Sistema educatiu d'Espanya

Sistema educatiu espanyol
Règim general
Educació infantil P3 P4 P5
Educació primària 1r curs 2n curs 3r curs 4t curs 5è curs 6è curs
Educació secundària 1r curs 2n curs 3r curs 4t curs
Batxillerat 1r curs 2n curs Formació Professional (grau mitjà)
Educació terciària
Formació Professional (grau sup.) Diplomatura Llicenciatura Màster
Educació terciària (Bolonya)
Grau Màster Doctorat
Règim especial
Ensenyaments d'esports
Ensenyaments d'idiomes
Ensenyaments artístics

El sistema educatiu actual a Espanya, segons la LOE, classifica els ensenyaments en: règim general (educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, formació professional de grau mitjà i de grau superior) i règim especial (ensenyaments artístics i d'idiomes). L'ensenyament és obligatori entre els sis i els setze anys. i compta amb el suport del govern estatal juntament amb els governs de cadascuna de les 17 comunitats autònomes.

A Espanya, l'educació primària i secundària es considera educació bàsica (obligatòria). Aquests són Primària (de 6 a 12 anys), que és l'equivalent espanyol de l'escola primària i el primer any de secundària, i la Secundària (de 12 a 16 anys).

El 2020-2021, Espanya té 9.909.886 estudiants. El grup més nombrós correspon a l'educació primària, amb 4.654.727 alumnes, seguit de secundària amb 2.730.036 i universitaris amb 1.633.358. El grup més reduït són els de formació professional, amb 887.710 alumnes.^[1]

El sistema educatiu espanyol està regulat per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa' (LOMCE, Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) que amplia l'article 27 de la Constitució Espanyola de 1978.^[2]

Espanya està treballant per reformar l'educació professional i modernitzar l'educació per aturar i revertir l'augment de les taxes d'atur.^[3]^[4]

Competències

La Constitució espanyola de 1978 estableix que el govern nacional i les comunitats autònomes tenen competències en matèria d'educació. Els articles que parlen d'aquest fet són el 148 i el 149.^[5] El govern estatal té la potestat de decidir els certificats acadèmics i professionals i els requisits per a la seva adquisició. També estableix les matèries que s'imparteixen, els criteris d'avaluació i la seva expressió.^[6]^[7]

Educació infantil

Estructura

Dos cicles educatius de tres cursos acadèmics cadascun, que s'anomenen:

Primer cicle d'educació infantil o Llar d'Infants (0-3 anys).
Segon cicle d'educació infantil (3-6 anys).

Educació primària

Estructura

Tres cicles de dos cursos cadascun:

Cicle inicial (6-8 anys).
Cicle mitjà (8 -10 anys).
Cicle superior (10-12 anys).

Educació secundària

Estructura

Dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun:

1r Cicle (12 -14 anys).
2n Cicle (14-16 anys).

En acabar l'ESO l'alumne té diverses opcions:

Cursar els cicles formatius de grau mitjà.
Accedir al Batxillerat.
Incorporar-se al món del treball (perquè ja té l'edat mínima per a accedir-hi).

Si s'acaba l'etapa sense el graduat, es pot accedir als Programes de Qualificació Professional Inicial.

Batxillerat

Estructura

Consta d'un cicle de dos cursos acadèmics (16-18 anys) dividit en modalitats:

Arts.
Ciències i tecnologia
Humanitats i Ciències Socials.

Modalitats

En acabar: Pot accedir al batxillerat convalidant a més determinades matèries o incorporar-se al mercat laboral Matèries comunes (30 crèdits) (en tots els batxillerats).

A Catalunya, Illes Balears i el País Valencià, llengua i literatura catalana; a Euskadi i Navarra, llengua i literatura basca i a Galícia llengua i literatura gallega.

Llengua castellana i Literatura.

Llengua estrangera.

Filosofia.

Història.

Educació física*(només a primer de batxillerat).

Religió (voluntària).

Ciències pel món contemporani (només a primer de batxillerat).

Modalitat Arts

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

Dibuix artístic.

Dibuix tècnic.

Fonaments del disseny.

Història de l'Art.

Imatge.

Tècniques d'expressió graficoplàstica.

Volum.

Modalitat Humanitats i Ciències Socials

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 o 21 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

Llatí.

Matemàtiques aplicades a les Ciències socials.

Economia i organització d'empresa.

Grec.

Economia.

Geografia.

Història de l'Art.

Història del món contemporani.

Història de la música.

Literatura castellana.
A Catalunya, Illes Balears i el País Valencià, literatura catalana; a Euskadi i Navarra, literatura basca i a Galícia literatura gallega.

Modalitat Ciències de la naturalesa i la Salut

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen de 21 a 24 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

Matemàtiques.

Biologia.

Física.

Química.

Ciències de la Terra i del Medi ambient.

Dibuix tècnic.

Modalitat Tecnologia

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 o 21 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

Física.
Matemàtiques.
Tecnologia industrial.
Dibuix tècnic.
Electrotècnia.
Mecànica.
Química.

Optatives

Són matèries de modalitat o optatives tipificades o bé optatives ofertes pel centre docent. L'alumne ha de completar els crèdits necessaris per arribar al total, amb matèries de la mateixa modalitat, d'altres modalitats, o amb matèries optatives, que poden ser tipificades pel Departament d'Educació o ofertes pel centre. Les matèries optatives tipificades pel Departament d'Educació són les que figuren en el quadre següent:

Segona llengua estrangera.
Ampliació de Matemàtiques.
Biologia humana.
Electrònica.
Estada a l'empresa.
Estètica.
Expressió vocal.
Formació laboral
A Catalunya, Història de Catalunya.
Informàtica.
Literatura universal.
Lògica i Metodologia.
Psicologia.
Simbologia religiosa.
Sociologia.

Formació professional específica de grau mitjà

Accés

Tenir el títol de Graduat en Educació Secundària o equivalent o bé superar la prova d'accés. CC

Estructura

Comprèn un conjunt de cicles formatius que s'organitzen en mòduls professionals. Els cicles formatius estan organitzats en diferents famílies professionals.

Formació professional específica de grau superior

Accés

Amb el títol de Batxillerat o mitjançant la prova d'accés (diferenciant si ve de la FP de grau mitjà o no).

Estructura

Comprèn un conjunt de cicles formatius que s'organitzen en mòduls professionals.

Ensenyaments per adults

L'edat mínima per participar en aquestes activitats és de 16 anys.

Ensenyaments de règim especial

Els ensenyaments que comprenen aquest apartat no estan integrats en els nivells, les etapes o els cicles que constitueixen el règim general.

Tenen la seva estructura i el seu nivell propis, i poden anar des dels ensenyaments elementals fins a estudis equivalents a diplomatura o llicenciatura.

Són ensenyaments de règim especial:

Arts plàstiques i Disseny.
Conservació i Restauració de béns culturals.
Música.
Dansa.
Art Dramàtic (Teatre).
Idiomes.

Educació universitària

Els estudis universitaris s'estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit.

Estructura i accés

Estudis de 1r cicle: Accés amb la preinscripció. Són estudis terminals i en acabar s'obté els títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte tècnic o bé Enginyer Tècnic. També permeten l'accés a estudis de 2n cicle.

Estudis de 1r i 2n cicle: Accés amb la preinscripció universitària. La seva superació dona dret a l'obtenció dels títols de Llicenciat, Arquitecte o bé Enginyer. La superació del primer cicle de qualsevol d'aquests estudis no comporta l'obtenció de cap titulació oficial, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de segon cicle.

Estudis de segon cicle: Accés per mitjà d'un primer cicle universitari, o bé estant en possessió del títol de diplomat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic o mestre, sempre que aquests estudis s'ajustin a la normativa d'accés per a cadascun dels segons cicles. La seva superació dona dret a l'obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer.

Estudis de 3r cicle: Són els anomenats programes de doctorat. L'accés ve regulat per la mateixa universitat, per mitjà de la Comissió de Doctorat. Cal estar en possessió del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer.

Títols propis

Són estudis no reglats conduents a una titulació no oficial, reconeguda només per la universitat que els imparteix.

Aquests estudis tenen la mateixa estructura que els estudis reglats: per tant, hi ha títols propis de primer cicle, de primer i segon cicle i de segon cicle.

Les universitats regulen l'accés als títols propis i en fixen els preus acadèmics. També poden oferir títols de postgrau no oficials.

Referències

↑ «Estadística de las Enseñanzas no universitarias 2019-20» (en castellà) p. 5. www.educacionyf=www. gob.es. Arxivat de l'educacionyfp.gob.es/dam/jcr:eb9d7572-70b9-4825-8379-97ef52a7f6db/notres1920.pdf original el 2020-10-21. [Consulta: 16 gener 2021].
↑ «0901e72b8132cbfb Text (en castellà) de la Ley Orgánica de Educación».^{[Enllaç no actiu]}
↑ «/monitor2016-es_en.pdf Monitor d'Educació i Formació 2016», 2016. [Consulta: 21 març 2018].
↑ «org/education/EDUCATION%20POLICY%20OUTLOOK%20SPAIN_EN.pdf Perspectiva de la política educativa», 01-04-2014.
↑ «La Constitució Espanyola» p. 42–45. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.
↑ «Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, per a què s'estableixi el currículum bàsic de l'Educació Primària.» (en castellà) p. 19349–19420. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estat. [Consulta: 15 octubre 2020].
↑ «Real Decreto 1105/2014, de 26 de desembre, per el que s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.» (en castellà) p. 169–546. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 25 octubre 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema educatiu d'Espanya

Educació i formació a la Generalitat de Catalunya

[1] «Estadística de las Enseñanzas no universitarias 2019-20» (en castellà) p. 5. www.educacionyf=www. gob.es. Arxivat de l'educacionyfp.gob.es/dam/jcr:eb9d7572-70b9-4825-8379-97ef52a7f6db/notres1920.pdf original el 2020-10-21. [Consulta: 16 gener 2021].

[2] «0901e72b8132cbfb Text (en castellà) de la Ley Orgánica de Educación».^{[Enllaç no actiu]}

[3] «/monitor2016-es_en.pdf Monitor d'Educació i Formació 2016», 2016. [Consulta: 21 març 2018].

[4] «org/education/EDUCATION%20POLICY%20OUTLOOK%20SPAIN_EN.pdf Perspectiva de la política educativa», 01-04-2014.

[5] «La Constitució Espanyola» p. 42–45. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.

[6] «Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, per a què s'estableixi el currículum bàsic de l'Educació Primària.» (en castellà) p. 19349–19420. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estat. [Consulta: 15 octubre 2020].

[7] «Real Decreto 1105/2014, de 26 de desembre, per el que s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.» (en castellà) p. 169–546. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 25 octubre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]