Sophie Schröder
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Sophie Antonie Luise Schröder 23 febrer 1781  Paderborn (Alemanya) | ||
| Mort | 25 febrer 1868 (87 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 29″ N, 11° 33′ 50″ E / 48.124861°N,11.563833°E | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Òpera, teatre i interpretació | ||
| Ocupació | Actriu | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Wilhelm Kunst Ernst Friedrich Ludwig Schröder | ||
| Fills | (filla) Wilhelmine Schröder-Devrient | ||
| Pares | Gottfried Bürger | ||
Sophie Schröder (Breslau, Prússia, 23 de febrer de 1781 - Múnic, Imperi Alemany, 25 de febrer de 1868) fou una actriu alemanya.
Filla de l'actor Gottfried Bürger i mare de la cantant Wilhelmine Schröder-Devrient, ja el 1793 sortí a l'escena amb força èxit amb el rol de Lina de l'òpera Das role Käppchen amb la companyia de Tylli, a Sant Petersburg, i el 1795 es casà amb a Reval amb l'actor Smets Stollsmers.
Per recomanació del dramaturg Kotzebue assolí el 1798 un càrrec en el Teatre de la Cort de Viena, però aviat es traslladà a Breslau, on fou contractada per l'òpera. Divorciada de Stollsmer, fou cridada el 1801, dedicant-se llavors al drama, en el qual brillà com a estrella de primera magnitud. El 1804 es tornà a casar amb el tenor Frederich Schröeder i va viure fins al 1813 a Hamburg.
Quan el mariscal Davout volgué internar-la a França, fugí d'allí i emprengué viatges artístics. Després actuà durant un any i mig a Praga i el 1815 fou contractada en el Teatre de la Cort de Viena. Després de la mort del seu segon marit va contraure noves núpcies amb l'actor Kunst, però aviat se'n separà; feu grans viatges artístics, el 1831 fou contractada pel teatre de la Cort de Múnic, més per la primavera de 1830, visqué des de llavors molt de temps a Augsburg i després altra volta a Múnic.
Sophie Schröder fou en el teatre alemany una de les primeres què, en oposició al realisme de l'escola d'Iffland s'orientaren vers un art més idealista; en lloc d'estricta naturalitat, si trobaven grandioses passions en la seva interpretació i en colorit de la seva dicció. Els seus papers més importants foren: Fedra, Medea, Lady Macbeth, Merope, Safo, Joana de Montfaucon i Isabel en la Novia de Messina.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 54, pàgs. 1162-63 ISBN 84-239-4554-5