Vés al contingut

Sonata per a piano núm. 21 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 21

Fragment de la Sonata per a piano núm. 21
Forma musicalsonata per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Creació1803-1804
Data de publicació1805 Modifica el valor a Wikidata
Durada30'
Dedicat aFerdinand von Waldstein Modifica el valor a Wikidata
Opus53 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a3c9dc10-0f58-3fcd-9b9f-bd455e386941 IMSLP: Piano_Sonata_No.21,_Op.53_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002376226 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 21, en do major, opus 53 de Beethoven, coneguda com a «sonata Waldstein», és considerada com una de les sonates més destacades del seu període central; les altres són la sonata núm. 23 «Appassionata», opus 57, i la Sonata «dels Adéus», opus 81.

Va ser composta entre 1803 i 1804, publicada el maig de 1805 i dedicada, com algunes altres obres, al comte Ferdinand von Waldstein, amic i protector de Beethoven des de 1784.

Estructura

[modifica]

Com moltes de les sonates, té tres moviments:

  1. Allegro con brio. La sonata obre memorablement amb uns acords en staccato, tocats en pianissimo.
  2. Introduzione. Adagio molto - attacca
  3. Rondo. Allegretto moderato

L'Adagio molto del segon moviment destaca especialment per la seva simplicitat. Tan sols són 28 compassos, davant dels 302 del primer moviment i els 543 de la resta del segon moviment, i a més, cadascuna de les tres parts que el componen no compta amb més d'una desena de compassos. Les frases d'aquest moviment són de dos compassos de mitjana, i no implica més que algunes notes.

Tanmateix, aquest moviment és d'una gran riquesa, i conté diferents moments ben diferenciats i articulats, amb forts contrastos: amb tres notes n'hi ha prou a construir un moviment ascendent, després dos acords permeten resoldre aquesta tensió, etcètera. Aquest moviment es caracteritza doncs per una sorprenent economia de mitjans en la composició i de l'expressió musical. Tal escriptura requereix una interpretació d'una delicadesa extrema, on cada nota té molta transcendència.

Sonata Waldstein. Vuit primers compassos del Rondó

El segon moviment acaba en una semicadència amb un calderó, i s'encadena directament (hi ha la indicació attacca) amb el tercer moviment, el Rondó.

Enllaços externs

[modifica]