Strassmannita
 Strassmannita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al(UO₂)(SO₄)₂F·16H₂O |
| Localitat tipus | Green Lizard mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,0187(5) Å; b = 8,3284(3) Å; c = 26,673(2) Å; β = 97,426° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Color | verd-groc clar |
| Exfoliació | distingible/bona - en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Color de la ratlla | gairebé blanc |
| Densitat | 2,20(2) g/cm3 (mesurada); 2,179 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,477(2) nβ = 1,485(2) nγ = 1,489(2) |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 70° (2), calculat: 70,2° |
| Dispersió òptica | lleugera, r>v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2017-086 |
| Símbol | Sßm |
| Referències | [1] |
La strassmannita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom per Friedrich Wilhelm (Fritz) Straβmann (22 de febrer de 1902, Boppard, imperi alemany - 22 d'abril de 1980, Mainz, Alemanya Occidental), químic que va treballar amb Otto Hahn i Lise Meitner en el descobriment de la fissió nuclear d'urani el 1938. Va ser director de l'Institut de Química Max Planck i més tard va fundar l'Institut de Química Nuclear. El 1989, la Unió Astronòmica Internacional va nomenar un asteroide per a ell, el 19136 Straβmann.
Fins el mes de desembre de 2023 s'anomenava straβmannita, després d'una resolució de l'Associació Mineralògica Internacional que tenia com a objectiu racionalitzar la nomenclatura mineralògica eliminant les lletres gregues, així com els números àrabs i romans dels noms minerals.[2]
Característiques
[modifica]La strassmannita és un sulfat de fórmula química Al(UO₂)(SO₄)₂F·16H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, sent publicada per primera vegada el 2019.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb els números de catàleg: 67264 (Green Lizard), 67265 (Green Lizard), 67266 (Markey) i 67267 (Markey) (cotipus).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir de mostres de dues mines properes, les mines Markey i Green Lizard, ambdues al Red Canyon del comtat de San Juan (Utah, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Widowmaker, al White Canyon, també al comtat de San Juan, i a la mina Uranus, a la localitat de Kleinrückerswalde, a l'estat de Saxònia (Alemanya).
Referències
[modifica]
- ↑ «Straßmannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 77». European Journal of Mineralogy, 36, 1, 06-02-2024, pàg. 165–172. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-165-2024 [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Kampf, Anthony R.; Plášil, Jakub; Kasatkin, Anatoly V.; Nash, Barbara P.; Marty, Joe «Magnesioleydetite and straβmannite, two new uranyl sulfate minerals with sheet structures from Red Canyon, Utah». Mineralogical Magazine, 83, 03, 6-2019, pàg. 349–360. DOI: doi:10.1180/mgm.2018.118 [Consulta: 4 febrer 2024].