Snack Bar Budapest

Snack Bar Budapest
Fitxa
Direcció	Tinto Brass
Protagonistes	Giancarlo Giannini; Raffaella Baracchi; Tinto Brass; Carmen Di Pietro; Malisa Longo; Carlo Monni; Loredana Romito; Giorgio Tirabassi; Valentine Demy; Philippe Léotard; François Négret; Cyril Aubin; Sylvie Orcier
Producció	Giovanni Bertolucci (en)
Dissenyador de producció	Paolo Biagetti
Guió	Tinto Brass
Música	Zucchero
Fotografia	Alessio Gelsini Torresi
Muntatge	Tinto Brass
Vestuari	Jost Jakob
Productora	Reteitalia
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1988
Durada	104 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	neo-noir i comèdia

Snack Bar Budapest és una pel·lícula de comèdia eròtica italiana estrenada en 1988, dirigida per Tinto Brass, protagonitzada per Giancarlo Giannini i Raffaella Baracchi, i basada en la novel·la homònima de Marco Lodoli i Silvia Bre. En general va tenir una mala recepció crítica, amb un escàs 8% de percentatge aprovatori a la web Rotten Tomatoes.^[1]^[2]^[3]^[4]

Sinopsi

Un advocat inhabilitat (Giancarlo Giannini) està treballant com a cobrador de deutes per al seu soci Sapo (Philippe Léotard). Escortant a la prostituta Milena (Raffaella Baracchi) embarassada per Sapo en un complex marítim sense nom d'ambient grotesc (filmat en Lido di Òstia), es troba amb el jove i ambiciós capitost Molecola (François Negret) que ha comprat diversos llocs recreatius als voltants per a convertir la ciutat en un "Las Vegas italià", però el bar de l'hotel anomenat Snack Bar Budapest, dirigit per un home (Carlo Monni) i la seva família continua sent un obstacle. Molecola necessita un advocat per a legitimar l'evacuació forçosa de Snack Bar Budapest.

Repartiment

Giancarlo Giannini: advocat
François Negret: Molecola
Raffaella Baracchi: Milena
Philippe Léotard: Sapo
Carlo Monni: gerent de l'hotel
Sylvie Orcier: Carla
Giorgio Tirabassi: Papera
Valentine Demy: prostituta
Tinto Brass: magistrat (cameo)

Banda sonora

La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Zucchero. En destaquen Sei di mattino així com Dune Mosse, aquesta última ja inclosa al disc de Zucchero Blue's (1987), del que n'era l'última pista.

Referències

↑ Stefano Iori. Tinto Brass. Gremese Editore, 2000.
↑ Andrea Bruni; Manlio Momarasca Monamour. Nocturno Dossier n.25, Cinemabis Comm..
↑ Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese Editore, 1991.
↑ «Snack Bar Budapest», 22-09-1988.

Enllaços externs

Fragment inicial a YouTube

[1] Stefano Iori. Tinto Brass. Gremese Editore, 2000.

[2] Andrea Bruni; Manlio Momarasca Monamour. Nocturno Dossier n.25, Cinemabis Comm..

[3] Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese Editore, 1991.

[4] «Snack Bar Budapest», 22-09-1988.

[1]

[2]

[3]

[4]