Vés al contingut

Sobirà Congrés Mexicà Constituent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentSobirà Congrés Mexicà Constituent
Interval de temps4 febrer 1822 Modifica el valor a Wikidata - 

El Sobirà Congrés Mexicà Constituent fou el primer congrés del poder legislatiu a Mèxic.

Història

[modifica]
El Pla d'Iguala

El Sobirà Congrés Mexicà Constituent (també conegut com a Primer Congrés Nacional o Primer Congrés General)[1] va ser creat el 24 de febrer de 1822 instituït per 102 membres després de la dissolució de la Junta Sobirana Provisional Governativa per reconèixer i classificar els documents que presentin els diputats triats per les províncies o entitats, i rebre'ls el jurament que han d'atorgar per a la seva incorporació al congrés per a la seva legislació.[1]

Atribucions

[modifica]

Entre les principals funcions es destaquen les següents;

  1. Administrar duanes, fons i crèdits, inversions i la indústria.
  2. Triar als individus del suprem Tribunal de Justícia.
  3. Triar als generals de divisió de guerra.
  4. Triar als ministres públics.
  5. Examinar i discutir els projectes de llei.
  6. Crear, Derogar i Sancionar les lleis.
  7. Regir els tractats d'aliança i comerç amb les altres nacions.
  8. Crear i suprimir tribunals alterns.
  9. Concedir o negar l'accés de tropes militars estrangeres.
  10. Augmentar o disminuir les forces militars.
  11. Dictar ordenis a l'exèrcit i milícies.
  12. Administrar les despeses *ecónomicos del Govern.
  13. Establir impostos i béns propis de l'Estat.
  14. Batre la moneda nacional com valor, tipus i denominació.
  15. Aprovar reglaments de sanitat, de seguretat o de desenvolupament.
  16. Garantir la llibertat política, laboral i familiar.

Membres

[modifica]
Acta d'independència

El Sobirà Congrés Mexicà Constituent estava constituït per 102 membres,[2] els més destacats van ser;

President, José Mariano Marín (1822-1823)
Secretari,
  1. José María Valentín Gómez Farías, Liberal
  2. José Joaquín de Herrera, Liberal
  3. José María Bocanegra y Villalpando, Liberal
  4. José Ventura Melchor y Múzquiz, Liberal
  5. José Francisco Severo Maldonado
  6. Lorenzo de Zavala y Sáenz
  7. José Manuel Rafael Nepomuceno
  8. Félix Osores de Sotomayor García
  9. Francisco Manuel Sánchez de Tagle
  10. Manuel de Mier y Terán
  11. Andrés Quintana Roo
  12. Simón Elías González
  13. Manuel de la Torre Lloreda
  14. Gaspar de Ochoa
  15. Manuel Crescencio Rejón y Alcalá
  16. Toribio González y Ramírez

Grups polítics

[modifica]

Al congrés van existir 4 grups polítics (integrat en la seva majoria per liberals);[3]

  • Insurgents, Aquest grup, estava format pels pels antics insurgents que havien lluitat per la independència de Mèxic i que es trobaven descontentaments, a causa que no van ser ateses les seves sol·licituds d'ocupació i la indemnització o recompensa pels seus serveis.
  • Borbònists, Aquest grup, estava format per aquells que volien que el rei espanyol Fernando VII, ocupés el tron imperial de Mèxic i no Agustin de Iturbide.
  • Republicans, Aquest grup, estava format per aquells que volien establir una república.
  • Iturbidists, Aquest grup, estava format per aquells que recolzaven a l'imperi establert amb el suport de l'església.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 ESTATUTO PROVISIONAL DEL IMPERIO MEXICANO Imprenta J.M. Andrade y F. Escalante 1865 (castellà)
  2. Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
  3. SIGLO DE CAUDILLOS; Biografía Política de México, 1810-1910. México, TusQuets Editores. (castellà)