Vés al contingut

Sistema educatiu d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sistema educatiu espanyol)
Sistema educatiu espanyol
Règim general
Educació infantil
  • P3
  • P4
  • P5
Educació primària
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
  • 5è curs
  • 6è curs
Educació secundària
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
Batxillerat
  • 1r curs
  • 2n curs

Formació Professional (grau mitjà)

Educació terciària
Educació terciària (Bolonya)
Règim especial
Ensenyaments d'esports
Ensenyaments d'idiomes
Ensenyaments artístics

El sistema educatiu actual a Espanya, segons la LOE, classifica els ensenyaments en: règim general (educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, formació professional de grau mitjà i de grau superior) i règim especial (ensenyaments artístics i d'idiomes). L'ensenyament és obligatori entre els sis i els setze anys. i compta amb el suport del govern estatal juntament amb els governs de cadascuna de les 17 comunitats autònomes.

A Espanya, l'educació primària i secundària es considera educació bàsica (obligatòria). Aquests són Primària (de 6 a 12 anys), que és l'equivalent espanyol de l'escola primària i el primer any de secundària, i la Secundària (de 12 a 16 anys).

El 2020-2021, Espanya té 9.909.886 estudiants. El grup més nombrós correspon a l'educació primària, amb 4.654.727 alumnes, seguit de secundària amb 2.730.036 i universitaris amb 1.633.358. El grup més reduït són els de formació professional, amb 887.710 alumnes.[1]

El sistema educatiu espanyol està regulat per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa' (LOMCE, Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) que amplia l'article 27 de la Constitució Espanyola de 1978.[2]

Espanya està treballant per reformar l'educació professional i modernitzar l'educació per aturar i revertir l'augment de les taxes d'atur.[3][4]

Competències

[modifica]

La Constitució espanyola de 1978 estableix que el govern nacional i les comunitats autònomes tenen competències en matèria d'educació. Els articles que parlen d'aquest fet són el 148 i el 149.[5] El govern estatal té la potestat de decidir els certificats acadèmics i professionals i els requisits per a la seva adquisició. També estableix les matèries que s'imparteixen, els criteris d'avaluació i la seva expressió.[6][7]

Educació infantil

[modifica]

Estructura

[modifica]

Dos cicles educatius de tres cursos acadèmics cadascun, que s'anomenen:

  • Primer cicle d'educació infantil o Llar d'Infants (0-3 anys).
  • Segon cicle d'educació infantil (3-6 anys).

Educació primària

[modifica]

Estructura

[modifica]

Tres cicles de dos cursos cadascun:

  • Cicle inicial (6-8 anys).
  • Cicle mitjà (8 -10 anys).
  • Cicle superior (10-12 anys).

Educació secundària

[modifica]

Estructura

[modifica]

Dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun:

  • 1r Cicle (12 -14 anys).
  • 2n Cicle (14-16 anys).

En acabar l'ESO l'alumne té diverses opcions:

  • Cursar els cicles formatius de grau mitjà.
  • Accedir al Batxillerat.
  • Incorporar-se al món del treball (perquè ja té l'edat mínima per a accedir-hi).

Si s'acaba l'etapa sense el graduat, es pot accedir als Programes de Qualificació Professional Inicial.

Batxillerat

[modifica]

Estructura

[modifica]

Consta d'un cicle de dos cursos acadèmics (16-18 anys) dividit en modalitats:

  • Arts.
  • Ciències i tecnologia
  • Humanitats i Ciències Socials.

Modalitats

[modifica]

En acabar: Pot accedir al batxillerat convalidant a més determinades matèries o incorporar-se al mercat laboral Matèries comunes (30 crèdits) (en tots els batxillerats).

  • Llengua castellana i Literatura.
  • Llengua estrangera.
  • Filosofia.
  • Història.
  • Educació física*(només a primer de batxillerat).
  • Religió (voluntària).
  • Ciències pel món contemporani (només a primer de batxillerat).

Modalitat Arts

[modifica]

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

  • Dibuix artístic.
  • Dibuix tècnic.
  • Fonaments del disseny.
  • Història de l'Art.
  • Imatge.
  • Tècniques d'expressió graficoplàstica.
  • Volum.

Modalitat Humanitats i Ciències Socials

[modifica]

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 o 21 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

  • Llatí.
  • Matemàtiques aplicades a les Ciències socials.
  • Economia i organització d'empresa.
  • Grec.
  • Economia.
  • Geografia.
  • Història de l'Art.
  • Història del món contemporani.
  • Història de la música.

Modalitat Ciències de la naturalesa i la Salut

[modifica]

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen de 21 a 24 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

  • Matemàtiques.
  • Biologia.
  • Física.
  • Química.
  • Ciències de la Terra i del Medi ambient.
  • Dibuix tècnic.

Modalitat Tecnologia

[modifica]

L'alumne tria un mínim de 6 matèries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 o 21 crèdits). Aquest mínim es completa amb les matèries optatives.

  • Física.
  • Matemàtiques.
  • Tecnologia industrial.
  • Dibuix tècnic.
  • Electrotècnia.
  • Mecànica.
  • Química.

Optatives

[modifica]

Són matèries de modalitat o optatives tipificades o bé optatives ofertes pel centre docent. L'alumne ha de completar els crèdits necessaris per arribar al total, amb matèries de la mateixa modalitat, d'altres modalitats, o amb matèries optatives, que poden ser tipificades pel Departament d'Educació o ofertes pel centre. Les matèries optatives tipificades pel Departament d'Educació són les que figuren en el quadre següent:

  • Segona llengua estrangera.
  • Ampliació de Matemàtiques.
  • Biologia humana.
  • Electrònica.
  • Estada a l'empresa.
  • Estètica.
  • Expressió vocal.
  • Formació laboral
  • A Catalunya, Història de Catalunya.
  • Informàtica.
  • Literatura universal.
  • Lògica i Metodologia.
  • Psicologia.
  • Simbologia religiosa.
  • Sociologia.

Formació professional específica de grau mitjà

[modifica]

Accés

[modifica]

Tenir el títol de Graduat en Educació Secundària o equivalent o bé superar la prova d'accés. CC

Estructura

[modifica]

Comprèn un conjunt de cicles formatius que s'organitzen en mòduls professionals. Els cicles formatius estan organitzats en diferents famílies professionals.

Formació professional específica de grau superior

[modifica]

Accés

[modifica]

Amb el títol de Batxillerat o mitjançant la prova d'accés (diferenciant si ve de la FP de grau mitjà o no).

Estructura

[modifica]

Comprèn un conjunt de cicles formatius que s'organitzen en mòduls professionals.

Ensenyaments per adults

[modifica]

L'edat mínima per participar en aquestes activitats és de 16 anys.

Ensenyaments de règim especial

[modifica]

Els ensenyaments que comprenen aquest apartat no estan integrats en els nivells, les etapes o els cicles que constitueixen el règim general.

Tenen la seva estructura i el seu nivell propis, i poden anar des dels ensenyaments elementals fins a estudis equivalents a diplomatura o llicenciatura.

Són ensenyaments de règim especial:

  1. Arts plàstiques i Disseny.
  2. Conservació i Restauració de béns culturals.
  3. Música.
  4. Dansa.
  5. Art Dramàtic (Teatre).
  6. Idiomes.

Educació universitària

[modifica]

Els estudis universitaris s'estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit.

Estructura i accés

[modifica]
  • Estudis de 1r cicle: Accés amb la preinscripció. Són estudis terminals i en acabar s'obté els títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte tècnic o bé Enginyer Tècnic. També permeten l'accés a estudis de 2n cicle.
  • Estudis de 1r i 2n cicle: Accés amb la preinscripció universitària. La seva superació dona dret a l'obtenció dels títols de Llicenciat, Arquitecte o bé Enginyer. La superació del primer cicle de qualsevol d'aquests estudis no comporta l'obtenció de cap titulació oficial, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de segon cicle.
  • Estudis de segon cicle: Accés per mitjà d'un primer cicle universitari, o bé estant en possessió del títol de diplomat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic o mestre, sempre que aquests estudis s'ajustin a la normativa d'accés per a cadascun dels segons cicles. La seva superació dona dret a l'obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer.
  • Estudis de 3r cicle: Són els anomenats programes de doctorat. L'accés ve regulat per la mateixa universitat, per mitjà de la Comissió de Doctorat. Cal estar en possessió del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer.

Títols propis

[modifica]

Són estudis no reglats conduents a una titulació no oficial, reconeguda només per la universitat que els imparteix.

Aquests estudis tenen la mateixa estructura que els estudis reglats: per tant, hi ha títols propis de primer cicle, de primer i segon cicle i de segon cicle.

Les universitats regulen l'accés als títols propis i en fixen els preus acadèmics. També poden oferir títols de postgrau no oficials.

Referències

[modifica]
  1. «Estadística de las Enseñanzas no universitarias 2019-20» (en castellà) p. 5. www.educacionyf=www. gob.es. Arxivat de l'educacionyfp.gob.es/dam/jcr:eb9d7572-70b9-4825-8379-97ef52a7f6db/notres1920.pdf original el 2020-10-21. [Consulta: 16 gener 2021].
  2. «0901e72b8132cbfb Text (en castellà) de la Ley Orgánica de Educación».[Enllaç no actiu]
  3. «/monitor2016-es_en.pdf Monitor d'Educació i Formació 2016», 2016. [Consulta: 21 març 2018].
  4. «org/education/EDUCATION%20POLICY%20OUTLOOK%20SPAIN_EN.pdf Perspectiva de la política educativa», 01-04-2014.
  5. «La Constitució Espanyola» p. 42–45. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.
  6. «Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, per a què s'estableixi el currículum bàsic de l'Educació Primària.» (en castellà) p. 19349–19420. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estat. [Consulta: 15 octubre 2020].
  7. «Real Decreto 1105/2014, de 26 de desembre, per el que s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.» (en castellà) p. 169–546. BOE.es - Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 25 octubre 2020].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]