Vés al contingut

Becquerelita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBecquerelita
Fórmula químicaCa (UO₂)₆O₄(OH)₆ ·8H₂O
EpònimAntoine Henri Becquerel Modifica el valor a Wikidata
Any descobriment1922 Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusShinkolobwe mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.GB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.GB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.12 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líOrtoròmbic, piramidal
Hàbit cristal·líCristall normalment tabular, també prismàtic o allargat prim amb estriació paral·lela, també crostes granulars
ColorGroc-ambre, daurat a groc-llimona, taronja-groc, groc-marró
TenacitatTrencadís
Duresa (Mohs)2,5 (Mohs)
LluïssorAdamantina, gras, resinós
Color de la ratllaGroga
Densitat5,09 - 5,20 g/cm³
PleocroismeIncolor a groc pàl·lid
Mineral radioactiu
RadioactivitatMolt forta
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBqr Modifica el valor a Wikidata

La becquerelita és un mineral de la classe dels minerals òxids. Va ser descoberta l'any 1922 a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo), sent nomenada així en honor de Henri Becquerel, físic francès que va descobrir la radioactivitat.[1]

Un sinònim poc usat és beckerelita.

Característiques químiques

[modifica]

És un òxid-hidròxid d'urani amb cations addicionals de calci, amb estructura molecular de poliedres pentagonals de UO2(O,OH)5.[2] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa plom.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma com a producte de l'alteració a la intempèrie de la uraninita a les zones d'oxidació de dipòsits d'urani sedimentaris i, més rarament, en roques pegmatites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: uraninita, schoepita, soddyita, curita, fourmarierita, dewindtita, iantinita, wölsendorfita, rutherfordina, masuyita, kasolita, johannita, uranopilita o zippeíta.

Referències

[modifica]
  1. Schoep, A. «Sur la becquerélite, nouveau minéral radioactif» (en francès). Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences, 174, 1922, pàg. 1240-1242.
  2. Piret-Meunier, J. «Nouvelle détermination de la structure cristalline de la bequerelite» (en francès). Bulletin de Minéralogie, 105, 1982, pàg. 606-610.

Enllaços externs

[modifica]