Simon Vestdijk

Simon Vestdijk
	(1958)
Biografia
Naixement	17 octubre 1898 ; Harlingen (Països Baixos)
Mort	23 març 1971 (72 anys); Utrecht (Països Baixos)
Formació	Universitat d'Amsterdam (1917–1927)
Activitat
Ocupació	poeta, assagista, metge escriptor, traductor, escriptor
Membre de	Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa
Obra
Obres destacables	Obres destacables Anton Wachter ;
Premis
	(1971) Premi de les Lletres neerlandeses; (1964) Prijs voor Meesterschap (en) ; (1955) Cavaller de l'Orde del Lleó Neerlandès; (1955) Premi Constantijn Huygens; (1954) Busken Huet award (en) ; (1954) Essayprijs van de gemeente Amsterdam (en) ; (1953) Premi especial; (1950) Premi P.C. Hooft; (1946) Multatuli Award (en) ; (1946) Prose prize of the City of Amsterdam (en) ; (1941) Dr. Wijnaendts Francken-prijs (en) ; (1938) Premi B. en C.W. van der Hoogt; Oficial de l'orde d'Orange-Nassau; cavaller de l'orde d'Orange-Nassau ;
Lloc web	vestdijk.com

Simon Vestdijk (Harlingen, 17 d'octubre de 1898 - Utrecht, 23 de març de 1971) fou un escriptor, poeta, assagista, traductor, crític musical i metge neerlandès.^[1] La seva obra polfacètica és molt diversa de gènere, temàtica i estil.^[2]

Biografia

Era el fill del també Simon Vestdijk, professor de gimnàstica a HBS (liceu modern) a Harlingen, i d'Anne Mulder. Vestdijk va descriure la seva joventut i anys d'estudiant a la HBS –tres anys a Harlingen, tres anys a Leeuwarden– en vuit volums de la novel·la del cicle autobiogràfic Anton Wachter.^[3]

Vestdijk va estudiar medicina a Amsterdam, però després d'uns anys com a metge a la marina mercant es va dedicar únicament a la seva carrera d'escriptor i va esdevenir un dels escriptors més importants del segle xx dels Països Baixos.^[4] El seu debut autobiogràfic Kind tussen vier vrouwen (Nen entre quatre dones), en la tradició d'A la recerca del temps perdut de Proust va ser refusat per dues editorials i no va ser publicat abans del 1972.^[3]

La seva obra s'ha traduït a les principals llengües d'Europa occidental. El 1950 se li va concedir el Premi P.C. Hooft, la distinció literària més prestigiosa de l'àmbit lingüístic neerlandès, creat en honor del dramaturg i historiador Pieter Corneliszoon Hooft (1581-1647). El Premi Constantijn-Huygens el 1955 i el Premi de les Lletres neerlandeses el 1971. Segons el jurat «Els assajos de Vestdijk contenen reflexions profundes sobre l'art, arts visuals i, fins i tot música, i sobretot sobre la literatura, tant poesia com prosa, sobre filosofia, psicologia i estètica. […] Però li deu la seva major fama a les seves novel·les, entre d'altres Terug tot Ina Damman, Ivoren Wachters i De Vuuraanbidders.»^[5]

Obres

Novel·les

1933-1972 Kind tussen vier vrouwen
1934-1936 Meneer Visser's hellevaart
1934-1934 Terug tot Ina Damman
1934-1935-1935 Else Böhler, Duits dienstmeisje
1936-1937 Het vijfde zegel
1937-1938 De nadagen van Pilatus
1937-1939 Sint Sebastiaan
1933/1937-1948 Surrogaten voor Murk Tuinstra
1939-1941 Aktaion onder de sterren
1939-1940 Rumeiland
1940-1940 De zwarte ruiter
1933/1941-1949 De andere school
1942-1989 De aeolusharp
1942-1946 Ierse nachten
1944-1951 Ivoren wachters
1944-1947 De vuuraanbidders
1945-1948 Pastorale 1943
1945-1947 Puriteinen en piraten
1946-1948 De redding van Fré Bolderhey
1947-1949 Bevrijdingsfeest
1940/1948-1949 De kellner en de levenden
1949-1950 De koperen tuin
1950-1951 De vijf roeiers
1950-1951-1951 De dokter en het lichte meisje
1951-1952 De verminkte Apollo
1952-1952 Op afbetaling
1952-1953 De schandalen
1956-1956 Het glinsterend pantser
1956-1957 De beker van de min
1957-1957 Open boek
1957-1958 De vrije vogel en zijn kooien
1957-1958 De arme Heinrich
1958-1959 De rimpels van Esther Ornstein
1958-1959 De ziener
1958-1960 De laatste kans
1959-1961 De filosoof en de sluipmoordenaar
1959-1960 Een moderne Antonius
1960-1962 De held van Temesa
1960-1961 Een alpenroman
1962-1963-1963 Bericht uit het hiernamaals
1963-1964 Het genadeschot
1963-1965 Juffrouw Lot
1964-1965 Zo de oude zongen...
1964-1966 De onmogelijke moord
1965-1966 Het spook en de schaduw
1965-1967 Een huisbewaarder
1966-1967 De leeuw en zijn huid
1966-1968 De filmheld en het gidsmeisje
1967-1968 De hôtelier doet niet meer mee
1967-1968 Het schandaal der blauwbaarden
1968-1969 Vijf vadem diep
1968-1969 Het verboden bacchanaal
1969-1970 Het proces van Meester Eckhardt
1969-1973 De persconferentie

Poesia

1938 Fabels met kleurkrijt
1946 Mnemosyne in de bergen
1948 Thanatos aan banden

Referències

↑ «Simon Vestdijk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Stuiveling, 1985, p. 597.
↑ ^3,0 ^3,1 Stuiveling, 1985, p. 596.
↑ van Vliet, H.T.M.. «The Introduction of Emily Dickinson in Holland and the Goals of Editing». A: An Interdisciplinary Annual of Textual Studies (en anglès). 15. University of Michigan Press, 2003, p. 211-212. ISBN 9780472113354.
↑ «Simon Vestdijk». Prijs der Nederlandse Letteren. Arxivat de l'original el 2016-02-06. [Consulta: 18 gener 2016].

Bibliografia

Stuiveling, G. «Vestdijk, Simon». A: G.J. van Bork & P.J. Verkruijsse. De Nederlandse en Vlaamse auteurs (en neerlandès), 1985, p. 596-598.
Per una bibliografia primària i segundària completa, vegeu: «Simon Vestdijk». Biblioteca digital de la literatura neerlandesa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simon Vestdijk

[1] «Simon Vestdijk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[FOOTNOTEStuiveling1985597-2] Stuiveling, 1985, p. 597.

[FOOTNOTEStuiveling1985596-3] 3,0 ^3,1 Stuiveling, 1985, p. 596.

[4] van Vliet, H.T.M.. «The Introduction of Emily Dickinson in Holland and the Goals of Editing». A: An Interdisciplinary Annual of Textual Studies (en anglès). 15. University of Michigan Press, 2003, p. 211-212. ISBN 9780472113354.

[5] «Simon Vestdijk». Prijs der Nederlandse Letteren. Arxivat de l'original el 2016-02-06. [Consulta: 18 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) BPN (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) NLA (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)