Sonata per a piano núm. 7 (Beethoven)
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | re major |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | 1797-1798 |
| Data de publicació | 1798 |
| Catalogació | Op. 10, núm. 3 |
| Durada | 20' |
| Opus | 10 |
| Instrumentació | piano |
  
| |
| I. Presto |
|
|
| Enregistrament del novembre de 2008 (Usuària La pianista) |
La Sonata per a piano núm. 7 en re major, opus 10 núm. 3, és la tercera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.[1] La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós."[2] Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia. Les tonalitats de les tres Sonates op. 10 són do menor, fa major i re major. La primera sonata es va iniciar el 1795 i aquesta tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder.[2]
Aquesta sonata, la tercera de l'opus 10, és la més llarga, d'un nivell ben superior al de les dues primeres. La seva composició va ser contemporània a la dels primers trios de corda, de les primeres sonates per a violí i de les dues romances per a violí i orquestra. Va precedir la composició de la «Patètica».
El moviment inicial és molt llarg.[3]
Estructura
[modifica]Comprèn quatre moviments i la seva execució dura aproximadament uns vint minuts:
- Presto
- Largo e mesto
- Menuetto (allegro)
- Rondo (allegro)
Referències
[modifica]- ↑ BBC Radio 3 website
- ↑ 2,0 2,1 Sonata per a piano núm. 7 (Beethoven) a Allmusic
- ↑ Maluquer, Jordi. «Programa de mà». Palau de la Música, 11-03-2015. [Consulta: 8 novembre 2016].
