Seu de l'Editorial Salvat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Pau Salvat i Espasa | |||
| Cronologia | ||||
| 1912 – 1916 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Mallorca, 47-49 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41266 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1536 | |||
La Seu de l'Editorial Salvat és un edifici situat al carrer de Mallorca, 47-49 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Va ser projectat pel 1912 per l'arquitecte i propietari de l'editorial Pau Salvat i Espasa.[2] L'any 1916 es finalitzaren les obres i va guanyar el concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona, fet destacat per una placa de bronze situada a la façana.[3]
L'any 1962, els arquitectes Subias, Giráldez y López Iñigo, hi van projectar una ampliació i reforma duta a terme l'any 1967 amb la sol·licitud de llicència, concedida el mateix any.[3]
Descripció
[modifica]Es tractava d'una edificació industrial de gran extensió, de la qual només resta dempeus l'estreta part davantera del carrer de Mallorca.[3]
La part de l'edifici original que es conserva, de planta rectangular, presenta una estructura en alçat de semisoterrani, planta baixa i planta pis, tot cobert per un terrat pla transitable tancat per un coronament esglaonat i una barana de ferro forjat.[3]
La façana s'articula en tres cossos diferenciats i respon a un eix axial situat a l'accés principal central. El cos central presenta el portal central emmarcat per un arc angular. A la part superior destaca la presència d'una gran obertura ogival dividida en una finestra triforada i un gran finestral. En el lloc més preeminent d'aquesta obertura s'ubica un escut amb l'inicial de l'editorial situada sobre una roda dentada. Aquesta obertura serveix de punt d'il·luminació a l'interior. El cos central té un coronament esglaonat més alt i és el que dona la forma característica de la façana.[3]
El parament es presenta llis i recobert per estuc, excepte al sòcol de pedra de la planta baixa i els emmarcaments de les obertures, on es combina la pedra i el maó vist, donant-li una traça goticitzant. També hi ha alguns tocs de color en forma de trencadís. En conjunt es presenten a l'edifici uns elements formals propis d'un modernisme senzill.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Editorial Salvat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pablo Salvat. Mallorca (45-49) i Calabria (191-193). Construir edifici destinat a editorial i annexos a uns terrenys. (Coneguda com a casa Salvat)». Q127 Eixample 13484/1912. AMCB, 01-03-1912.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Editorial Salvat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs
[modifica]
- «Editorial Salvat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.