Simplici (filòsof)

Simplici
	; Manuscrit del segle XIII del comentari al De Caelo d'Aristòtil (col·lecció del cardenal Bessarió)
Nom original	(grc) Σιμπλίκιος ὁ Κίλιξ
Biografia
Naixement	(grc) Σιμπλίκιος ; c. 480 ; Cilícia (Imperi Romà d'Orient)
Mort	c. 560 (Gregorià) (79/80 anys); Atenes (Imperi Romà d'Orient)
Religió	Politeisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, matemàtic, astrònom
Activitat	(Floruit: segle VI )
Professors	Damasci i Ammoni
Obra
Obres destacables	Obres destacables (segle VI) Comentari de la Física d'Aristòtil; (segle VI) Comentari del "De Anima" d'Aristòtil; (segle VI) Comentari de l'"Enquiridion" d'Epíctet; (segle VI) Comentari del "De Caelo" d'Aristòtil ;

Simplici (grec antic: Σιμπλίκιος ὁ Κίλιξ) (Cilícia, c. 480 - Atenes, c. 560 ^(Gregorià)) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria. Era un dels darrers membres de l'escola neoplatònica (vers 400 al 529), qui va tractar de mantenir l'antiga mitologia grega contra l'expansió del cristianisme.

Context històric

Els edictes imperials contra els cultes pagans al segle v van afectar seriosament la filosofia grega. Atenes va conservar temples i imatges més temps que altres ciutats. Els seguidors d'aquesta filosofia van estar encara protegits fins al regnat de Justinià I, que va endurir la persecució contra els pagans i va tancar l'Acadèmia l'any 529. Els seus membres van restar al lloc fins al 528, quan van ser obligats a deixar els seus càrrecs i alguns van morir executats i les seves propietats confiscades. Els que no es van convertir en tres mesos van ser desterrats i es va prohibir ensenyar filosofia i jurisprudència a Atenes.

Set filòsofs, entre els quals Simplici, Eulami, Priscià, Damasci (el darrer escolarca de l'Acadèmia) i d'altres van decidir anar a demanar protecció al rei persa Cosroes I el Just (que va pujar al tron el 531), però no la van obtenir i van tornar a l'Imperi Romà d'Orient l'any 533, després que en un tractat de pau entre Bizanci i Pèrsia (probablement aquell mateix any) on es va establir que podrien tornar sense patir represàlies i podrien seguir les seves pràctiques religioses ancestrals. Algunes fonts diuen que només va anar a Pèrsia, Damasci, i els altres es van establir a Haran,^[1] una ciutat síria prop de la frontera persa que va seguir sent bàsicament pagana. L'historiador àrab Al-Massudí, del segle x, diu que fins a la seva època en aquella ciutat va sobreviure una escola neoplatònica.^[2]

Vida i obra

Se sap que Simplici va viure algun temps i va ensenyar a Atenes. Va deixar algunes obres, entre aquestes, un comentari sobre les Categories d'Aristòtil,^[3] publicats a Venècia el 1499 sota el títol de Σιμπλικίου διδασκαλου τοῦ μεγάλου σχόλια ἀπὸ φωνῆς αὐτοῦ εἰς τας Ἀριστοτέλους κατηγορίας, diversos comentaris sobre altres obres d'Aristòtil com el De Caelo,^[4], el De Anima^[5], la Fisica^[6] o la Metafísica^[7], un epítom sobre la Física de Teofrast^[8] i una interpretació de l'Enchiridion d'Epictet^[9] (ἐξήγησις εἰς τὸ Ἐπικτήτου ἐγχειρίδιον) transcrita pel seu deixeble Flavi Arrià. A més de ser un excel·lent comentarista, Simplici va conservar una gran quantitat de fragments de filòsofs presocràtics,^[10] principalment de Parmènides.^[11]

Va restar pagà fins a la mort, però en la situació de tirania religiosa del seu temps no es va poder enfrontar directament a l'Església.^[12]

Referències

↑ Foulkes, 1992, p. 143.
↑ Baltussen, 2008, p. 13.
↑ Hadot, 1987, p. 61 i ss.
↑ Baltussen, 2008, p. 257 i ss.
↑ Hadot, 1987, p. 91 i ss.
↑ Hadot, 1987, p. 246 i ss.
↑ Hadot, 1987, p. 225 i ss.
↑ Baltussen, 2008, p. 55 i ss.
↑ Hadot, 1987, p. 327 i ss.
↑ Baltussen, 2008, p. 65 i ss..
↑ Baltussen, 2008, p. 68.
↑ El Maniqueísmo: textos y fuentes. Madrid: Trotta, 2008, p. 416. ISBN 9788481649901.

Bibliografia

Baltussen, Han. Philosophy and Exegesis in Simplicius: The Methodology of a Commentator (en anglès). Bloomsbury, 2008. ISBN 978-0-7156-3500-1.
Fleet, Barrie «Simplicius» (en anglès). The International Journal of the Platonic Tradition, Vol 8, Num. 1, 2014, pàg. 110-112. DOI: 10.1163/18725473-12341277. ISSN: 1872-5082.
Foulkes, Paul «Where was Simplicius?» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies, Vol 223, 1992, pàg. 143. DOI: 10.2307/632157. ISSN: 0075-4269.
Hadot, Ilsetraut (ed.). Simplicius, sa vie, son œuvre, sa survie (en francès). Walter de Gruyter, 1987. ISBN 3-11-010924-7.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simplici

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Simplici (filòsof)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Verbeke, G. «Simplicius» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 març 2024].
«Simplicius of Cilicia» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 11 març 2024].
Helmig, Christoph. «Simplicius» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2020. [Consulta: 11 març 2024].

[FOOTNOTEFoulkes1992143-1] Foulkes, 1992, p. 143.

[FOOTNOTEBaltussen200813-2] Baltussen, 2008, p. 13.

[FOOTNOTEHadot198761_i_ss-3] Hadot, 1987, p. 61 i ss.

[FOOTNOTEBaltussen2008257_i_ss-4] Baltussen, 2008, p. 257 i ss.

[FOOTNOTEHadot198791_i_ss-5] Hadot, 1987, p. 91 i ss.

[FOOTNOTEHadot1987246_i_ss-6] Hadot, 1987, p. 246 i ss.

[FOOTNOTEHadot1987225_i_ss-7] Hadot, 1987, p. 225 i ss.

[FOOTNOTEBaltussen200855_i_ss-8] Baltussen, 2008, p. 55 i ss.

[FOOTNOTEHadot1987327_i_ss-9] Hadot, 1987, p. 327 i ss.

[FOOTNOTEBaltussen200865_i_ss.-10] Baltussen, 2008, p. 65 i ss..

[FOOTNOTEBaltussen200868-11] Baltussen, 2008, p. 68.

[12] El Maniqueísmo: textos y fuentes. Madrid: Trotta, 2008, p. 416. ISBN 9788481649901.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]