Seu del Col·legi de Notaris de Catalunya
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | ||||
| Part de | Urbanització del Carme i Elisabets | ||||
| Cronologia | |||||
| 1880 – 1882 | construcció, Arquitecte: Leandre Albareda i Petit | ||||
| 1897 | renovació, Arquitecte: August Font i Carreras | ||||
| 1926 – 1927 | ampliació, Arquitecte: Enric Sagnier i Villavecchia | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Notariat, 4, i Ptge. Elisabets, 10 i 12-14 | ||||
| |||||
| Format per | Casa Vicenç Cuyàs | ||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42589 | ||||
| Id. Barcelona | 484 | ||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Casa Vicenç Cuyàs | |||||
| Id. IPAC | 42589 | ||||
| Id. Barcelona | 484 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Col·legi de Notaris de Catalunya | ||||
La seu del Col·legi de Notaris de Catalunya és un conjunt arquitectònic situat als carrers del Notariat i Pintor Fortuny i Passatge d'Elisabets del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Es tracta de dos edificis molt diferents, però que en l'actualitat estan ocupats per la mateixa institució.[2] L'edifici principal (núm. 4), de planta baixa, entresol i dos pisos, destaca pel seu caràcter monumentalista, i la façana, de composició simètrica, està centrada per un gran portal de mig punt que abasta també l'entresol els dos primers nivells i és emmarcat per dobles pilastres estriades. Al seu damunt hi ha la balconada amb balustres. Les obertures del pis principal estan coronades amb frontons i mènsules, així com la pròpia façana. El pis superior s'obre amb vidrieres d'arcades de mig punt.[1][2]
Història
[modifica]La urbanització d'aquest sector va començar el 1874 amb l'enderrocament de l'antic Convent del Carme, ocupat per la Universitat de Barcelona.[3] El 1876, els propietaris dels terrenys van demanar permís per a obrir un passatge paral·lel al carrer del Doctor Dou (futur carrer del Notariat), perllongat el 1879 fins al carrer d'Elisabets.[4]
El 1877, el Col·legi de Notaris va adquirir una parcel·la procedent del Convent del Carme (de la que després es van segregar diverses parts), ampliada el 1879 amb una altra del de Santa Isabel.[5] Tot seguit, van convocar un concurs, que fou guanyat per l'arquitecte Leandre Albareda, titulat el 1877.[6] Tot i que el projecte original tenia planta baixa, pis principal i dos pisos més, per raons pressupostàries es van retallar aquests darrers, i a mitjans del 1880, Fèlix Maria Folguera, delegat del Col·legi, va demanar el permís d'obres.[7] A finals del 1881, aquestes eren pràcticament acabades, i el 29 de juny del 1882 es va inaugurar solemnement la nova seu.[8] El 1897, es van modificar les finestres de la planta baixa segons el projecte de l'arquitecte August Font i Carreras.[9][10][11] A finals del 1925, es va encarregar a l'arquitecte Enric Sagnier la remunta d'una segona planta,[12] i les obres (1926-1927), contractades al constructor Josep Barba, inclogueren a més la construcció d'un àtic per a habitatge del porter i arxiu administratiu, una escala noble entre el principal i el nou pis, a més de la instal·lació d'un ascensor de caoba i calefacció a totes les dependències.[13] Entre 1991 i 1994 es va fer una nova ampliació cap al Passatge d'Elisabets per a allotjar-hi l'arxiu,[14][1] tot i que aquesta part queda fora de la protecció urbanística.
L'edifici del núm. 2 fou projectat el 1876 pel mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga per a Vicenç Cuyàs,[15] al mateix temps que el núm. 18 del carrer del Pintor Fortuny, propietat del fabricant tèxtil Felip Alomar,[16][17] per la qual cosa la seva tipologia i composició són molt similars.[2] Cap al 1915, als baixos s'hi va instal·lar el gimnàs de Manuel Solé,[18] i el 1928, fou adquirit pel Col·legi de Notaris a Lluís Sedó i Guichard per 270.000 pessetes.[19] La reforma fou encarregada al mateix Sagnier, que va convertir algunes de les obertures en finestres, substituint les baranes dels balcons de l'entresol per ampits i les del primer pis per balustrades, on va fer unes noves balconades. El soterrani, planta baixa i entresol foren condicionats per a acollir-hi l'arxiu.[19]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Col·legi Notarial de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Col·legi Notarial de Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 43-44.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 41-42.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 45.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 97 J, 24-06-1880.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 47.
- ↑ «Augusto Font. Notariat. Modificar les finestres existents en la façana del Col·legi de Notaris». Q127 Foment 1739 Z. AMCB, 21-04-1898.
- ↑ «Carrer Notariat 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 48-49.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 78-79.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 80-81.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 96.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 49 I, 10-07-1879.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 66 I.
- ↑ «Casa Felipe Alomar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Bobé, Josep «On va néixer exactament el Barça?». L'Esportiu, 10-10-2016.
- ↑ 19,0 19,1 Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 85.
Bibliografia
[modifica]- Pagarolas i Sabaté, Laureà; Gómez i Pont, Montserrat. El Col·legi de Notaris de Barcelona: Història de la seu d'una institució civil catalana. Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, 1995. ISBN 84-89553-03-3.
Enllaços externs
[modifica]
- «Col·legi de Notaris». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.