Shuvalovita

Shuvalovita
Fórmula química	K₂(Ca₂Na)(SO₄)₃F
Epònim	Ivan Ivanovich Shuvalov
Localitat tipus	Fumarola Arsenàtnaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,2383(4) Å; b = 10,3023(3) Å; c = 8,9909(4) Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnma
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Densitat	2,64 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,493(1) nβ = 1,498(1) nγ = 1,498(1)
Birefringència	δ = 0,005
Angle 2V	mesurat: ≤ 20°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2014-057
Any d'aprovació	2014
Símbol	Svv
Referències

La shuvalovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor del noble i estadista rus Ivan Ivanovich Shuvalov (1727–1797), qui va ser un entusiasta mecenes de les ciències, les arts i la literatura, i un dels fundadors de la Universitat de Moscou el 1755.

Característiques

La shuvalovita és un sulfat de fórmula química K₂(Ca₂Na)(SO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4549/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Arsenàtnaia, situada al volcà Tolbàtxik, dins el krai de Kamtxatka (Rússia) on es troba normalment en forma crostes sobre escòria basàltica. Aquest volcà és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.