Sharpita
 Sharpita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca(UO₂)₆(CO₃)₅(OH)₄·6H₂O |
| Localitat tipus | mina Shinkolobwe (Kasolo Mine), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.EA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.EA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/D.04 |
| Heys | 11.11.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 21,99Å; b = 15,63Å; c = 4,48Å; |
| Color | groc verdós, verd oliva |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,633 nγ = 1,720 |
| Birefringència | δ = 0,087 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | feble a ddiferent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1935 |
| Símbol | Shp |
| Referències | [1] |
La sharpita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de Robert Rich Sharp (1881-1960), descobridor del dipòsit d'urani a Shinkolobwe, Zaire, l'any 1915.
Característiques
[modifica]La sharpita és un carbonat de fórmula química Ca(UO₂)₆(CO₃)₅(OH)₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i sol trobar-se en forma d'escorces de fibres radials. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la Universitat de Lieja, a Bèlgica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sharpita pertany a «05.EA - Uranil carbonats, UO₂:CO₃ > 1:1» juntament amb els següents minerals: UM1997-24-CO:CaCuHU, urancalcarita, wyartita, oswaldpeetersita, roubaultita i kamotoïta-(Y).
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari que va ser descobert l'any 1935 a la zona d'oxidació del dipòsit d'urani hidrotermal de la mina Shinkolobwe, també coneguda com a mina Kasolo, a la localitat de Shinkolobwe, a la Província d'Alt Katanga (República Democràtica del Congo), on sol trobar-se associada a altres minerals com la uranofana, la curita i la becquerelita. També ha estat descrita a Kletno (Baixa Silèsia, Polònia), a Ellweiler (Renània-Palatinat, Alemanya), i a dues localitats franceses: a la mina Le Brugeaud, que es troba a Bessines-sur-Gartempe (Nova Aquitània) i al dipòsit d'urani de Kruth (Gran Est).
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]