Súrjik
| Tipus | llengua mixta  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Ucraïna, Rússia i Moldàvia |
 | |
Freqüència d'ús del sújik a les regions ucraïneses. Dades de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíev de 2003 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic |
Súrjik (суржик en ciríl·lic) és una sèrie de sociolectes mixtos de les llengües ucraïnesa i russa emprats a certes regions d'Ucraïna i a les terres dels voltants. No hi ha una llista fixa de característiques del súrjik; el terme s'utilitza per a la "transgressió de la norma, la desobediència de les normes o una manca de consciència de les regles de les varietats estàndard dels idiomes ucraïnès i rus".[1] La paraula ucraïnesa súrjik volia dir originalment farina o pa fet d'una mescla de grans, per exemple, de blat amb sègol.
La proporció d'ucraïnès i de rus en la barreja de vocabulari que formen varia molt depenent de la ubicació, o fins i tot de vegades d'una persona a una altra, segons llur nivell d'educació, l'experiència personal, la residència rural o urbana, etc. El percentatge de paraules russes i d'interferències fonètiques tendeix a augmentar gradualment cap a l'est, al sud i al voltant de les grans ciutats de llengua russa. El súrjik es parla generalment a la majoria de les zones rurals de l'est d'Ucraïna, amb l'excepció de les grans àrees metropolitanes de Donetsk, Khàrkiv, Luhansk, i especialment Crimea, on la majoria de la població utilitza l'estàndard rus. A les zones rurals d'Ucraïna occidental, l'idioma parlat conté menys elements russos que al centre i l'est d'Ucraïna, però no obstant això té influència russa. L'antic origen comú i el caràcter més recent de les divergències del rus i l'ucraïnès fan que sigui difícil establir el grau de barreja en una varietat com el súrjik.
Freqüència d'ús del Súrjik
[modifica]D'acord amb les dades de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíev presentades el 2003, de l'11 al 18% de la població d'Ucraïna es comunica en Súrjik. Més específicament, a l'oest d'Ucraïna, el súrjik és parlat pel 2,5% de la població, mentre que al sud, el Súrjik és parlat per més del 12,4% de la població. Mentrestant, a l'est, el 9,6% de la població parla Súrjik. Atès que a l'oest d'Ucraïna és major el percentatge de parlants d'ucraïnès que no de persones de parla russa que a la resta d'Ucraïna, és comprensible que el nombre de parlants de Súrjik tendeixi a ser inferior que a l'est i al sud.[2]
Un dels problemes a l'hora d'analitzar la situació lingüística d'Ucraïna és que sol haver-hi errors en la barreja de codis en tots els nivells. És a dir, en el cas d'aquells que s'identifiquen a si mateixos com de parla russa o ucraïnesa sovint s'hi pot trobar que barregen els dos idiomes en un grau determinat. Només algunes d'aquestes persones reconeixen l'ús incorrecte d'una o de les dues llengües i que barregin el rus i l'ucraïnès en el seu discurs.[3]
Història
[modifica]Era presoviètica
[modifica]El súrjik es va formar a la darreria del segle xviii quan camperols ucraïnesos van començar a estar més en contacte amb la llengua russa en el context de la modernització de la societat ucraïnesa. La industrialització va produir la migració de treballadors de la Rússia central cap a les ciutats ucraïneses, la qual cosa va tenir com a resultat la urbanització de la pagesia ucraïnesa. L'administració civil i militar de Rússia, juntament amb les institucions culturals, empresarials, religioses i educatives esdevingueren aviat uns mitjans potents de russificació lingüística.[1] El rus va ser considerat l'idioma més urbà i de més prestigi pels camperols ucraïnesos que es mudaren a les ciutats. No obstant això, a causa de la insuficient escolarització en llengua russa, la majoria dels camperols ucraïnesos que es van esforçar per parlar rus van acabar barrejant-lo amb seu ucraïnès nadiu i va començar a formar-se el Súrjik.[4] Parlar un ucraïnès pur, és a dir, sense elements russos, només es trobava a l'abast de la intelligentsia urbana perquè l'ucraïnès estava associat amb el provincianisme i el nacionalisme.[4] Per a la majoria dels ucraïnesos, en aquell moment, era fàcil l'adquisició de la competència en rus. L'associació de la llengua ucraïnesa amb l'estil de vida rural o amb el nacionalisme estret de mires va empènyer més ucraïnesos a optar pel rus.[3] Aquestes decisions van portar al predomini del Súrjik en la parla quotidiana i a l'abandonament posterior de la llengua ucraïnesa. El 1721, el tsar Pere I de Rússia va decretar la prohibició de publicació de llibres a Ucraïna, exceptuats els llibres religiosos en rus, i es varen cremar els llibres i els registres en ucraïnès. Més tard, el 1786, es va manar que els serveis religiosos de l'Església Ortodoxa Ucraïnesa s'havien de dur a terme utilitzant només la pronunciació russa de l'antic eslau eclesiàstic, i no la pronunciació d'Ucraïna. Decrets de 1863, 1876 i 1881 prohibiren la publicació i importació de llibres d'Ucraïna, així com l'ús públic de la llengua ucraïnesa en conjunt. El règim aleshores va considerar l'ús de l'ucraïnès una expressió de l'oposició al govern i en conseqüència el va perseguir durament.[4] La llengua ucraïnesa també es va prohibir en el teatre i la música i les obres s'havien de traduir a altres idiomes. L'educació en llengua ucraïnesa en aquestes circumstàncies va patir la mateixa persecució i els mestres d'ètnia ucraïnesa foren substituïts per mestres d'origen rus. De fet, l'any 1900, els nens eren castigats per parlar ucraïnès a l'escola l'un amb l'altre i fins i tot va haver-hi gent que va perdre la feina tan sols per haver parlat en ucraïnès.[4] Aquesta persecució també va existir a l'oest d'Ucraïna sota el domini austríac i hongarès a la darreria del segle xviii i XIX. Però, aquestes mesures de política lingüística contra l'ús de l'ucraïnes no foren tan greus com a l'est d'Ucraïna sota el règim tsarista. Per exemple, a Zakarpattia, l'hongarès va ser l'única llengua que el govern permetia que tengués usos legals i la ucraïnesa va ser foragitada de les institucions, per exemple de les escoles.[4]
Època soviètica
[modifica]En la dècada de 1920 després que Ucraïna es va incorporar a la Unió Soviètica, la llengua ucraïnesa va començar a normalitzar-se amb la política soviètica de Korenizatsiya (nativització) que va donar suport al desenvolupament de les llengües no russes per tal d'obtenir l'acceptació pels grups ètnics que havien estat legalment perseguits pel règim tsarista. El govern soviètic va emprar l'ucraïnès a Ucraïna amb l'esperança que la població ucraïnesa s'integrés en el nou sistema soviètic.[5] Aquest ucraïnització va ser la causa de molts d'avenços en el desenvolupament, estandardització i codificació de l'ucraïnès. Juntament amb això es van fer un major nombre de publicacions, obres de teatre i escoles en ucraïnès.[4] En la dècada de 1930 i en els anys següents, hi va haver una influència important del rus a Ucraïna, i el règim de Ióssif Stalin va començar a reprimir activament l'ucraïnès. L'ucraïnès i altres idiomes de la Unió Soviètica es van considerar una amenaça per al poder centralitzat i es pensà que havien interromput el procés d'unificació lingüística del poble soviètic. Es va fomentar l'ús d'un lèxic i d'una fraseologia semblants o iguals a les del rus en els diccionaris, gramàtiques i recomanacions als editors i impressors. Això en general va donar lloc a un ucraïnès més russificat que el d'abans de la Unió Soviètica. Després de la independència, aquest canvi en la codificacióva fer que esdevingués un tema de debat què és en realitat l'ucraïnes correcte.[4] S'havia insistit en les paraules i les altres formes d'expressió en ucraïnès que són semblants a les del rus. A més, moltes paraules russes varen substituir els equivalents ucraïnesos i es van adaptar a la gramàtica i fonètica ucraïneses. La taula següent conté exemples de com va canviar l'ucraïnès durant l'era soviètica.
| Formes pre-soviètiques | Darreres formes soviètiques | Rus estàndard | Traducció catalana |
|---|---|---|---|
| Колишній
(Kolyxnii) |
Бувший
(Buvxyi) |
Бывший
(Byvxiy) |
Ex |
| Прибутки
(Prybutky) |
Доходи
(Dokhody) |
Доходы
(Dokhody) |
Beneficis |
| Відтак, відтоді
(Vidtak, Vidtodi) |
З тих пір
(Z tykh pir) |
С тех пор
(S tjekh por) |
Des d'aleshores [4][6] |
Els membres de les elits culturals que havien promogut les llengües locals durant el govern de Stalin varen ser purgats dels càrrecs de responsabilitat a fi d'enfortir la cohesió de l'imperi soviètic i de promoure el rus com a llengua oficial de la Unió Soviètica.[4]
De la independència a l'època contemporània
[modifica]Després de la caiguda de la Unió Soviètica i el naixement d'Ucraïna com a estat independent, la llengua ucraïnesa es va convertir en un tema clau en la política nacional. L'ucraïnès va esdevenir l'únic idioma oficial a Ucraïna i, per tant, parlar l'ucraïnès va ser una habilitat lingüística important per als polítics i altres personatges importants. Moltes d'aquestes persones eren russoparlants que van començar a usar l'ucraïnès, però atès que no dominaven l'idioma va aparèixer una altra forma de súrjik que mostrava els efectes de la russificació en l'ucraïnès. Els lingüistes van començar a discutir aferrissadament en els debats sobre la forma correcta de parlar ucraïnès, com les polítiques lingüístiques soviètiques havien tengut un gran efecte en l'ucraïnès. D'una banda, hi ha els lingüistes que defensaven que en ucraïnès només s'havien d'emprar les formes anteriors a la Unió Soviètica, mentre que altres lingüistes argumentaven que les formes actuals, les procedents de les polítiques lingüístiques soviètiques, eren més modernes i conegudes i en conseqüència eren les més adequades per a l'ús modern.[1][4] El 24 de maig 2012 el president Víktor Ianukóvitx va presentar al parlament una llei per a fer obligatòria l'assignatura de rus a tota Ucraïna i per a fer oficial el rus i les altres llengües territorials on fossin la llengua materna d'un 10% o més de la població (romanès, hongarès, rutè, tàtar de Crimea, belarús, etc.). La sessió del parlament va acabar a cops de puny entre els membres del Partit de les Regions de Ianukóvitx i els detractors de la llei. La llei es va aprovar el juliol de 2012, la qual cosa va provocar una batussa al parlament i manifestacions de rebuig, amb càrregues policials sobretot a Kíev. A partir d'aquell moment el rus es va convertir en oficial a 6 regions i 8 capitals de regió, on l'ucraïnès va esdevenir una assignatura i va deixar de ser llengua vehicular, i el rus va esdevenir una assignatura obligatòria a tota Ucraïna.
El súrjik com a qüestió etnopolítica
[modifica]En l'època soviètica l'ús de l'ucraïnès va anar disminuint a poc a poc, sobretot en moments en què les polítiques de russificació es varen intensificar (en les dècades de 1930 i darrers anys dels '70 fins a principi dels '80) i per tant una part considerable dels ètnicament ucraïnesos tenien un millor coneixement del rus formal que de l'ucraïnès formal. Des de 1991, però, l'ucraïnès s'ha convertit en l'idioma oficial d'Ucraïna. Quan arribà a ser la llengua oficial, aparegué la consciència que gran part de la població d'Ucraïna no sabia com parlar ucraïnès. Això va ser molt evident en molts funcionaris ucraïnesos, inclòs el president d'Ucraïna, que se sabia que cometien errors de mescla d'idiomes quan empraven la llengua.[3] El predomini del súrjik és major al camp. A les ciutats, la gent té tendència a usar ucraïnès o rus més purs en comparació amb els habitants de les àrees més rurals, ja que té un prestigi que es manté mitjançant els avantatges de què gaudeixen els habitants de les ciutats en matèria d'educació i tecnològics. No obstant això, tot i les diferències entre el llenguatge parlat rural i l'urbà, molts visitants descobreixen que tenen problemes de comunicació amb la població local d'Ucraïna quan segueixen les guies publicades a l'estranger, que tendeixen a emprar el rus o l'ucraïnès purs, i no una barreja de tots dos.[3] Parlar el súrjik en comptes del rus o l'ucraïnès és considerat negativament pels activistes lingüístics nacionalistes. Atès que no és cap dels dos idiomes, el súrjik es considera una amenaça per a la genuïnitat de la cultura ucraïnesa. Aquest ús d'una llengua híbrida s'ha considerat una passa cap al rus i posa el qui l'empra en perill de ser condemnat pels nacionalistes ucraïnesos. El súrjik es veu no sols com la dissolució de la frontera entre les llengües ucraïnesa i russa a nivell estructural, sinó també a nivell psicològic, considerant que distorsiona els lligams entre la llengua ucraïnesa i l'ètnia ucraïnesa que és proporcionar-li una visió del món i els valors morals de la nació.[1]
Literatura
[modifica]Nikolai Gogol va emprar el súrjik àmpliament en la seva col·lecció de contes breus Tardes en una granja prop de Dikanka. El súrjik ha estat conegut pel seu ús com a objecte de paròdia en la literatura ucraïnesa des de l'aparició de la mateixa llengua ucraïnesa. Per exemple, en el poema Eneyida, escrit per Ivan Kotliarevski i basat en l'Eneida, el personatge "Filozop", dret damunt Pallas parla en súrjik amb un fi satíric.[7]
Cultura popular
[modifica]Sovint el súrjik s'utilitza com a recurs còmic també en les arts. Vegeu, per exemple, les obres teatrals curtes de Les Poderviansky [8] i el repertori de l'estrella del pop Verka Serdiutxka. El grup de punk-rock Brati Hadiukini (literalment "germans viperins") canta cançons en súrjik, sovint per destacar la senzillesa rural dels seus personatges.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Surzhyk and national identity in Ukrainian nationalist language ideology (Niklas Bernsand in Berliner Osteuropa-Info, Vol. 17 page 41, Freie Universität, Berlin)
- ↑ Київський міжнародний інститут соціології
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Podolyan Ilona E. “How Do Ukrainians Communicate? Observations Based upon Youth Population of Kyiv”. Kyiv National Linguistic University, Ukraine. p. 2-4
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Bilaniuk Laada. Contested Tongues: Language Politics and Cultural Correction in Ukraine. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2005.
- ↑ Pauly, Matthew D. Teaching place, assembling the nation: local studies in Soviet Ukrainian schools during the 1920s. History of Education Vol. 39 No. 1. (2010) 75-93
- ↑ Karavans'kyi, Sviatoslav. Sektrey Ukrayins'koyi Movy. Kíiv: Kobza, 1994.
- ↑ Масенко, Лариса. Суржик: між Мовою і Язиком. Києво-Могилянська Академія, 2011.
- ↑ http://www.ultima.te.ua/hamletua Arxivat 2013-10-09 a Wayback Machine.
Vegeu també
[modifica]- Russificació, procés d'introducció de la llengua russa dins comunitats que no són russes
Enllaços externs
[modifica]
- How Do Ukrainians communicate ? Arxivat 2010-08-22 a Wayback Machine.
- Surzhyk and national identity in Ukrainian nationalist language ideology (Niklas Bernsand dins Berliner Osteuropa-Info, Vol. 17 - pag. 41 -, Freie Universität, Berlin)
- Language Contact: Morphosyntactic Analysis of Surzhyk Spoken in Central Ukraine (Kateryna Kent, University of Minnesota, Twin Cities) Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.
- A Language Variety on Trial: Surzhyk Prosecuted and Defended in Post-Soviet Ukrainophone Language Ideology (Niklas Bernsand, dins Korek. J. (edit.) From Sovietology to Postcoloniality. Poland and Ukraine in the Postcolonial Perspective, Södertörn Academic Studies 32, Stockholm, 2007, ss. 193-227)
- The Tale of Two Ukraines, the “Missing” Five Million Ukrainians, and Surzhyk (Asya Pereltsvaig, Geocurrents. The Peoples, Places & Languages Shaping Current Events) Arxivat 2014-03-15 a Wayback Machine.
