Tarkianita
Tarkianita | |
---|---|
Fórmula química | (Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈ |
Epònim | Mahmud Tarkian (en) |
Localitat tipus | mina de níquel d'Hitura, Nivala, Northern Finland Region, Finlàndia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DB.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DB.30 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 9,563Å; |
Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
Color | negre |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 7,3 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2003-004 |
Símbol | Trk |
Referències | [1] |
La tarkianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del professor Mahmud Tarkian (1941), especialista en microscòpia mineral de la Universitat d'Hamburg (Alemanya), que es va descriure per primera vegada el material sintètic i va determinar la seva estructura.
Característiques
[modifica]La tarkianita és un sulfur de fórmula química (Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans microscòpics de fins a 0,1 mil·límetres de diàmetre, inclosos en pentlandita i pirrotita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tarkianita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita i cameronita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina de níquel d'Hitura, a Nivala, a la regió del Nord de Finlàndia. També ha estat descrita al dipòsit de coure i níquel d'Ekojoki (Vammala, Finlàndia), al complex Coldwell (Ontario, Canadà), al complex Stillwater (Montana, Estats Units), al dipòsit de coure i níquel de Monchegorsk (Múrmansk, Rússia) i al massís ultramàfic de Lukkulaisvaara (República de Carèlia, Rússia).
Referències
[modifica]- ↑ «Tarkianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 agost 2016].