Suredaïta
Suredaïta | |
---|---|
Fórmula química | PbSnS₃ |
Localitat tipus | Mina Oploca, Dipòsit d'Ag-Sn de Pirquitas, Departament de Rinconada, Província de Jujuy, Argentina |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DB.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 8,8213(7) Å; b = 3,7725(3) Å; c = 14,0053(9) Å |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | negre frisós |
Exfoliació | perfecta, paral·lela a {001}, {101} i {100} |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Densitat | 5,54 a 5,88 g/cm3 (mesurada); 5,615 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1997-043 |
Any d'aprovació | 1997 |
Símbol | Su |
Referències | [1] |
La suredaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Ricardo José Sureda Leston (n. 1946), cap del Departament de Mineralogia i Geologia Econòmica de la Universitat de Salta, Argentina.
Característiques
[modifica]La suredaïta és un sulfur de fórmula química PbSnS₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la suredaïta pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita, tarkianita i cameronita.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Salzburg (Àustria), amb els números de catàleg 14389-14391, i a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Oploca, situada al dipòsit d'argent i estany de Pirquitas, al departament de Rinconada >(Província de Jujuy, Argentina). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.