Vés al contingut

Tra(sgre)dire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTra(sgre)dire
Fitxa
DireccióTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMassimo Ferrero Modifica el valor a Wikidata
GuióTinto Brass i Carla Cipriani Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPino Donaggio Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMassimo Di Venanzo
MuntatgeTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCult Epics
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.100.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema eròtic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres i Venècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0200192 FilmAffinity: 685990 Allocine: 187076 Rottentomatoes: m/cheeky Letterboxd: cheeky-2000 Allmovie: v187087 TCM: 532304 TMDB.org: 22705 Modifica el valor a Wikidata

Tra(sgre)dire és una pel·lícula eròtica, dramàtica i de comèdia del 2000 dirigida per l'italià Tinto Brass i protagonitzada per la ucraïnesa Yuliya Mayarchuk i l'italià Jarno Berardi.[1]

Trama

[modifica]

Carla Burin (Iulia Maiartxuk), una estudiant de vint anys veneciana, cerca en una agència immobiliària un apartament per llogar i viure amb el seu xicot Matteo (Jarno Berardi) a Londres, amb qui posteriorment s'anava a trobar en la capital britànica. Moira, la propietària de l'agència (Francesca Nunzi), li toca sense voler un pit i comencen a grapejar-se. Després, Moira la convida a la seva casa. Posteriorment, Carla troba Matteo masturbant-se, la qual cosa li fa pensar paranoicament que està amb algú més, i el seu amic de l'escola Bernard (Mauro Lorenz) li diu que li està sent infidel. A Venècia, però, Matteo l'estranya molt, la buscarà a la seva casa i fins comença a fantasiar amb ella. Quan ho rep el papà de Carla, el porta a una habitació i Matteo hi descobreix una carta d'amor de Bernard dirigida a Carla, amb una foto d'ella nua, per la qual cosa s'adona que amb el seu mateix amic li és infidel. Mentrestant, Carla i la propietària de l'agència segueixen en el seu sexe desenfrenat i passen unes hores juntes tenint sexe i passejant per Londres. Matteo truca per telèfon a Carla i li diu que cancel·lava el seu viatge a Londres. Després, accepta el contracte de Mario, l'exmarit de Moira (Max Parodi), en una festa seva, perquè li donin l'apartament, on va tenir sexe amb ell, i després d'una xerrada amb Moira, Carla es posa a plorar perquè estranya a Matteo. Quan Matteocarribacper sorpresa a l'apartament que havia llogat Carla a Londres, la veu besant-se i grapejant-se amb Moira, i quan Moira se'n va, Matteo descàrrega la seva ira amb Carla i marxa furiós. Posteriorment intenta lligar-se a una noia, però li diu que no li deixen tenir xicot en el seu treball. En arribar a asseure's trist i decebut a un parc, veu a moltes parelles fent l'amor, i decideix tornar amb Carla. La Carla apareix amb un relat escrit de les seves infidelitats, però Matteo declara que ja no necessita saber-ho.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Iulia Maiartxuk va revelar que les dues escenes més difícils per a ella van ser aquella en què té relacions sexuals en una góndola (va haver de posar un penis fals dins de la seva vagina i va començar a plorar) i l'escena de sexe anal a una platja amb Mauro Lorenz. "No vaig dormir en tota la nit abans", va recordar Maiartxuk.[2]

Recepció

[modifica]

En una revisió retrospectiva, Sight & Sound va descriure la pel·lícula com una "pel·lícula de pornografia suau cursi" i principalment útil com "una oportunitat de mirar molts fons o "finestres a l'ànima" segons al director autosatisfet Tinto Brass a l'entrevista que l'acompanya."[3]

Referències

[modifica]
  1. Tra(sgre)dire, Archivio del Cinema Italiano
  2. «MAJARCHUK (YULIYA)». www.lamescolanza.com. [Consulta: 12 febrer 2022].
  3. Neville, Lucy (Apr 2002). «Cheeky». Sight & Sound 12 (4) (British Film Institute): 68. ISSN 0037-4806.