Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven)
  | |
| Forma musical | sonata |
|---|---|
| Tonalitat | la major |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Data de publicació | 1805 |
| Dedicat a | Rodolphe Kreutzer |
| Instrumentació | piano i violí |
  
| |
La Sonata per a violí i piano num. 9, en la major, op. 47, de Ludwig Van Beethoven, més coneguda com la Sonata “Kreutzer”,[1] és famosa per les dificultats tècniques del violí,[2] la seva inusual durada (uns 40 minuts) i l'abast emocional: el primer moviment és especialment intens, el segon una tranquil·la meditació i el tercer, simplement alegre i exuberant.
Dedicatòria
[modifica]
La sonata va ser dedicada originalment al violinista George Bridgetower (1778-1860), amb el subtítol de "Sonata mulattica composta per il mulatto Brischdauer [Bridgetower], gran pazzo e compositore mulattico" (Sonata mulàtica composta per al mulat Brischdauer, gran ximple i compositor mulat). Ambdós, compositor i violinista, l'estrenaren en un concert el 24 de maig de 1803 al Teatre Augarten, un concert que va començar ben d'hora, a les 8:00 del matí. Bridgetower va llegir a vista la sonata, sense cap assaig previ. Sembla que després de l'actuació, mentre estaven bevent, Bridgetower va insultar una dona a qui Beethoven apreciava; enfurismat, eliminà la dedicatòria de la peça que canvià la de Rodolphe Kreutzer, que era considerat el millor violinista del moment.[3] Sembla, però, que Kreutzer mai va interpretar-la, ja que no apreciava la música de Beethoven, fins al punt que anys més tard va dir a Berlioz que trobava la sonata «escandalosament incomprensible».[4]
Anàlisi musical
[modifica]
Beethoven no va donar cap designació de tonalitat. Encara que l'obra apareix en el títol amb la tonalitat de la major, el compositor i teòric musical austríac Gerhard Präsent opina que la tonailtat principal és, de fet, la menor. Präsent observa connexions interessants amb la Sonata per a violí núm. 6.[5]
La peça està composta per tres moviments i la seva interpretació sol durar uns 40 minuts:
- Adagio sostenuto - Presto - Adagio[6] (uns 15 minuts)
- Andante con variazioni[7] (uns 18 minuts)
- Presto[8] (uns 10 minuts)
La sonata comença amb una lenta introducció de 18 compassos,[9] del qual només els 4 primers compassos del violí sol, són en la Major. El piano entra i l'harmonia comença a modular cap a la menor, en un Presto amb un caràcter enfadat. Cap al final, retorna a l'ambient inicial de l'Adagio, abans de tancar el moviment en un ambient angoixant.
Difícilment podria haver-hi un contrast més gran amb el segon moviment, una melodia plàcida en fa major sobre les que desenvolupa cinc variacions.
Präsent observa connexions interessants amb la Sonata per a violí núm. 6.[5]
Influència
[modifica]Lev Tolstoi li donà el nom de la sonata a una novel·la.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 5.
- ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 8.
- ↑ Thayer, Thayer's Life of Beethoven, ed. Elliot Forbes, Princeton University Press, 1993, 332-333.
- ↑ Swafford, Jan. Acantilado. Beethoven: tormento y triunfo. 1a. Barcelona: Acantilado, novembre 2017, p. 500. ISBN 9788416748686.
- ↑ 5,0 5,1 "The Strad" Oct. 1999, p. 1023: „The ´Kreutzer´ was not written in A major“/Gerhard Präsent, London
- ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 25, 32.
- ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 32.
- ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 36.
- ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 25.
- ↑ Carrera, Elodie «La influencia de las nuevas tecnologías en la literatura de hoy. La vida en las ventanas y Microrréplicas de Andrés Neuman». L'Ordinaire des Amériques, 220, 2016, pàg. 7. DOI: 10.4000/orda.2825.
Bibliografia
[modifica]- Lasso Rubio, Yon Alexander. Análisis hacia la interpretación de la Sonata No 9 para violín y piano en La Mayor, Op. 47, Kreutzer de Ludwig van Beethoven, 2012.
Enllaços externs
[modifica]
- European Archive, Enregistrament de la Sonata Kreutzer amb accés lliure de l'enregistrament de Max Rostal (violí) i Franz Osborn (piano).
- Informació sobre la dedicatòria de la Sonata Kreutzer. Arxivat 2005-01-19 a Wayback Machine.
