Sonata per a piano núm. 20 (Beethoven)
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Sol major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1795-1796 |
| Data de publicació | 1805  |
| Catalogació | Op. 49, núm. 2 |
| Durada | 8'
|
| Opus | 49 |
| Instrumentació | piano |
 
| |
La Sonata per a piano núm. 20 en sol major, op. 49 núm. 2 va ser composta per Ludwig van Beethoven probablement cap a l'any 1795 o 1796, tot i que no va aparèixer publicada fins al 1805, conjuntament amb la núm. 19. Ambdues sonates són conegudes també com a "Sonata fàcil". No són difícils de tocar i el seu caràcter general, sense complicacions, fa pensar que el compositor les considerava més com una sonatina.[1][2]
Aquesta sonata, juntament amb la número 19, van veure la llum en ser publicades a Viena l’any 1805, per l’acció del germà de Beethoven, Caspar, qui va considerar que valien la pena i, en contra dels desitjos del seu germà, va decidir enviar-les a la casa editorial. Van sortir com a opus 49.[1][2]
Té una estructura en dos moviments, amb durada total d'uns 8 minuts.
- Allegro ma non troppo
- Tempo di menuetto
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cummings, Robert. «Ludwig van Beethoven. Piano Sonata No. 20 in G major, Op. 49/2» (en anglès). AllMusic.
- ↑ 2,0 2,1 «Beethoven Piano Sonata No. 20 in G Major, Op. 49 No. 2» (en anglès). Musopen.
