Sheldon Lee Glashow

Sheldon Lee Glashow

Sheldon Glashow a la Universitat Harvard
Biografia
Naixement	5 desembre 1932 (91 anys) Nova York
Nacionalitat	Estats Units
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Harvard Bronx High School of Science Universitat Cornell Universitat de Boston
Director de tesi	Julian Schwinger
Activitat
Camp de treball	Física teòrica, interacció electrofeble, física de partícules i field theory (en)
Ocupació	Física
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Boston Universitat de Califòrnia a Berkeley
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia (1994–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1977–) Societat Filosòfica Americana Associació americana per l'avanç de la ciència Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències American Physical Society
Professors	Julian Schwinger
Obra
Obres destacables teoria de cordes
Estudiant doctoral	Elizabeth Ellen Jenkins (en) i Uri Sarid (en)
Premis
Premi Nobel de Física l'any 1979

Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.

Biografia

Els seus pares eren fills d'immigrants russos de tradició jueva. Estudià al Bronx High School of Science, on conegué Steven Weinberg, i posteriorment es llicencià en física l'any 1954 a la Universitat Cornell. El 1959, aconseguí el doctorat a la Universitat Harvard sota la supervisió de Julian Schwinger, i amplià els seus estudis a l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen, el CERN i l'Institut Tecnològic de Califòrnia.

Entre 1982 i 1984, Glashow fou professor de física a la Universitat de Houston, i des d'aquell any ho és de la Universitat de Boston.

Recerca científica

Al costat de Steven Weinberg i Abdus Salam, va desenvolupar la teoria de la interacció electrofeble per la qual l'electromagnetisme i la força nuclear feble són, sota certes condicions, una sola i única interacció. Gràcies a aquests treballs, es va poder comprovar com aquesta teoria era aplicable a totes les partícules i no tan sols als leptons. El 1974 va proposar, junt amb Howard Georgi, una de les primeres teories de Gran Unificació de les forces i partícules fonamentals, el model de Georgi-Glashow.

El 1979 Glashow, juntament amb Steven Weinberg i Abdus Salam, foren guardonats amb el Premi Nobel de Física «pels seus treballs sobre la interacció electrofeble».

Posteriorment, estudià la quiralitat matèria/antimatèria, els neutrins, i realitzà també diversos tests de comprovació de la relativitat especial descrita per Albert Einstein. Així mateix, destaca per ser un dels científics més escèptics de la teoria de les supercordes, que intenta explicar a la vegada totes les partícules subatòmiques existents i unificar totes les forces de la natura.

Enllaços externs

• Entrevista amb Glashow sobre la Teoria de les supercordes (anglès).