Surubim tacat
Pseudoplatystoma fasciatum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Siluriformes |
| Família | Pimelodidae |
| Gènere | Pseudoplatystoma |
| Espècie | Pseudoplatystoma fasciatum Linnaeus, 1766 |
.svg){kind=icon}
.jpg)
El surubim tacat (Pseudoplatystoma fasciatum) és una espècie de peix de la família dels pimelòdids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia
[modifica]Reproducció
[modifica]Les femelles són sexualment madures quan assoleixen 56 cm de llargària (els mascles als 45) i són capaces de produir 8 milions d'ous per kg de pes.[2][4]
Alimentació
[modifica]Menja, a la nit, peixos (loricàrids i cíclids, entre d'altres) i crancs.[5]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça i de clima tropical (24 °C-28 °C).[3][6]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Sud-amèrica: conques dels rius Amazones, Corantijn, Essequibo, Orinoco i Paranà.[3]
Ús gastronòmic
[modifica]És consumit a nivell local perquè la seua carn groguenca és suculenta i, a semblança d'altres silúrids, no té espines.[7]
Referències
[modifica]- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ 2,0 2,1 Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 FishBase (anglès)
- ↑ Loubens, G. i J.L. Aquim, 1986. Sexualidad y reproducción de los principales peces de la cuenca del Río Mamore, Beni-Bolivia. ORSTOM - Cordebeni-UTB, Trinidad (Bolívia), Inf. Cien. Núm. 5:45.
- ↑ Burgess, W. E. An atlas of freshwater and marine catfishes. A preliminary survey of the Siluriformes (en anglès). TFH Publications, 1989. ISBN 9780866228916.
- ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
- ↑ Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
