Sufia Kamal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 juny 1911  Barisal (Bangladesh) | ||
| Mort | 20 novembre 1999 (88 anys) Dacca (Bangladesh) | ||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, escriptora, periodista | ||
| Família | |||
| Fills | Sultana Kamal | ||
| Premis | |||
Sufia Kamal (bengalí: সুফিয়া কামাল) (Barisal, 20 de juny de 1911 - Dacca, 20 de novembre de 1999) fou una poeta i feminista bengalina.[1] Com a activista, a més, milità en el Comité de Pau després de la partició de l'Índia al 1948 i en el Moviment per la Llengua bengalí.
Biografia
[modifica]Nascuda en el si d'una família zamindar musulmana, en estar prohibida l'escolarització femenina, de menuda no va poder estudiar; aprengué, però, a casa hindi, urdú, àrab, bengalí, kurd, persa i anglés.
Al 1918 marxà a Calcuta amb la seua mare, on conegué Begum Rokeya i amb 11 anys es casà amb Syed Nehal Hossain, llavors estudiant de dret; tingueren una filla: Amena Kahnar. Hossain va morir al 1932 i cinc anys després es casà amb Kamaluddin Ahmed i van tenir dues filles i dos fills.