Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | NVIH - COC | ||||
| Tipus | Federació nacional | ||||
| Camp de treball | LGBT rights in the Netherlands (en)   | ||||
| Objectius | Defensa de la igualtat de drets de les minories sexuals LGBTI, informació, prevenció, organització d'activitats culturals | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça |
| ||||
| Creació | 1946 | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Països Baxios | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Directora | Liane den Haan (2001–2005) | ||||
| President | Tanja Ineke[1] | ||||
| Filial | |||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | www.coc.nl | ||||
La Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC o en català Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat - COC més coneguda amb l'acròstic COC és una organització LGBT neerlandesa, de la qual la seu es troba a Amsterdam. Fundada el 1946, és l'organització d'emancipació gai més antiga encara en funcionament al nivell mundial.[2]
Història
[modifica]
L'organització va crear-se el 1946 amb el nom Shakespeare Club i el 1949 va canviar el nom en Cultuur- en Ontspannings Centrum (C.O.C.) (Centre de Cultura i de Recreació). Aleshores tenia més de 1000 membres, el que era el nombre superior de totes les organitzacions d'emancipació homosexual del moment[4] en una època quan als Països Baixos, com gairebé arreu al món l'homosexualitat encara era considerada com un acte criminal i que l'única manera de sobreviure era d'actuar sobre un nom discret. Va durar fins al 1971, quan l'article 248-bis del codi penal que sancionava els actes homosexuals va ser abolit,[5] en gran part per l'acció constant de la mateixa organització que la societat civil neerlandesa va evolucionar i el COC va poder canviar el seu nom en Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC (Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat - COC)[6] i continuar a militar per a defendre els interessos dels gais, lesbianes i bisexuals. Tret de les seves activitats a Amsterdam, organitza campanyes d'informació tot arreu al país i suporta associacions locals al país i al món.
Des de l'any 2000 és una federació de 24 associacions locals, unides a escala nacional en la Federatie van Nederlandse Verenigingen tot Integratie van Homoseksualiteit COC Nederland [Federació d'Associacions Neerlandeses per a la Integració de l'Homosexualitat COC Països Baixos], o en la seva forma curta de COC Nederland.
El 2008 va rebre, com a primera organització de defensa dels drets dels gais i de les lesbianes l'estatus consultatiu a les Nacions Unides.[7][8] En aquesta funció va tenir un paper important en l'aprovació, el 2011 de la primera resolució sobre l'orientació sexual i la identitat de gènere, proposada per Sud-àfrica i sostinguda per organitzacions com, entre altres, Amnistia Internacional i Human Rights Watch.[9]
La política i les accions de l'organització, basades principalment al treball de voluntaris, evoluciona segons l'espèrit del temps i els interessos dels activistes. El 15 de maig de 2011 va rebre el Premi de l'Estat per a l'emancipació gai - Premi Jos Brink. Segons els jurats: «Des de la Segona Guerra Mundial els voluntaris del COC s'afanyen per a l'emancipació gai al nostre país. La seva feina col·lectiva va contribuir en màxima mesura i continua contribuint al millorament de l'acceptació social dels LGBT als Països Baixos».[10] El 3 d'octubre 2011 va organitzar un dia nacional de la sortida de l'armari, suportat pel ministeri neerlandès del OCW a la qual van participar molts prominents neerlandesos, gais i heterosexuals, dels quals la més coneguda va ser la ministre de l'emancipació Marja van Bijsterveldt.[11]
El 2012 va conduir una acció amb èxit per a motivar el govern nou a actuar contra els funcionaris de l'estat civil que per a raons religioses exigien el dret de poder refusar de conduir la cerimònia de matrimoni de persones del mateix sexe, tot i que està legalitzat als Països Baixos.[12]
Bibliografia
[modifica]- Hans Warmerdam & Pieter Koenders, Cultuur en Ontspanning. Het COC 1946 - 1966, Werkgroep Homostudies, Utrecht 1987 (en català: Cultura i recreació, el COC 1946-1966)
- Erik G. Bakker & L.F. Pruijn, 50 jaar COC Den Haag, 1947-1997: 50 jaar lust, 50 jaar strijd, 50 jaar leven, Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC, 1997, 108 pàgines, ISBN 9789090103778 (en català: Cinquanta anys COC Den Haag, 1947-1997: Cinquanta anys de desig, cinquanta anys de lluita, cinquanta anys de vida)
- Floor Bremer, Pronkjewail in roze raand. Vijftig jaar COC in Groningen, Geschiedeniswinkel RUG, Groningen 1999. (50 anys de COC a Groningen)
Referències
[modifica]- ↑ ANP, «Tanja Ineke nieuwe voorzitter COC Nederland», De Volkskrant, 29 de setembre de 2012 (en català: Tanja Ineke és la nova president del COC Nederland)
- ↑ «COC Netherlands». Arxivat de l'original el 2007-02-05. [Consulta: 5 maig 2012].
- ↑ Web de la Fundació Stichting Homomonument, Antecedents i situació Arxivat 2012-02-06 a Wayback Machine.
- ↑ Rob Tielman, Homoseksualiteit in Nederland, Amsterdam, Editorial Boom, 1982, pàgina 151, ISBN 9789060094037 (en català: Homosexualitat als Països Baixos)
- ↑ Gert Hekma, Homoseksualiteit in Nederland van 1730 tot de moderne tijd, Amsterdam, Meulenhoff Editorial, 2004, pàgina 116, ISBN 9789029074438 (en català: Homosexualitat als Països Baixos des de 1730 fins als temps moderns)
- ↑ I. de Jong, Afkortingen in de Zorgsector: 1.512 afkortingen uitgebreid verklaard, Amsterdam, Kluwer, 2009, pàgines 262, ISBN 9789013066517 (en català: Abreviacions al sector social: 1512 acròstics explicats in extenso)
- ↑ «COC krijgt VN-Status». Het Parool, 25-07-2008. (en català: El COC rep l'estatus consultatiu a les Nacions Unides)
- ↑ «Applications for consultative status and requests for reclassification received from non-governmental organizations», Nacions Unides, 2008,
- ↑ «Historic Decision at the United Nations: Human Rights Council Passes First-Ever Resolution on Sexual Orientation and Gender Identity», Human Rights Watch, 17 de juny de 2011, (en català: Decisió històrica a les Nacions Unides: El consell dels Drets Humans aprova la primera resolució sobre l'orientació sexual i la identitat de gènere)
- ↑ «COC-vrijwilligers en Achmed Marcouch ontvangen homo-emancipatieprijs van minister Van Bijsterveldt» Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine., Web oficial del govern neerlandès, Ministerie van Onderwijs, Cultuur en Wetenschap, 15 de maig 2011, (en català: Els voluntaris del COC i Achmed Marcouch reben el Premi de l'emancipació homosexual de les mans de la ministre Van Bijsterveldt)
- ↑ «Minister Van Bijsterveldt onthult Coming Out Dag-poster», 2 d'octubre 2011, (en català: La ministre van Bijsterveldt desvela el poster del Dia de la Sortida de l'Armari)
- ↑ ANP, «COC: stop discriminatie op mooiste dag», De Volkskrant, 6 de juliol de 2012, (en català: COC: Acabem amb la discriminació al dia més maco)
Enllaços externs
[modifica]
- www.jongenout.nl Web dels joves Jong en Out (Joves i sortits de l'armari)
- Web del COC Songfestival (Web del Festival de la Cançó COC)
- IBiblioteca en línia de tot els mensuals digitalitzats de l'associació de 1946 a 1964 Arxivat 2012-10-10 a Wayback Machine.