Slavikita

Slavikita
Slavikita provinent del turó de Valachov, Skřivaň, Regió de la Bohèmia Central, República Txeca.
Fórmula química	(H₃O+)₃Mg₆Fe15(SO₄)21(OH)18·98H₂O
Epònim	František Slavík (en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DF.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DF.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.02
Dana	31.9.13.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 12.2Å, b = 12.2Å, c = 35.13Å
Color	groc verdós
Exfoliació	desconeguda
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groga verdosa clara
Diafanitat	transparent
Densitat	1,905 a 1,99 g/cm³
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.530 - 1.537 nε = 1.494 - 1.506
Birefringència	δ = 0,036
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2008 s.p.
Símbol	Sví
Referències

La slavikita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada l'any 1926 per Rudolf Jirkovsky i František Ulrich en honor del mineralogista txec František Slavík (1876-1957).

Característiques

La slavikita és un sulfat de color groc verdós i lluentor vítria. Cristal·litza en el sistema trigonal, formant cristalls escamosos de fins a 0,3mm, normalment tabulars. Pot formar incrustacions o eflorescències, i s'hi pot trobar de manera massiva o en petits grans. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5. La seva densitat es troba entre 1,905 i 1,99 g/cm³.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la slavikita pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteita, mallestigita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaita, gordaita, clairita, arzrunita, elyita, yecoraita, riomarinaita, dukeita i xocolatlita.

Formació

Es troba com a producte de l'oxidació de la pirita en esquists i pissarres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pickeringita, halotriquita, pirita i guix.