Simfonia núm. 2 (Bruckner)
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Do m |
Compositor | Anton Bruckner |
Llengua original | contingut no lingüístic |
Creació | 1871-1872 |
Parts | 4 moviments |
Catalogació | WAB 93 |
Durada | 60' |
Part de | list of compositions by Anton Bruckner (en) i Simfonies d'Anton Bruckner |
Instrumentació | 2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots 4 trompes 3 trompetes 3 trombons timbal i corda
|
Estrena | |
Estrena | 26 d'octubre de 1873 a Viena |
La Simfonia núm. 2 en do menor (A 93), d'Anton Bruckner va ser composta principalment a Viena a partir de 1871 (els esbossos n'havien estat traçats a Londres durant una gira de concerts d'orgue), sent conclosa a Sankt Florian al setembre de 1872. Està escrita en la mateixa tonalitat que la Simfonia núm. 1, però és més clara, més aèria i també més moderada. Va ser anomenada Simfonia de l'Alta Àustria per August Göllerich, primer biògraf de Bruckner. Bruckner va fer-ne algunes revisions de detall entre 1875 i 1876, i posteriorment en l'any 1877: talls en cadascun dels moviments i, sobretot, substitució del remarcable solo de trompa al final de l'Adagio (considerat d'execució massa difícil a l'època!) per un solo de clarinet. No obstant això, molts directors d'orquestra tornen a restablir avui dia el solo de trompa, així com els diversos talls i les repeticions del Scherzo, que havien sofert la mateixa sort.
En tot cas, la Simfonia núm. 2 no gaudeix avui dia de la mateixa popularitat que les seues germanes posteriors, ni tampoc la de la seua germana anterior. No obstant això, respecte de la Simfonia núm. 1, la forma s'engrandeix, l'organització s'aprofundeix (els moviments extrems presenten motius comuns), i l'equilibri general queda més palès.
Liszt, a qui va ser dedicada l'obra i respecte de la qual es va mostrar força "entusiasmat", fins i tot es va esforçar, en va, en fer-la interpretar. L'estrena no va arribar fins al 26 d'octubre de 1873 a Viena, sota la direcció del compositor; amb èxit.
Orquestració
[modifica]Efectiu orquestral: fustes per dos; 4 trompes, 2 trompetes; 3 trombons; timbales; corda (la mateixa disposició que en la Primera Simfonia).
Durada mitjana d'execució (versió definitiva de 1877): 1 hora.
Anàlisi
[modifica]Els quatre moviments són Moderato, Adagio, Scherzo i Finale.
1. Moderato
[modifica]Indicat Ziemlich schnell, "bastant ràpid" : el tema principal es deixa sentir, confiat als violoncels, sobre un trémolo de dobles tresets, sobre acords de do menor (violins i violes); melodia expressiva, amb breus intervencions de les trompes. La trompeta subratlla el ritme de base, picat sobre la nota do; i el tema, harmònicament enriquit, sofreix algunes transformacions abans d'apagar-se en un pianissimo dels clarinets, dels fagots i de les trompes. Tres lleugers colps de timbal : una pausa general precedeix l'anunci d'un segon tema superbament cantat, de nou, pels violoncels, en la tonalitat de mi bemoll major (complementària del do menor inicial). Breu crescendo, abans d'una crida de les trompes; després la melodia tranquil·la, interioritzada, del tercer tema (flautes, clarinets i oboès), - subjecte també a moltes transformacions. De nou, una pausa de l'orquestra : un solo de trompa introdueix un desenvolupament amb dimensions èpiques. En el moment de la reexposició, els violoncels proposen encara el tema principal; retorn dels altres temes segons llur presentació inicial, abans d'un nou silenci que trenca la coda - en el tempo primo - conclou amb un tutti heroic de do menor, que subratllen rítmicament les trompetes.
2. Adagio
[modifica]Indicat Feierlich, etwas bewegt, "solemne, un poc animat" : revesteix el caràcter d'un Andante. Es tracta d'una il·lustració perfecta de la manera amb què Bruckner elabora un moviment de simfonia nodrint el material temàtic amb figures melòdiques i harmòniques. To meditatiu del tema principal als primers violins, - reprès per les altres cordes. Bella idea secundària a l'oboè. El solo de trompa condueix a un nou tema de gran expressivitat, - com un coral puntuat pel pizzicato de les cordes. Aquest tema es combina hàbilment amb el primer mitjançant un solo de fagot. Breu i tranquil interludi de les cordes, abans d'una reminiscència del "Benedictus" de la Missa en fa menor (estrenada el mateix any - 1872 - de la conclusió de la segona simfonia) : "Im Namen des Herrn", - cita orquestral gairebé textual del cant a la glòria de Déu... Tot es dissipa en l'extrema calma - triple piano - amb el famós solo de trompa (o de clarinet), amb la corda interpretant amb sordina.
3. Scherzo
[modifica]Indicat Schnell, "ràpid" : amb ritme de 3/4. L'encisador trio té l'aparença d'un Ländler de vegades somniador (les violes, després els segons violins, clarinets i violoncels). Després es reprèn l'Scherzo.
4. Finale
[modifica]Moderato indicat Mehr schnell, "més ràpid" : a 3/4, i en do menor. Està construït, com el Moderato inicial, sobre tres temes. Els dos moviments, a més, presenten relacions temàtiques significatives, en particular pel ressorgiment d'un ostinato derivat del tema inaugural de l'obra; aquest mateix tema, reapareix en el transcurs del desenvolupament i figura en la coda. La base rítmica constitueix altre element d'unificació, principalment en la conclusió. D'igual manera es poden identificar transformacions tonals lligades a les del moviment introductori: el la bemoll major de partida se substitueix, amb el segon tema, amb un la major que evoluciona vers mi bemoll..., abans de la conclusió en do major. És per tant una concepció organitzativa semblant a la del primer moviment i - amb, en aquesta ocasió, dues cites del "Kyrie" de la Missa en fa mineur - a la de la simfonia en conjunt. Només es pot reprotxar cert desordre de l'arsenal temàtic, massa ric sense dubte, i massa fragmentat, que fa pensar que el compositor, malgrat el rigor de les seues intencions, no ha dominat completament la seua traducció musical.
Discografia
[modifica]- Carlo Maria Giulini amb la Wiener Symphoniker
- Herbert von Karajan amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín
- Bernard Haitink amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam
- Eugen Jochum amb l'Orquestra Simfònica de la Radiodifusió Bavaresa
- Riccardo Chailly amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Discografia completa
- (anglès) Sinopsis de les simfonies de Bruckner