Seu de l'Editorial Sopena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1906 | construcció, Arquitecte: Bonaventura Pollés i Vivó | |||
| 1909 – 1912 | ampliació, Arquitecte: Eduard Mercader i Sacanella | |||
| 1926 | reforma: façana, Arquitecte: Melcior Vinyals i Muñoz | |||
| 1996 | destrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista neorenaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Provença, 93-97 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Editorial Ramon Sopena | |||
La seu de l'Editorial Sopena era un edifici situat al carrer de Provença, 93-97 de Barcelona i amb una superfície de 4.572 m²,[1] actualment desaparegut.
Història
[modifica]El 1906, l'editorial Ramon Sopena s'instal·là al número 95 del carrer de Provença, en un petit local industrial de línies modernistes projectat per l'arquitecte Bonaventura Pollès,[2][3] que meresqué la següent ressenya: «La tipografía de los Sres. Sopena, pequeño edificio industrial, cuyo interior es correcto y cuya fachada revela una nota artística mejor pensada que ejecutada.»[4] L'edifici fou ampliat i reformat per Eduard Mercader el 1909[5] i 1912[6][2][7] als solars adjacents dels números 93 i 97 per a allotjar-hi tant la impremta com l'editorial.[8]
El 1926, i per tal d'unificar les tres parcel·les ocupades pel conjunt, Melcior Vinyals hi va projectar una nova façana neorenaixentista,[9] que es va convertir en una icona del barri durant setanta anys,[10] fins que l'octubre del 1996 l'edifici va ser enderrocat per la immobiliària Metro-3 per a substituir-lo per l'actual bloc d'habitatges.[10]
Malgrat la forta oposició dels veïns, que en reclamaven la preservació i van organitzar-hi diverses accions, l'Ajuntament va considerar que l'edifici, que en aquell moment no estava catalogat, no tenia cap valor arquitectònic.[11] Per a compensar-los, va pactar amb la immobiliària la creació dels actuals Jardins de Maria Mercè Marçal a l'interior de l'illa dels carrers de Provença, Comte Borrell, Rosselló i Viladomat,[12] amb una superfície de 1.312 m².[11] Posteriorment, alguns dels elements més característics de la desapareguda façana van ser integrats en un mural de collage ceràmic situat als jardins, obra de l'artista Jordi Gispert.[10]
Descripció
[modifica]La façana era tripartita, amb un cos central de planta baixa i quatre pisos, rematat per dues torres, i dos laterals de planta baixa i dos pisos amb una torre a cada extrem.[2] Els portals centrals tenien una llinda recarregada amb un cap de dona amb trenes frondoses, i dos bustos als extrems, que semblen correspondre a Cervantes i a una escriptora renaixentista. Els baixos del cos central, lleugerament corbat, estaven decorats amb rajoles blaves, disposades entre les finestres, i a la part superior hi figurava un plafó de rajoles grogues amb el nom «Editorial Ramón Sopena». A les portes de ferro forjat hi havia llorers i un altre cap de dona. Les finestres del primer pis dels cossos laterals estaven coronades per llindes molt ornamentades i flanquejades per pilastres. Al segon pis, les finestres eren d'arc de mig punt i estaven rematades amb sanefes de rajoles, que donaven a la façana una gran vistositat sobre el fons gris blavós predominant de tot el conjunt. El coronament tenia una balustrada amb grans gerros. Les torres centrals remataven amb una galeria triforada i un frontó clàssic, mentre que les laterals tenien un remat escultòric i un medalló amb l'emblema de l'editorial, un griu amb un llibre i una torxa a la mà i un filacteri amb el lema Nulle dies sine lines.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Rivalan Guégo, Christine «Semblanza de Ramón Sopena López». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) - EDI-RED [Alacant], 2015, pàg. 1-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alexandre, 2000.
- ↑ 3,0 3,1 Lacuesta Contreras i González Torán, 2013.
- ↑ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona:, 1907, p. 85.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 10.734/1909.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 14.272/1912.
- ↑ «Una riqueza literaria». La Vanguardia, 11-02-1916, pàg. 16.
- ↑ «La Vuelta al Mundo de dos pilletes». La Vanguardia, 17-02-1909, pàg. 4.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 35.853/1926.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Casinos, Xavi «La memoria de la Editorial Sopena». La Vanguardia, 09-12-2018.
- ↑ 11,0 11,1 Ricart, Marta «La demolición de la vieja editorial Sopena indigna a muchos vecinos del Eixample». La Vanguardia, 08-10-1996, pàg. 32.
- ↑ «Jardins Interior d'Illa de Maria-Mercè Marçal». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 març 2022].
Bibliografia
[modifica]- Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 67.
- Lacuesta Contreras, Raquel; González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona i Editorial Base, 2014, p. 224-225.
Enllaços externs
[modifica]
- «EDITORIAL RAMON SOPENA. C. Provença 93-97 (1906-1996)». BARCELOFÍLIA (blog). Miquel Barcelonauta, 20-11-2011.
- «L’Eixample acollia l’antiga seu de l’editorial Sopena». betevé, 27-10-2015.