Vés al contingut

Stanisław Leśniewski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaStanisław Leśniewski
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Stanisław Kazimierz Leśniewski Modifica el valor a Wikidata
30 març 1886 Modifica el valor a Wikidata
Sérpukhov (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Powązki, section 339, row 5, grave 5 52° 14′ 52″ N, 20° 58′ 07″ E / 52.247845°N,20.968534°E / 52.247845; 20.968534 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lviv (1910–1912)
Universitat de Múnic (1909–1910)
Universitat de Leipzig (1904–1906) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaPrzyczynek do analizy zdań egzystencjalnych Modifica el valor a Wikidata (1912 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiKazimierz Twardowski Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Varsòvia (1919–1939) Modifica el valor a Wikidata
Interessat enLògica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBolesław Sobociński Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralAlfred Tarski Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZofia Prewysz-Kwintów Modifica el valor a Wikidata
ParesIzydor Leśniewski i Helena Palczewska


Stanisław Leśniewski (Sérpukhov, 30 de març de 1886 - Varsòvia, 13 de maig de 1939) va ser un matemàtic i lògic polonès, que va desenvolupar un sistema lògic poc ortodox que, malgrat el seu poc èxit, va influir en les corrents contemporànies de la lògica.

Vida i Obra

[modifica]

Leśniewski va néixer a Rússia, uns cent quilòmetres al sud de Moscou, va ser batejat a Sant Petersburg i va fer els seus estudis secundaris a Sibèria, a la localitat d'Irkutsk, perquè el seu pare era un enginyer que treballava en la construcció del ferrocarril transsiberià.[1] Entre 1904 i 1909, va estar estudiant a diverses universitats: Leipzig, Heidelberg, Zúric i Múnic, fins que el 1910 va recalar a la universitat de Lvov (avui Lviv, Ucraïna) quan aquesta ciutat era plenament polonesa. A Lvov va completar la seva tesi doctoral el 1912 sota la direcció de Kazimierz Twardowski.[2]

El 1911 havia llegit el llibre de Jan Lukasiewicz sobre el principi de no contradicció a Aristòtil[3] que va ser, en molts aspectes, una revelació per a ell.[4] Després de casar-se el 1913, amb la filla d'una família de terratinents lituans, va viatjar per Europa i, finalment va anar a Moscou on va estar donant classes de matemàtiques fins a la revolució soviètica.[5] El 1919 va intentar obtenir l'habilitació docent a la universitat de Lvov, però va haver-hi una forta oposició i el suport de Twardowski no va ser suficient.[6] En el seu lloc va ser nomenat professor extraordinari de filosofia de les matemàtiques de la universitat de Varsòvia,[7] en la qual ja treballava Lukasiewicz i en la qual va tenir el seu únic estudiant doctoral: Alfred Tarski.

Entre 1916 i 1927 no va publicar res perquè estava construint el seu sistema lògic que havia de servir com fonament de les matemàtiques.[8] Entre 1927 i 1931 va publicar les seves obres més notables: una sèrie d'articles en polonès sobre mereologia i un llarg article en alemany sobre el que va denominar prototètica i que havia de ser un sistema de primers principis que combinessin la mereologia amb l'ontologia.[9]

Malauradament va contraure un càncer de tiroides que no va poder superar i va morir el 1939 amb només 53 anys.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Stanisław Leśniewski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Bird, Otto Allen. «Stanisław Leśniewski». Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 17 juliol 2020]. (anglès)
  • Simons, Peter. «Stanisław Leśniewski». The Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2015. [Consulta: 17 juliol 2020]. (anglès)