Sternarchogiton nattereri
Aparença
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 49829806 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Gymnotiformes |
Família | Apteronotidae |
Gènere | Sternarchogiton |
Espècie | Sternarchogiton nattereri Steindachner, 1868 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Sternarchogiton nattereri és una espècie de peix pertanyent a la família dels apteronòtids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima (els mascles tendeixen a ésser més grossos que les femelles).
- Cos comprimit lateralment, en forma de ganivet i amb una coloració uniformement blanca pàl·lida amb un matís rosaci a causa dels capil·lars subcutanis. El dors és gris amb nombrosos electroreceptors en forma de punts blancs.
- Opercle rosat degut a la presència de les brànquies per sota.
- Perfil dorsal del cap força corbat des del clatell fins al musell.
- Boca terminal i amb la mandíbula superior més allargada que la inferior.
- Ulls petits i recoberts per una pell translúcida.
- Aleta anal allargada i amb 180-198 radis.
- Aletes pectorals amples i amb 13-15 radis cada una.
- Aleta caudal gairebé recoberta d'escates i amb 11-15 radis.
- Les aletes no presenten cromatòfors foscos.
- Igual que altres apteronòtids, produeix un camp elèctric continu, de voltatge feble i amb una freqüència de 732-1.465 Hz que li serveix com a eina d'electrolocalització i comunicació.[3]
- A diferència d'altres espècies de Sternarchogiton, presenta un dimorfisme sexual molt accentuat car els mascles reproductors desenvolupen dents fortes i externes als extrems d'ambdues mandíbules, tenen gònades més grosses i llurs caps s'allarguen (aquests mascles són tan diferents de les femelles i dels joves que, durant 40 anys, es va pensar que eren un gènere i una espècie diferents: Oedemognathus exodon).[4][5][6][7][8][9]
Alimentació
[modifica]Menja esponges d'aigua dolça que creixen en arbres submergits, troncs i restes de fusta.[10][11]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical.[4]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Sud-amèrica: conca del riu Amazones, incloent-hi el riu Solimões (n'és un dels gimnotiformes més comuns) i el riu Negro.[4][12][13]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Turner, C.R., Derylo, M. de Santana, C.D., Alves-Gomes, J.A. i Smith, G.T., 2007. "Phylogenetic comparative analysis of electric communication signals in ghost knifefishes (Gymnotiformes: Apteronotidae)". Journal of Experimental Biology 210 (Pt 23): 4104–4122. [1]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ Albert, J.S., 2003. Apteronotidae (Ghost knifefishes). P. 497-502. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
- ↑ De Santana, C.D. i W.G.R. Crampton, 2007. Revision of the deep-channel electric fish genus Sternarchogiton (Gymnotiformes: Apteronotidae). Copeia 2:387-402. [2]
- ↑ Lundberg, J., 2001: "Freshwater Riches of the Amazon". Natural History.
- ↑ Cox Fernandes, C. i Lundberg, J.G., 2003. "On the sex life of Oedemognathus exodon (Gymnotiformes: Apteronotidae)". Resumos do ASIH 2003: 124.
- ↑ Campos-da-Paz, R., 2005. "Previously undescribed dental arrangement among electric knifefishes, with comments on the taxonomic and conservation status of Tembeassu marauna Triques (Otophysi: Gymnotiformes: Apteronotidae)". Neotropical Ichthyology 3 (3): 395–400.
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Sazima, I., 1983. "Scale-eating in characoids and other fishes". Environmental Biology of Fishes 9 (2): 87–101. [3][Enllaç no actiu]
- ↑ Mago-Leccia, F., 1994. Electric fishes of the continental waters of America. Fundación para el Desarrollo de las Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales (FUDECI). Biblioteca de la Academia de Ciencias Físicas. Matemáticas y Naturales, Caracas, Veneçuela. Vol. 29 . 206 p.
- ↑ De Santana, C.D. i W.G.R. Crampton, 2007.
Bibliografia
[modifica]- Albert, J.S. i R. Campos-da-Paz, 1998. Phylogenetic systematics of Gymnotiformes with diagnoses of 58 clades: a review of available data. P. 419-446. A: L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M.S. Lucena i C.A.S. Lucena (eds.). Phylogeny and classification of neotropical fishes. Porto Alegre: EDIPUCRS.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.