Setge de la Seu d'Urgell (1719)
| Guerra de la Quàdruple Aliança | |||
|---|---|---|---|
  Lleida Barcelona Girona Tarragona  la Seu d'Urgell Roses F. Bernic Valls Setge de la Seu d'Urgell (1719) (Catalunya) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 22 - 31 d'agost de 1719 | ||
| Coordenades | 42° 24′ N, 1° 30′ E / 42.4°N,1.5°E | ||
| Lloc | Seu d'Urgell | ||
| Estat | Monarquia Absoluta Borbònica | ||
| Resultat | Victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
Front italià | |
Catalunya | |
Irlanda | |
El Setge de la Seu d'Urgell de 1719 fou una de les batalles de la Guerra de la Quàdruple Aliança.
Antecedents
[modifica]La Guerra de la Quàdruple Aliança esclatà el 1718 i va finalitzar el 1720. El conflicte armat va ser el resultat de les ambicions territorials de Felip V d'Espanya, la seva dona, Isabel Farnese, i el seu principal conseller, Giulio Alberoni, a Itàlia, on Espanya tenia tradicionalment pretensions territorials. A l'altre extrem es troben, reclamant les mateixes possessions, Lluís XV de França i el seu cosí Felip III d'Orleans.
El 17 de desembre de 1718, francesos, britànics i el Sacre Imperi declarar la guerra a Espanya. Les Províncies Unides van entrar en el conflicte l'agost de l'any següent. La guerra anava de mal en pitjor per a Espanya. L'exèrcit francès, sota el comandament del mariscal James Fitz-James, duc de Berwick va envair el País Basc del Sud, i encara que al principi el seu avanç, no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquest any, la flota britànica prenia Vigo i Pontevedra, mentre Messina queia després del setge que venia patint.
Berwick encarregà al marquès de Bonàs la invasió de Catalunya.[1]
El setge
[modifica]El 22 d'agost les tropes del marquès de Bonàs, compostes per 7.000 homes i 1.200 cavalls es trobaven a Organyà.[2] La Seu d'Urgell i el Castell de Ciutat queien en mans franceses el 31 d'agost del 1719, i capturaren el corregidor Diego de Villaplana.[3]
Conseqüències
[modifica]A mitjans de setembre, Berwick es trobava a Montlluís i els francesos ocupaven els passos de muntanya des de l'Aragó fins a Olot, i havien pres la Conca de Tremp, Camprodon, Puigcerdà,[4] i la Vall d'Aran.[1]
La ciutadella de Roses aguantava el setge de James Fitz-James Stuart.[5] Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[6] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a la Llacuna.[7] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. Verboom va posar setge a la Seu d'Urgell el 22 de gener del 1720, que es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Boix Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l'antic règim. Universitat de Lleida, 2007, p. 91. ISBN 8484094685.
- ↑ Giménez López, Enrique «Conflicto armado con francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)» (en castellà). Hispania, vol.LXV/2, n.220, 2005, pàg. 562 [Consulta: 15 setembre 2013].
- ↑ Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. vol.10. Societat Catalana d'Estudis Històrics, Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 61.
- ↑ Giménez López, Enrique «Conflicto armado con francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)» (en castellà). Hispania, vol.LXV/2, n.220, 2005, pàg. 563 [Consulta: 15 setembre 2013].
- ↑ Russell, John Russell. History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht (en anglès). vol.2. J. Murray, 1826, p. 145.
- ↑ Catalunya Ràdio, Programa en Guàrdia. 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" [podcast]. Catalunya Ràdio. [Consulta: 9 gener].[Enllaç no actiu]
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.
- ↑ (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24 juny 2013].