Smythita
|
No s'ha de confondre amb la smithita, una sulfosal.. |
 Smythita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe,Ni)3+xS₄ (x=0-0.3) |
| Epònim | Charles Henry Smyth |
| Localitat tipus | tall de la Ruta Estatal 37, Bloomington, Comtat de Monroe, Indiana, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09a |
| Dana | 2.8.10.2 |
| Heys | 3.9.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,465 Å; c = 34,34 Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Color | negre marronós, groc-bronze |
| Exfoliació | perfecta {0001) |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Densitat | 4,32 g/cm3 (mesurada); 4,32 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | fort |
| Magnetisme | ferromagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Syt |
| Referències | [1] |
La smythita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirrotina. Rep el nom en honor de Charles Henry Smyth, Jr. (Oswego, Nova York, EUA, 31 de març de 1866 - Princeton, Nova Jersey, EUA, 4 d'abril de 1937), professor de Geologia Econòmica de la Universitat de Princeton.
Característiques
[modifica]La smythita és un sulfur de fórmula química (Fe,Ni)3+xS₄, on x = 0-0,3. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1956. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la smythita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: achavalita, breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, braggita, cooperita i vysotskita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al tall de la Ruta Estatal 37, al seu pas per Bloomington, al comtat de Monroe (Indiana, Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida.[2]
Referències
[modifica]