Vés al contingut

Sigismund Toduță

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSigismund Toduță
Biografia
Naixement17 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Simeria (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1991 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Cluj-Napoca (Romania) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Romanesa Unida a Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLiviu Comes Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 18e75b7b-9595-40a9-9686-be0371b124dc Discogs: 3280671 Modifica el valor a Wikidata

Sigismund Toduță (Simeria, comtat de Hunedoara, Romania, 17 de maig, 1908 - Cluj-Napoca, 3 de juliol, 1991), va ser un compositor, musicòleg, professor, membre corresponent (març de 1991) de l'Acadèmia Romanesa. Els instituts de música de Cluj i Deva porten el seu nom.

Biografia

[modifica]

Va completar els seus estudis superiors al Conservatori de Música i Art Dramàtic de Cluj (1926-1930, secció de pedagogia; 1926-1932, secció de piano; 1930-1936, secció de composició), on va tenir entre els seus professors a Ecaterina Fotino-Negru (piano). i Marțian Negrea (composició). Va estudiar a Itàlia, a Roma, a l'Acadèmia Santa Cecilia (1936-1938) -amb Ildebrando Pizzetti (composició) i Alfredo Casella (piano)- i, paral·lelament, al "Pontificio Istituto di Musica Sacra" (1936-1938), per a música sacra, composició religiosa i orgue. Va ser professor de música a l'institut "Sfântul Vasile de Blaj" (1932-1943), després tutor adjunt al Conservatori de Música i Art Dramàtic de Cluj-Timișoara (1943-1944, durant la rendició de Transsilvània). De 1945 a 1949 va ser secretari artístic de la Filharmònica "Ardealul" de Cluj. A partir de 1947, va ser professor de teoria-solfeig-dictat, harmonia, contrapunt, fuga, formes i composició al "G. Dima" de Cluj (fins al 1973), també va ocupar el càrrec de rector del 1962 al 1965 i del 1973 al 1991 va treballar com a professor-assessor. Entre 1971 i 1974 va dirigir la Filharmònica Estatal de Cluj.

Va obtenir el títol de doctor en musicologia (Roma, 1938) al Pontifici Institut de Música Sacra, amb l'assignatura "Transcripció i comentari d'obres desconegudes de la seva joventut, signada per G. Fr. Anerio". Sent el primer romanès amb aquest títol acadèmic, se li va confiar, a partir de l'any 1968 -per primera vegada a Romania- la direcció científica del doctorat en cinc camps de la música. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències Socials i Polítiques (des de 1970) i membre corresponent de l'Acadèmia Romanesa (des del març de 1991).

La seva activitat creativa ha estat recompensada amb nombrosos premis (vegeu més avall).

En els tres períodes de la creació de Sigismund Toduță, es poden distingir les tendències d'aproximació i fusió de les entonacions religioses gregorianes i romanes d'Orient amb les entonacions folklòriques romaneses i la seva aplicació al tronc de les grans formes de la música europea. Són presents elements d'orientació neorrenaixentista i neobarroca (en el primer període de creació); durant l'últim període és característic l'orientació cap a l'heterofonia i un modalisme intensament cromàtic. Es nota un estil elaborat, de caràcter simfònic, i la tendència a l'articulació polifònica. Sigismund Toduță té una òbvia inclinació pel conreu de grans formes, sense excloure les miniatures instrumentals, vocals o corals.

És el primer compositor romanès que, després de George Enescu i Paul Constantinescu, assoleix un autèntic estil personal.

Creació musicològica

[modifica]

Les formes musicals del Barroc a les obres de J. S. Bach. Bucarest, Editorial Musical. Vol. I: Petita forma mono- bi- i tristròfica,' 1969. Vol. II: 15 Invents per a dues veus. 15 Invencions per a tres veus. En col·laboració amb Hans Peter Türk. 1973. Vol. III. La variació. El Rondo. En col·laboració amb Vasile Herman. 1978.

Ordres i distincions

[modifica]
  • 2n premi de composició "George Enescu" (1940)
  • el premi "Robert Cremer" (1943)
  • Premi estatal (1953, 1955)
  • Màster emèrit en art (1957)
  • Ordinul Muncii classe II (1964)[1]
  • el premi "George Enescu" de l'Acadèmia Romanesa (1974)
  • premi atorgat per la Unió de Compositors (1973, 1976, 1978 i 1983)

Notorietat

[modifica]

El llegat de l'artista el conserva la Fundació "Sigismund Toduță" de Cluj-Napoca. Organitza, juntament amb la "Gheorghe Dima Music Academy," el Festival Internacional "Sigismund Toduță", iniciat el 2013.[2]

El nom del compositor rep el nom d'alguns carrers i institucions, com ara:

  • Escola Secundària de Música Sigismund Toduță de Cluj-Napoca
  • Escola secundària de música i belles arts "Sigismund Toduță" de Deva
  • el carrer on vivia el músic, a Cluj-Napoca.

Un bust del compositor es troba al parc central de Cluj-Napoca.[3]

El centenari del naixement del músic (2008) va ser homenatjat a la Universitat d'Oldenburg mitjançant un simposi dedicat a Toduță i l'escola de composició de Cluj [4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Autenticació
  2. ↑ Elena Maria Șorban. „Festivalul Internațional „Sigismund Toduță", ediția I. CONCERTUL DE DESCHIDERE”. Accesat în 20 mai 2018.
  3. ↑ Compozitorul clujean Sigismund Toduță are, după patru ani, bust în Parcul Central”. Accesat în 20 mai 2018.
  4. ↑ Sigismund Toduta und die Klausenburger Kompositionsschule”. Accesat în 20 mai 2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Ninuca Oșanu-Pop, Mihai Ghircoiaș, Ana Maria Bularca (2008). "Sigismund Toduță: revelacions, documents, testimonis", Casa Carții de Șiință, Cluj-Napoca, ISBN 978-973-133-281-9.
  • Tatiana Oltean, "El mite de l'artesà Manole a la llum del binomi creatiu Sigismund Toduță - Lucian Blaga", Cluj-Napoca, Editorial Eikon, 2012, ISBN 9737576543, 9789737576545.
  • Sbârcea, George, "Primera audició de la Tercera Simfonia de S. Toduță", a: "Música", núm. 10, Bucarest, 1957.
  • Popovici, Doru, ""Balada de la bandera" de Sigismund Toduță", a: "Música", núm. 7, Bucarest, 1961.
  • Leahu, Alexandru, "Segona simfonia de S. Toduță", a: "Música", núm. 10, Bucarest, 1963.
  • Berger, Wilhelm-Georg, "Guia de la música de cambra instrumental", Editorial Musical, Bucarest, 1965.
  • Herman, Vasile, "Sigismund Toduță", a: "Música", núm. 6, Bucarest, 1965.
  • Popovici, Doru, Música coral romanesa, Editorial Musical, Bucarest, 1966.
  • Țăranu, Cornel, "Oratori "Miorița" de Sigismund Toduță", a: "Obres de musicologia", vol. 5, Conservatori Gh. Dima, Cluj, 1969.
  • Vancea, Zeno, La creació musical romanesa, vol. I, II, Editorial Musical, Bucarest, 1968-1978.
  • Popovici, Doru, ""Formes musicals barroques a les obres de J. S. Bach" de Sigismund Toduță"; a: "Música", Bucarest, núm. 11/1969.
  • Țăranu, Cornel, Miorița. Balada-oratori de Sigismund Toduță, a: "Música", núm. 12, Bucarest, 1969.
  • Hoffman, Alfred, Oratori "Miorița" de Sigismund Toduță, a: "Muzica", Bucarest, núm.10/1970.
  • Cosma Viorel, "Músics romanesos, lèxic", Editorial Musical, Bucarest, 1970.
  • Drăgoi V., Constantin, "Sigismund Toduță", a: "Música", núm. 9, Bucarest, 1970.
  • Stoianov, Carmen, "Miorița en la creació de tres compositors romanesos - Paul Constantinescu, Anatol Vieru, Sigismund Toduță", a: "Estudis de Musicologia", vol X, Editorial Musical, Bucarest, 1974.
  • Vartolomei, Luminița, Concerto per archi núm. 2, de Sigismund Toduță, a: "Música", Bucarest, núm. 2/1975.
  • Oană-Pop, Rodica, "Passacaglia per a piano de S. Toduță", a: "Música", núm. 11 de novembre, Bucarest. 1975. Berger, Wilhelm-Georg, Música simfònica moderna-contemporània, 1930-1950, Guia, vol IV, Editorial Musical, Bucarest, 1976.
  • Berger, Wilhelm-Georg, "Música simfònica contemporània, 1950-1970, Guia", vol V, Editorial Musical, Bucarest, 1977.
  • Vancea, Zeno, "Sigismund Toduță", a: "Música", Bucarest, núm. 4/1977.
  • Marbe, Myriam, "A la recerca de l'etern Bach o "Les formes musicals del barroc" de Sigismund Toduță", a: "Muzica", Bucarest, núm. 7/1979.
  • Barbu, Casiu, "Oratori "Sobre els passos d'Horea" de S. Toduță", a: "Steaua", núm. 1, Cluj-Napoca, gener. 1979.
  • Popescu, Mihai, "Repertori general de la creació musical romanesa", Edició Musical, Bucarest, vol I, 1979, vol II, 1981.
  • Petecel, Despina, "Els nostres músics es revelen", vol II, Editorial Musical de la U. C. M. R., Bucarest, 1995.
  • Popovici, Doru, "Liedurile lui Sigismund Toduță", a: "Música", núm. 1, Bucarest, 1993.
  • Voiculescu, Dan, "Sigismund Toduță i el doctorat en musicologia de Romania", a: "Música", núm. 2, Bucarest, 1998.
  • Firca, Gheorghe, Sigismund Toduță, a: "Reflexes de la memòria", Editorial Enciclopèdica Univers, Bucarest, 1999.
  • Gherman, Liliana, "Marginalii la Concertul (núm. 2) per a piano i orquestra de S. Toduță", a: "Studii de theory artei", ARTES, núm. 2-3, Iasi, 1999.
  • Firca, Clemensa Liliana, "Modernitat i avantguarda en la música d'abans i entreguerres del segle. XX, Editorial de la Fundació Cultural Romanesa, Bucarest, 2002.
  • Sandu-Dediu, Valentina, "La música romanesa entre 1944-2000", Editorial Musical, Bucarest, 2002.
  • Iacob, Hilda, "Aspectes estilístics en la creació vocal i vocal-simfònica de S. Toduță", Editura MediaMusica, Cluj-Napoca, 2002.
  • Gavriș, Mihaela, "Sonates per a piano de Sigismund Toduță - nel mezzo dell' camin", Editorial Arpeggione, Cluj-Napoca, 2005.
  • Voiculescu, Dan, "Polifonia sec. XX", Editorial Musical, Bucarest, 2005.
  • Banciu, Ecaterina, "Arquetips estètics de la relació Ethos - Affectus en la història de la música", Editorial MediaMusica Cluj-Napoca, 2006.
  • Târc, Mirela, "L'articulació de la forma en les simfonies dels compositors de Cluj de la segona meitat del segle. XX, Editorial de la Universitat d'Oradea, 2007.
  • Gorea, Luminița, "El paper de solista de la flauta en la creació de Cluj del segle XIX. XX, Editorial MediaMusica, 2007.
  • Salomó, Adrià; Salomó, Carme; Buzași, Ion, "Sigismund Toduță i Blajul", Editorial Buna Vestire, Blaj, 2008.
  • Roman, Delia, "L'univers expressiu del lied romanès reflectit en la interpretació de la creació de Sigismund Toduță", Edició Risoprint, Cluj, 2008.
  • Roman, Delia, "Elements lingüístics i estilística de la interpretació dels Lieds de Sigismund Toduță", Editorial Risoprint, Cluj, 2008.
  • Marc, Aurel, L'excel·lència de l'oboè en la creació dels Grans Mestres; Sigismund Toduță - creació per a oboè, MediaMusica Publishing House, 2008.
  • Banciu, Ecaterina, "Itineraris musicals: Mozart, Puccini, Toduță, Terényi", Editorial MediaMusica, Cluj-Napoca, 2009.
  • Dutića, Gheorghe, A la recerca de l'ordre arquetípic. A typological approach to structurel invariants in the work of Sigismund Toduță, in "Musicology Papers", vol 22, MediaMusica Publishing House, Cluj-Napoca, 2009.
  • Cristescu, Constanța, "Sigismund Toduță i l'estil litúrgic de Blaj", Editorial Arpeggione, 2011.
  • Bălan, Oana, Obres per a piano sol de Sigismund Toduță, Risoprint Publishing House, Cluj, 2013.
  • Rîmbu, Romeo, "Crochiu de l'escola de composició de Cluj, centrat en l'anàlisi de les simfonies del seu mentor, Sigismund Toduță", Editorial de la Universitat d'Oradea, Oradea, 2012.
  • Rîmbu, Romeo, "Miorița Oratorio de Sigismund Toduță", Oradea University Publishing House, Oradea, 2012.
  • Rîmbu, Romeo, "Miorița en la creació de compositors romanesos", Editorial de la Universitat d'Oradea, Oradea, 2012.
  • Duțică, "Luminița, Concert per a orquestra en la creació de compositors romanesos", vol.1 - 2, Editorial Musical, Bucarest, 2013.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sigismund_Toduță&oldid=34317210»