Siegmund von Hausegger

Geheimrat
Siegmund von Hausegger

Siegmund von Hausegger amb el seu pare Friedrich (el 1895)
Biografia
Naixement	16 agost 1872 Graz (Àustria)
Mort	10 octubre 1948 (76 anys) Múnic (Alemanya)
Formació	Universitat de Graz - literatura, filosofia, ciència històrica, estudi de la història de l'art
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, professor d'universitat, compositor, escriptor
Ocupador	Musikhochschule de Munic, president, professor d'universitat (1920–) Graz Opera (en) , director d'orquestra (1895–1896)
Membre de	Reichsmusikkammer (1934–) Allgemeiner Deutscher Musikverein (en) (president) (1920–) Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Òpera, Nova Escola Alemanya i poema simfònic
Professors	Erich Wolf Degner, Karl Pohlig i Martin Plüddemann
Alumnes	Karl Marx, Eugen Jochum i Karl Höller
Instrument	Piano, trompa, violí i orgue
Obra
Obres destacables (1898) Barbarossa (en) (1902) Drei Hymnen an die Nacht (en) (1911) Natursymphonie (en)
Família
Cònjuge	Hella von Hausegger (1916–) Hertha Ritter (1903–1913)
Fills	Friedrich von Hausegger  () Hertha Ritter
Pare	Friedrich von Hausegger
Premis
(1942)  Medalla Goethe d'Art i Ciència Conferit per Adolf Hitler (1925)  doctor honoris causa per la Universitat de Kiel  medalla d'or honorífica de la ciutat de Munic

Siegmund von Hausegger (Graz, Àustria, 16 d'agost de 1872 - Múnic, Alemanya, 10 d'octubre de 1948) fou un compositor i director d'orquestra alemany. Era fill del crític musical Friedrich von Hausegger.

Estudià música i ensems seguí els cursos de la Universitat donant-se a conèixer el 1889 per una missa, i després estrenà en la seva ciutat natal l'òpera Helfrid el 1893. A aquesta òpera li seguí una altra òpera, Zinnober (Múnic, 1898) de la que també n'escriví el text. Per la temporada de 1895-1896 dirigí l'orquestra de l'Òpera de Graz i més tard fou director de l'orquestra Kaim de Múnic; del Museumkonzerti, de Frankfurt; dels Concerts Filharmònics d'Hamburg i de l'orquestra Bluthner, de Berlín.

A part de les obres mencionades, se li deuen: els poemes simfònics Dionysche Phantasie, per a orquestra: els poemes simfònics Barbarossa (1902), i Wieland der Schmied (1904), així com nombrosos cors amb acompanyament d'orquestra. A més, va publicar Alexander Ritter ein Bild seines Charakters und Schaffens (1907).

Com a professor de direcció, tingué entre altres alumnes a Walther Aeschbacher, Karl Marx, Karl Höller, Georg Ludwig Jochum o Ernst Gernot Klussmann (1901-1975).

Bibliografia

• Diversos autors «Gran Enciclopedia de la Música Clásica». SARPE, II, 1999.
• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 808 (ISBN 84-239-4527-8)