Suzanne Farrell

Suzanne Farrell
Biografia
Naixement	16 agost 1945 (79 anys); Cincinnati (Ohio)
Formació	School of American Ballet ; Conservatori de Música de la Universitat de Cincinnati ; Professional Children's School
Activitat
Camp de treball	Ballet
Ocupació	ballarina de ballet, mestra de dansa, ballerina, ballarina
Activitat	1960 -
Ocupador	Universitat Estatal de Florida
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Premis
	(2005) Premi Capezio de Dansa; (2005) Kennedy Center Honors; (2004) doctora honoris causa per la Universitat de Harvard; (2003) Medalla Nacional de les Arts; doctor honoris causa per la Universitat Brandeis; Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units; doctor honoris causa per la Universitat Yale; doctor honoris causa per la Universitat de Notre Dame; doctor honoris causa per la Universitat de Georgetown ;

Suzanne Farrell (nascuda el 16 d'agost de 1945), és una ballarina estatunidenca de ballet contemporani estatunidenca. Va ser la musa de George Balanchine.

Carrera

Va estudiar en el conservatori de la seva ciutat natal i el 1959 va ser seleccionada per estudiar amb George Balanchine a l'escola fundada pel coreògraf rus School of American Ballet i el 1961 pas a integrar el New York City Ballet (NYCB). El 1963 va ser nomenada primera ballarina i George Balanchine va començar a crear papers per a ella, especialment Don Quixote, i en "Diamonds" part del ballet "Jewels" de 1968. La seva actuació al costat de Peter Martins és particularment recordada.^[1]

Balanchine estava casat amb la ballarina Tanaquil Leclerq, però es va divorciar i va intentar casar-se amb Farrell qui en comptes contreure matrimoni amb el ballarí Paul Mejia. Va deixar el New York City Ballet el 1970 on després de diverses temporades a Europa, va tornar el 1975. Les últimes obres de Balanchine van ser sols per a ella. El 1985 (als 40), va començar un retir forçat per artritis, que va culminar el 1989. Va ser el baluard de Balanchine en l'ensenyament a Berlín, Viena, París, Kirov i el Bolshoi. Fins a 1993 amb el New York City Ballet.^[2]

El 2000 Suzanne Farrell va començar la seva pròpia companyia, el Suzanne Farrell Ballet, al Kennedy Center.

Premis

Doctorats honoraris de Harvard, Yale, University of Notre Dame i Georgetown University, entre altres. 2003 Medalla de les Arts.
Ha rebut el Premi Kennedy.

Bibliografia

Suzanne Farrell, Toni Bentley, Holding on to the Air (Summit Books, New York, 1990)
Suzanne Farrell - Elusive Muse, (Directed by Anne Belle and Deborah Dicksol 1990)

Referències

↑ Horstman, Barry M «Suzanne Farrell: She shaped new generation of dancers». The Cincinnati Post. E. W. Scripps Company, 19-04-1999. Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ Dunning, Jennifer «City Ballet Breaks Off Its Long Relationship With Suzanne Farrell». NY Times, 04-08-1993 [Consulta: 23 març 2008].

Enllaços externs

[1] Horstman, Barry M «Suzanne Farrell: She shaped new generation of dancers». The Cincinnati Post. E. W. Scripps Company, 19-04-1999. Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 24 juliol 2020].

[2] Dunning, Jennifer «City Ballet Breaks Off Its Long Relationship With Suzanne Farrell». NY Times, 04-08-1993 [Consulta: 23 març 2008].

[1]

[2]