Tübatulabal (llengua)
Pakaanil | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 5 (2007)[1] |
Autòcton de | Califòrnia |
Estat | Califòrnia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-3 | tub |
Glottolog | tuba1278 |
Ethnologue | tub |
UNESCO | 865 |
IETF | tub |
Endangered languages | 6513 |
El tübatulabal és una llengua de la família lingüística uto-asteca que tradicionalment era parlada al comtat de Kern, Califòrnia. És el llenguatge tradicional dels tübatulabal, que en gran part s'han desplaçat cap a l'anglès. L'idioma és considerat actualment llengua amenaçada.
En anglès, el nom tübatulabal es refereix tant a les persones tübatulabal com al seu llenguatge. No obstant això, en la pròpia llengua, el terme tübatulabal es refereix només al poble tübatulabal. El seu origen no està clar, però pot estar relacionat amb l'arrel substantiva tɨba- "pinyons". El terme tübatulabal per a la llengua és pakaːnil.
Fonologia
[modifica]Fonologia segmental
[modifica]Vocals
Hi ha sis fonemes vocàlics en tübatulabal:
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Alta | i | ɨ | u |
Mitjana | e | ɔ | |
Baixa | a |
Consonants
Labial | Alveolar plain |
Palato-alveolar | Velar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|
Oclusiva sonora o africada |
p | t, t͡s | t͡ʃ | k | ʔ |
Oclusiva sorda o africada |
b | d, d͡z | d͡ʒ | ɡ | |
Fricativa plana | ʃ | h | |||
Nasal | m | n | ŋ | ||
Sonora | l | j | w |
Ortografia
[modifica]Les transcripcions en aquest article segueix l'alfabet fonètic internacional (IPA). Gran part del material publicat en relació amb tübatulabal utilitza l'ortografia americanista. A més, el treball lingüístic més important en tübatulabal, la descripció gramatical original de la llengua, (Voegelin 1935) utilitza una ortografia una mica diferent.
Voegelin escriu ɨ com a ï i ɔ com a ô. També escriu ʃ com a c, t͡ʃ com a tc, ʔ com a ‘, d͡ʒ com a dž i j com a y. També utilitza una sèrie de símbols especials per alomorfs vocàlics. ι és un alomort de i, μ és un alomort de u, o és un alomort de ô (IPA ɔ), i ŏ és un alomort d'ambdós a and ô.
La lletra ü en el nom tübatulabal representa la vocal central no arrodonida ɨ.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Aion, Nora. Selected Topics in Nootka and Tübatulabal Phonology. PhD dissertation: City University of New York, 2003.
- Arvidson, Lucy. Alaawich (Our Language): First Book of Words in the Tübatulabal Language of Southern California
- Crowhurst, Megan «Demorification in Tübatulabal: Evidence from Initial Reduplication and Stress». NELS, 21, 1991.
- Gifford, Edward Winslow,. Tübatulabal and Kawaiisu kinship terms. Berkeley, CA: University of California Press, 1917.
- Heath, Jeffrey «Tübatulabal Phonology». Harvard Studies in Phonology, 2, 1981.
- Jensen, James R. Stress and the Verbal Phonology of Tübatulabal. PhD dissertation: Indiana University, 1973.
- Manaster Ramer, Alexis «Proto-Uto-Aztecan Phonology: Evidence From Tübatulabal Noun Morphophonemics». International Journal of American Linguistics, 58, 4, 1992, pàg. 436–446.
- Voegelin, Charles F. «Tübatulabal Grammar». University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, 34, 1935, pàg. 55–190.
- Voegelin, Charles F. «Tubatulabal Texts». University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, 34, 1935, pàg. 191–246.
- Voegelin, Charles F. «Working Dictionary of Tübatulabal». International Journal of American Linguistics, 24, 3, 1958, pàg. 221–228. DOI: 10.1086/464459.
Enllaços externs
[modifica]- Tubatulabal language a Survey of California and Other Indian Languages
- "Tubatulabal Language" a native-languages.org
- Recordings of Tübatulabal Arxivat 2012-02-27 a Wayback Machine. recollits per JP Harrington
- OLAC resources in and about the Tübatulabal language
- Tübatulabal, California Language Archives Arxivat 2013-11-01 a Wayback Machine.