Vés al contingut

Sheikh Mujibur Rahman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSheikh Mujibur Rahman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bn) শেখ মুজিবুর রহমান Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1920 Modifica el valor a Wikidata
Tungipara Upazila (Raj britànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Dacca (Bangladesh) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDacca Modifica el valor a Wikidata
President de Bangladesh
25 gener 1975 – 15 agost 1975
← Mohammad Mohammadullah (en) Tradueix – Khondaker Mostaq Ahmad →
2n Primer ministre de Bangladesh
12 gener 1972 – 24 gener 1975
← Tajuddin Ahmad (en) Tradueix – Muhammad Mansur Ali (en) Tradueix →
1r President de Bangladesh
11 abril 1971 – 12 gener 1972
← cap valor – Syed Nazrul Islam (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMaulana Azad College (en) Tradueix
Universitat de Calcuta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitBAKSAL (en) Tradueix
Lliga Awami Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSheikh Fazilatunnesa Mujib Modifica el valor a Wikidata
FillsSheikh Hasina, Sheikh Kamal, Sheikh Jamal, Sheikh Rehana, Sheikh Russel Modifica el valor a Wikidata
ParesSheikh Lutfar Rahman Modifica el valor a Wikidata  i Sheikh Sayera Khatun Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 18522650 Modifica el valor a Wikidata

Sheikh Mujibur Rahman (en bengalí: শেখ মুজিবুর রহমান) (Tungipara, 17 de març del 1920 – Dhaka, 15 d'agost del 1975) fou un líder nacionalista bengalí, considerat el "Pare de Bangladesh".[1] Com a líder de la Lliga Awami, fou el primer president del país durant la Guerra d'Alliberament de Bangladesh, i després esdevingué Primer Ministre del Bangladesh independent, sent asassinat en un complot dirigit per Khondaker Mostaq Ahmad, que seria el seu successor.[2]

Se'l sòl anomenar Sheikh Mujib, Mujib o Mujibur, prescindint del cognom Rahman, i se li dona el títol honorari de Bangabandhu (বঙ্গবন্ধু, "Amic de Bengala").[3] La seva filla gran, Sheikh Hasina, és l'actual líder de la Lliga Awami i també l'actual Primera Ministra.[4]

Biografia

[modifica]

Sent un líder polític estudiantil, Mujib es va introduir en la política del Pakistan Oriental a les files de la Lliga Awami, com un orador carismàtic i enèrgic.[5] Defensor del socialisme, Mujib es va fer popular pel seu lideratge en contra de la discriminació ètnica i institucional dels bengalins.[6] Va demanar augmentar l'autonomia provincial i es va convertir en un ferotge oponent del règim militar d'Ayub Khan.[7] En la intensificació de les tensions entre les faccions, Mujib va esbossar un pla d'autonomia de 6 punts, que va ser vist com a separatista al Pakistan Occidental. Va ser processat el 1968 per presumpta conspiració amb el Govern de l'Índia, però no va ser trobat culpable.[8][9] Tot i haver liderat el seu partit en una victòria majoritària a les eleccions de 1970, Mujib no va ser convidat a formar part del govern.[10]

El 7 de març de 1971, Rahman va realitzar un discurs públic a l'hipòdrom de Ramna, a Dacca, davant una multitud de més de dos milions de persones. En el discurs, Bangabandhu va declarar informalment la independència de Bangladesh, proclamant: «La lluita aquesta vegada, és una lluita per la nostra llibertat. La lluita aquesta vegada, és una lluita per la nostra independència». Va anunciar un moviment de desobediència civil a la província, demanant que «cada casa es converteixi en una fortalesa».[11][12] Es creu que el discurs va preparar al poble bengalí per a un imminent conflicte armat, enmig d'informacions generalitzades de mobilització militar del Pakistan Occidental.

Després del fracàs de les converses amb el president pakistanès Yahya Khan i el polític de Pakistan Occidental Zulfikar Ali Bhutto, Mujib va ser arrestat la nit del 25 al 26 de març del 1971,[6] donant inici a l'operació Searchlight.[13] Llavors, va esclatar una guerra de guerrilles entre les forces governamentals i els nacionalistes bengalís ajudats per l'Índia. El conflicte va anar escalant, fins a convertir-se en una guerra oberta entre l'exèrcit pakistanès i les forces conjuntes de l'Índia i Bangladesh. El mes de desembre, Dacca va rendir-se als rebels, provocant la fi de la Guerra d'Alliberament i l'establiment de Bangladesh com a nou estat sobirà.[14][15]

Després del seu alliberament, el 10 de gener de 1972, Mujib va assumir el càrrec de president provisional i, més tard, el de primer ministre.[16] Fins i tot quan va ser adoptada una constitució que proclamava el socialisme i una democràcia aconfessional, Mujib va lluitar per enfrontar els desafiaments de la pobresa intensa i la desocupació, juntament amb una corrupció desenfrenada.[17][18][19] Enmig d'una agitació popular en alça, va prohibir altres partits polítics i es va autoproclamar president vitalici el gener de 1975.[2][20][21]

Set mesos més tard, el 15 d'agost del 1975, Mujib va ser assassinat juntament amb la major part de la seva família, en un cop d'estat promogut per un grup d'oficials de l'exèrcit.[22] Després del magnicidi, es va declarar la llei marcial i el nou govern va decretar l'Ordenança d'indemnitat (26 de setembre), que proporcionava immunitat legal a totes les persones implicades en l'assassinat del President. La llei no va ser derogada fins al 1996, quan la Lliga Awami -liderada per la filla supervivent de Mujibur, Sheikh Hasina- va tornar a governar el país.[23] Dotze de les persones involucrades en la matança van ser detingudes i condemnades a mort. Cinc d'elles van ser executades el 27 de gener de 2010.[6][24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Askari, Rashid. «The founder of Bangladesh» (en anglès). The Daily Star, 15-08-2010. [Consulta: 13 juny 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mujibur Rahman - Biography, Family, & Assassination» (en anglès). Britannica, 18-05-2023. [Consulta: 13 juny 2023].
  3. ↑ Shawon, Ali Asif. «When Sheikh Mujibur Rahman became Bangabandhu» (en anglès). Dhaka Tribune, 22-03-2021. [Consulta: 13 juny 2023].
  4. ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Hasina Wajed». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). [Consulta: 13 febrer 2020].
  5. ↑ Rashiduzzaman, M. «The Awami League in the Political Development of Pakistan». Asian Survey, 10, 7, 1970, pàg. 574–587. DOI: 10.2307/2642956. ISSN: 0004-4687.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Explained: Who Was ‘Bangabandhu’ Sheikh Mujibur Rahman And Why India Respects Him» (en Indian English). India Times, 20-03-2022. [Consulta: 13 juny 2023].
  7. ↑ «Special report: The Breakup of Pakistan 1969-1971» (en anglès). Dawn, 23-09-2017. [Consulta: 13 juny 2023].
  8. ↑ Badrul Ahsan, Syed «February 1969: Revisiting the Agartala Conspiracy Case» (en anglès). Forum. The Daily Star, vol. 2, núm. 2, 2-2007 [Consulta: 13 juny 2023].
  9. ↑ Talbot, 1998, p. 190.
  10. ↑ Talbot, 1998, p. 194.
  11. ↑ Hassan, Asif Muztaba. «What makes the 7th March speech one of the best?» (en anglès). The Daily Star, 07-03-2021. [Consulta: 13 juny 2023].
  12. ↑ «Historic March 7 today» (en anglès). The Daily Star, 07-03-2016. [Consulta: 13 juny 2023].
  13. ↑ Islam, 1981, p. 120-124.
  14. ↑ Choudhury, Ziauddin. «OP-ED: Those fretful days of December 1971» (en anglès). Dhaka Tribune, 16-12-2020. [Consulta: 27 setembre 2021].
  15. ↑ Zakaria, Anam. «Remembering the war of 1971 in East Pakistan» (en anglès). Al Jazeera, 16-12-2019. [Consulta: 13 juny 2023].
  16. ↑ «Bangladesh: Mujib's Road from Prison to Power» (en anglès). Time, 17-01-1972. ISSN: 0040-781X.
  17. ↑ Habib, Mohshin. «Bangabandhu cared about the poor» (en anglès). The Asian Age Online, 04-08-2017. [Consulta: 13 juny 2023].
  18. ↑ Maniruzzaman, Talukder «Bangladesh in 1974: Economic Crisis and Political Polarization» (en anglès). Asian Survey, 15, 2, 01-02-1975, pàg. 117–128. DOI: 10.2307/2643322. ISSN: 0004-4687.
  19. ↑ Islam, Syed Serajul «The Role of the State in the Economic Development of Bangladesh during the Mujib Regime (1972-1975)». The Journal of Developing Areas, 19, 2, 1985, pàg. 185–208. ISSN: 0022-037X.
  20. ↑ Bhuiyan, Jahid Hossain «Preventive detention law in Bangladesh: A review» (en anglès). Law and Our Rights. The Daily Star, 05-01-2008 [Consulta: 13 juny 2023].
  21. ↑ «SHEIK MUJIB GETS TOTAL AUTHORITY OVER BANGLADESH» (en anglès). The New York Times, 26-01-1975. ISSN: 0362-4331.
  22. ↑ Newton, 2014, p. 14.
  23. ↑ «OP-ED: The darkest law in the history of Bangladesh» (en anglès). Dhaka Tribune, 26-08-2020. [Consulta: 13 juny 2023].
  24. ↑ «Bangladesh executes Mujib killers» (en anglès). BBC, 27-01-2010.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sheikh Mujibur Rahman
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sheikh_Mujibur_Rahman&oldid=33337481»