Vés al contingut

Uto-asteca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaUto-asteca
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOest dels Estats Units, Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
  Extensió de les llengües utoasteques abans del contacte.
Codis
ISO 639-2trk
Codi Glottologutoa1243 Modifica el valor a Wikidata

L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic. L'estat d'Utah rep el nom d'una tribu del grup, els ute. El nàhuatl clàssic, llengua dels asteques, també se la considera part del grup. La llengua dels zuni pueblo, però, actualment es considera aïllada i no pas utoasteca o penutià com han considerat altres.

Aproximadament té un milió i mig de parlants. Té el seu origen històric en algun lloc situat cap al sud-oest dels Estats Units o el nord-oest de Mèxic, i deu la seva gran difusió a importants migracions dels seus parlants cap a terres mesoamericanes. De fet la llengua principal de l'Imperi mexica, el més important d'Amèrica del Nord abans de l'arribada dels europeus, era el nàhuatl, una llengua utoasteca, motiu pel qual se li va donar originàriament aquest nom a aquesta família de llengües.

Encara que la denominació tradicional utoasteca ha estat criticada per diverses raons (la paraula "uto" ve de "iūt(ā)", nom de la nació Ute, i hauria de pronunciar-se de manera que no es trastoqués; "asteca" és un nom equivocat per a la llengua nàhuatl), la qual cosa ha generat la proposta del nom iutonahua, que no obstant això no ha obtingut acceptació general.

Protollengua i origen utoasteca

[modifica]

La llengua protoutoasteca és l'ancestre comú hipotètic de les llengües utoasteques. Algunes autoritats en la història del grup lingüístic han situat la terra d'origen del protoutoasteca a la regió fronterera entre Estats Units i Mèxic, és a dir, les zones de muntanya d'Arizona i Nou Mèxic i les zones adjacents dels estats mexicans de Sonora i Chihuahua, que correspon aproximadament al desert de Sonora i la part occidental de la desert de Chihuahua. La protollengua hauria estat parlada per recol·lectors mesolítics d'Aridoamèrica, fa uns 5.000 anys.

La pàtria dels idiomes numics s'ha situat al sud de Califòrnia, prop de la vall de la Mort, i la del grup utoasteca del sud s'ha col·locat a la costa de Sonora.[1]

El 2001 Jane Hassler Hill publicà una proposta contrària de localització molt més al sud del territori del protoutoasteca basant-se en la reconstrucció de vocabulari relacionat amb el blat de moro en el protoutoasteca. Això faria que els suposats parlants de protoutoasteca cultivadors de blat de moro de Mesoamèrica fossin empesos gradualment cap al nord, i amb ells el cultiu de blat de moro, fa uns 4.500-3.000 anys: la difusió geogràfica dels parlants correspon a la ruptura de la unitat lingüística.[2][3] Aquesta hipòtesi ha estat criticada i no ha estat acceptada per la majoria dels utoastecanistes.[4][5][6][7][8] Un estudi del vocabulari relacionat amb l'agricultura, fet per Merrill (2012), trobà que el vocabulari agrícola només podia ser reconstruït per a l'utoasteca meridional, i arribà a la conclusió que la comunitat de parlants protoutoasteca no practicava l'agricultura, i només el van adoptar quan van entrar a Mesoamèrica des del Nord.[9]

Expansió de la família

[modifica]
Expansió de les llengües utoasteques cap al sud

Convencionalment es considera que la família consta de dues divisions principals: la divisió uta situada al nord (Estats Units i frontera nord mexicana) i la divisió sonorenca o mexicana, situada més al sud (Mèxic i frontera sud nord-americana). El territori d'algunes poques llengües, de fet, cau als dos costats de la frontera mexicanoestatunidenca.

El focus d'expansió de la família va poder haver estat situat en algun punt proper a l'actual frontera entre Mèxic i Estats Units. S'ha estimat que el protoutoasteca o protollengua que va donar lloc a la família hauria existit cap al 2800 aC. Cap al 2000 aC la diferenciació dialectal havia de ser prou alta com per considerar que la varietat nord anomenada protouto era diferent de la varietat sud anomenada protosonorenca (tot i que podria argumentar-se que en realitat hi ha tres varietats: protouto, protopima i protosonorenc meridional, protollengua que donà lloc a la resta de subfamílies del sud). El protouto hauria existit cap al 1400 aC, el protopima hauria evolucionat com a branca més o menys distingida dins de la divisió sonorenca i trencaria la seva unitat cap al segle 1200 dC. El protocorachol podria situar-se per la mateixa època que el protonahuatl, cap al segle v, i el prototaracahita hauria començat a trencar la seva unitat una mica abans.

La història de les llengües més septentrionals és menys coneguda que les llengües del sud, moltes de les quals van quedar integrades en l'àrea lingüística mesoamericana i van adquirir alguns trets típics d'aquesta àrea per contacte perllongat amb parlants d'altres llengües de l'àrea. Se suposa que els grups nahua parlants del protonàhuatl van entrar a Mesoamèrica cap al 500 dC. Les fases de l'expansió dels pobles nahua és una mica més coneguda i pot ser contrastada en part amb evidències arqueològiques i fins i tot per al període més tardà amb els relats tradicionals de tolteques i asteques, més pròpiament anomenats mexica. Aquests pobles haurien entrat a la Vall de Mèxic cap al 800, i haurien format l'elit dominant en el Regne tolteca i més tard de l'Imperi asteca.

Distribució geogràfica

[modifica]
Distribució de les llengües utoasteques

Les llengües utoasteques són parlades a les cadenes muntanyoses d'Amèrica del Nord i les terres baixes adjacents de l'oest dels Estats Units (als estats d'Oregon, Idaho, Montana, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona) i de Mèxic (estats de Sonora, Chihuahua, Nayarit, Durango, Zacatecas, Jalisco, Michoacán, Guerrero, San Luis Potosí, Hidalgo, Puebla, Veracruz, estat de Morelos, estat de Mèxic, i el Districte Federal).

Ubicacions actuals de les llengües uto-asteques a Mèxic i Mesoamérica

Classificació

[modifica]

Història de la classificació

[modifica]

L'utoasteca ha estat acceptat pels lingüistes com a família lingüística des de començaments del segle xx, i n'han acceptat com a vàlida la divisió en sis grups: numic, takic, pimic, taracahitic, corachol, i asteca. Això deixa dues llengües desagrupades: tübatulabal i hopi (a vegades anomenades "aïllades en la família"). Pel que fa als grups de més alt nivell, el desacord ha persistit des del segle xix. En l'actualitat també hi ha desacord quant a on traçar les fronteres lingüístiques dins dels continu dialectal.

Les similituds entre les llengües utoasteques ja foren assenyalades el 1859 per J. C. E. Buschmann, que tanmateix va fallar a reconèixer l'afiliació genètica entre la branca asteca i la resta en comptes d'atribuir les similituds entre els dos grups difusos. Brinton afegí les llengües asteques a la família el 1891 i fou qui encunyà el terme utoasteca. Tanmateix, John Wesley Powell el rebutjà en la seva classificació de les llengües indígenes d'Amèrica del Nord (també publicada el 1891). Powell va reconèixer dues famílies lingüístiques: shoshonean (que comprenia takic, numic, hopi i tübatulabal) i sonoran (que comprenia pimic, taracahitan i corachol). A començaments del 1900 Alfred L. Kroeber omplí la imatge del grup shoshonean mentre que Edward Sapir provava la unitat entre astecan, sonoran, i shoshonean.

A partir del 2000 l'opinió més acceptada divideix la família en utoasteca septentrional i utoasteca meridional. El primer equival al shoshonean de Powell, mentre que el segon és tota la resta, és a dir, el sonoran de Powell més l'asteca. Però des de 1980, h'hi ha hagut dissidents. Rebutgen qualsevol node entre ambdós o amb el nord sol.[10][11][12] Tot i que Kaufman reconeix similituds entre els corachol i els asteques, les justifica per la difucsió més que no pas per l'evolució genètica.[13] La majoria dels estudiosos consideren la ruptura del protoutoasteca com un cas de la desintegració gradual d'un continu dialectal.[14]

Classificació interna

[modifica]

Hi ha constància de l'existència d'unes seixanta llengües utoasteques,[15][16] de les quals sobreviuen actualment una mica més de vint.

Pel que fa a la classificació interna dins de la família utoasteca es distingeixen dues grans divisions, una de septentrional (grup uto o xoixonià) i una altra de meridional (grup sonorenc o mexicà). Algunes de les llengües meridionals es parlen a Mesoamèrica i nord de Mèxic, mentre que les llengües septentrionals es parlen als Estats Units. Aquesta família completa es compon de vuit grups, dels quals quatre conformen la divisió numic i altres quatre la divisió sonorenca. L'antiga divisió nahua o astecoide constitueix un subgrup de la divisió sonorenca.

Dessota hi ha la classificació més freqüent sintetitzada a partir de 1997: Mithun (1999), i Goddard (1999). Per a la majoria dels idiomes individuals i nodes proposats, es proporcionen enllaços a una bibliografia selecta de gramàtiques, diccionaris i investigacions lingüístiques. († = llengües extintes)

Utoasteca septentrional

[modifica]
I. Hopi[17]
1. Hopi: 5.000 parlants (1980);[18] 5.260 (2000)[19]
II. Tübatulabal[20]
2. Tübatulabal: 6 (2000)[21]
III. Tubar
3. Tubar (†)
IV. Numic[22] (també plateau)
A. Numic central
4. Comanxe:[23] 1.000 (1980);[18] 200 (2000)[24]
5. Xoixon:[25] 2.000 (1980);[18] 2.910 (2000)[26]
6. Timbisha:[27] 20 (1998)[28]
B. Numic meridional
7. Kawaiisu:[29] 5 (2005)[30]
8. Ute[31]
9. Paiute del Sud o paiute[32] pròpiament dit: 2.000 (1980);[18] 1.980 (2000)[33]
C. Numic occidental
9. Mono:[34] 3.000-4.000 parlants (1925);[35] 39 (1994)[36]
10. Paiute del Nord, que inclou els paviotso i els bannock:[37] 1.000 (1980);[18] 1.630 (1990)[38]
V. Takic (també Califòrnia Meridional)
11. Tongva (també gabrieleño) (†)
12. Tataviam (†)
A. Cupan
13. Cahuilla:[39] 14 (1994)[40]
14. Cupeño (†)[41]
15. Juaneño (†)
16. Luiseño:[42] 35-39 (2000)[43]
B. Serran
17. Kitanemuk[44] (†)
18. Serrano:[45] 1 (1994)[46]

Utoasteca meridional

[modifica]
VI. Aztecan (també nàhuatl)
19. Pochutec (†)
A. General aztec
20. Nàhuatl: 1.500.000 (2000)[47][48]
21. Pipil: 30.000 actius i 45.000 passius (1937);[49] 200-2.000 (1976);[50] 20 (1987)[51]
VII. Corachol
22. Huichol: 20.000 (1990)[52]
A. Cora
23. Cora: 8.000 (1993)[53]
24. Santa Teresa Cora: 7.000 (1993)[54]
VIII. Taracahitic
A. Tarahumaran
25. Guarijío: 2.000-3.000 (1997);[55] 2.840 (2005)[56]
26. Tarahumara: 50.000 (1981);[57] 122.000 (1997);[58] 65.000 (1999)[59]
Tarahumara baja: 39.800 (1996);[60] 5.000-10.000 (1997)[55]
Tarahumara central: 30.000-40.000 (1997);[55] 55.000 (2000)[61]
Tarahumara sureste: ?[62]
Tarahumara norte: 300 (1994);[63] 500 (1997)[55]
Tarahumara sudoeste: 100 (1983);[64] 100 (1997)[55]
B. Sonoran
27. Ópata (també opata) (†)
A. Cáhita
28. Mayo: 40.000 (1995)[65]
29. Yaqui: 14.620 (2000)[66]
IX. Tepima (també pimic)
30. O'odham (també pima, pàpago): 8.000 (1980);[18] 9.600 (2000)[67]
31. Pima bajo (també Mountain Pima): 5.000 (1980);[18] 1.000 (1989)[68]
32. Tepehuan del Nord: 6.200 (2005)[69]
33. Tepehuan del Sud, que pot ser sud-est: 10.600 (2005)[70] o sud-oest: 8.700 (2005)[71]

Característiques comunes

[modifica]

Algunes característiques i tendències comunes d'aquestes llengües són:

Fonologia

[modifica]
  • En general hi ha distinció entre vocals llargues i breus.
  • Tendència al fet que els constrasts de sonoritat no siguin rellevants, només en unes poques llengües com el guarijio el contrast és fonèmic.
  • Tendència a estructures sil·làbiques simples, generalment la síl·laba més complicada possible en aquestes llengües és del tipus CVC.

Els sistemes fonològics de les diverses llengües difereixen però per al protoutoasteca s'ha reconstruït aquest sistema, respecte al qual la majoria de llengües no difereixen massa:

bilabial coronal palatal velar labiovelar glotal
oclusiva *p *t *k *kʷ *ʔ
africada *ʦ
fricativa *s *h
nasal *m *n *ŋ
vibrant *r
semivocal *j *w
  • n i *ŋ poden haver donat *l i *n, respectivament.

Quant a les vocals, el protoutoasteca hauria tingut quatre vocals curtes i quatre vocals llargues:

Anterior Central Posterior
Tancada *i, *ī *i, *ī *u, *ū
Oberta *a, *ā

Alguns autors prefereixen escriure /*o, *ō/ a /*u, *ū/, tot i que aquesta elecció és només una tria de l'al·lòfon principal dels fonemes.

Morfologia

[modifica]
  • Els noms en general manquen de cas morfològic, i tenen una morfologia flexiva molt senzilla. Un sufix nominal clarament reconstructible és la marca d'absolutiu -ta, que té significats gramaticals diferents en les llengües modernes, per la qual cosa és difícil reconstruir el seu significat originari.
  • Quant al plural hi ha diversos patrons; en hopi, tarahumara, pàpago i eudeve és comuna la reduplicació de la primera síl·laba com a marca de plural, mentre que en nàhuatl és marginal i només es conserva en certes paraules. De vegades, a més de la reduplicació apareix algun sufix addicional per marcar pluralitat: en hopi, eudeve i sobretot nàhuatl també hi ha com a marques verbals i nominals el plural en -ti. També es documenta un sufix de plural * -em, en nàhuatl i hopi, que forma el plural d'alguns substantius. En nàhuatl clàssic -meh (<* -em-ti) i -*tin (<* -ti-em) com a marques de plural estan en distribució complementària: el primer apareix en arrels acabades en vocal i l'altre en arrels acabades en consonant. En hopi el repartiment entre -dt. (<* -em) i -t (<* -ti) no respon a cap regla regular (llevat perquè el primer és l'únic que marca el plural dels pronoms).
  • No hi ha un gènere gramatical convencional, tot i que en general els ens animats presenten tractament diferent: en diverses d'aquestes llengües els inanimats no distingeixen entre formes de singular i plural.
  • Els verbs, en canvi, tenen una àmplia varietat de prefixos i sufixos flexius, per marcar el subjecte, l'objecte, l'aspecte, el temps o el mode. A més de la veu passiva també hi ha en nombroses llengües veus obliqües formades per sufixos derivatius de tipus causatiu i benefactiu.
  • El nom pot prendre sufixos i prefixos verbals per expressar predicacions intransitives. No hi ha verb copulatiu.
  • Existència de reduplicació inicial per expressar acció reiterada en els verbs o pluralitat en els noms, tot i que l'amplitud de l'ús varia molt d'una llengua a una altra.
  • La majoria de llengües tenen una morfologia derivativa fortament aglutinant.

Sintaxi

[modifica]
  • La majoria de les llengües utoasteques són llengües de nucli final i, per tant, solen tenir el verb al final. Això està relacionat amb dues propietats que poden veure's com a casos particulars:
    • Les adposicions solen ser posposades, és a dir, hi ha postposicions, no preposicions.
    • L'ordre bàsic del protoutoasteca sembla haver estat SOV, ordre que es conserva en les formes verbals amb *clítics de persona del nàhuatl, en hopi i en huichol.
  • No és freqüent que hi hagi formes verbals especials, ni subordinació verbal, sinó més aviat verbs seriats.
  • Moltes tenen un verb auxiliar en segona posició, com el paiute septentrional, mico, comanxe, xoixoni, paiute meridional, chemehuevi, kitanemuk, serrà, luiseño, cupeño i tubatulabal. Només el hopi i el tarahumara tenen verb al final sense auxiliar secundari.

Lèxic comparat

[modifica]
Article principal: Llista de Swadesh en llengües utoasteques

Tot seguit es reprodueix una llista de cognats de llengües utoasteques pertanyents a diferents grups que permeten reconèixer els parentius més propers i l'evolució fonològica seguida per diverses llengües:

Llista de cognats en diverses llengües utoasteques
proto-utoasteca Hopi Nàhuatl Huichol Comanxe pàpago Pima yaqui Mayo Raramuri Warijío
'ull' *pusi pūsi iš- hixie pui hehewo vuhi pūsim pūsi busí pusi
'orella' *naka naqvi nakas- naka naki nahk naka nakam naka nalá nahka-
'nas' *yaka yaqa yaka- thahk daka yeka yeka aká yahka-
'boca' *tini moʔa tēn- teni tīpe chini teni tēni tēni riní
'dent' *tami tama tlam- tame tāma tahtami tatami tamim tami ramé tame-
'poll' *ʔati atem- ʔate aʔati ete ete ehte
'peix' *mutsi mich- musí
'ocell' *tsūtu tsiro tōtol- tosapiti' churugí chuʔruki
'lluna' *mītsa mūyau mēts- metsa mïa mashath masadi mēcha mēcha micha mecha
'aigua' *pāʔ pāhu ā- ha pā waʔig bāʔam vāʔa bāʔwí paʔwi
'foc' *tahi tle- tai taʔi taji tahi naʔi
'cendra' *nasi neš- naxi mahta naposa naposa napisó nahpiso
'nom' *tekwa tōka- te'ega team tewa riwá tewa
'dormir' *kotsi kochi- kutsi kohsig kosia koche kōche kochí kochi
'conèixer' *māti mati mātia machí machi
'ver' *pita itta bicha bicha
'veure' *tiwa tiwa mātia ritiwá tewa
'donar' *maka maqa maka makia maka māka
'cremar' *taha tlala tai- taya taya rajá taha-
1a pers. *naʔa niʔ ni-/no-/na ne ni ni āni/in inepo inapo nijé nē-/ noʔo
2a pers. ʔim mo- en am empo empo mujé amo/ mū
'qui' *ʔakw hak ak- hakari hedai heri jabē have ābu
'un' *sɨm- sūkya sem xewi sïmï hemako hemak sēun
'dos' *wō- lōyom ōme huta waha gohk goka gōi wōyi okuá woka
'tres' *pahayu pāyom ēyi haika pahi waik baih bikiyá

Pel que fa als numerals hi ha les següents formes reconstruïdes per a cadascun dels subgrups utoasteques principals;

GLOSA Uto-azteca septentrional Uto-asteca meridional PROTO-
UTOASTECA
Hopi PROTO-
NUMIC 		PROTO-
TAKIC 		PROTO-
TEPIMANA 		PROTO-
TARACAHITA 		PROTO-
CORACHOL 		PROTO-
NAHUA
'1' sūkyaʔ *sɨmɨʔ- *supuli *hɨma-k *sen-
*-pɨlai		 *semi *səm *sɨm-
'2' lööyöm *waha-yu *wøhi *gō-k *wō-y(-ka) *wō- *ō-me *woho-~
*wō
'3' pāyom *paha(i)-yu *pāhai *βai-k *βahi(-ka) *wai-ka *ēyi *paha-yo
'4' nālöyöm *wa¢ikʷɨ-yu *wa¢i- *mākoβa *nawoy(-ka) *na-woka *nāwo-yom *nā-woho-
'5' tsivot *manɨki-yu *mahat *ma- *maniki *ansami *mākʷīl *ma-
'mano'
'6' navay *nāpah(a)i-yu *pa-pāhay *βusani *ata-semi *čikʷa-sē *nā-paha-yo
(2 x 3)
'7' ¢aŋeʔ *tā¢ɨwɨi-yu *ata-wō- *čik-ō-me *5+2
'8' nanalt *wōsɨwɨ-yu *wosa-na-woy(-ka) *ata-wai-ka *čikʷ-ēyi *2 x 4
*5 + 3
'9' pevt *kʷanɨki-yu *ata-na-wo-ka *čikʷ-nāwo-yom
'10' pakwt *sɨmɨmano-yu *makoʔi *tamaamata *maʔ-tak-

La major part de les transcripcions anteriors es basen en l'alfabet fonètic americanista.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Campbell, 1997, p. 137.
  2. ↑ Hill, 2001, [1].
  3. ↑ Hill, 2010, [2].
  4. ↑ Kemp et al., 2010, [3].
  5. ↑ Merrill et al., 2010, [4].
  6. ↑ Brown, 2010, [5].
  7. ↑ Campbell, 2003.
  8. ↑ Campbell i Poser, 2008, p. 346-350.
  9. ↑ William L. Merrill. "The Historical Linguistics of Uto-Aztecan Agriculture." Anthropological Linguistics 54.3 (2012): 203-260.
  10. ↑ Goddard, 1996, p. 7.
  11. ↑ Miller, 1983, p. 118.
  12. ↑ Mithun, 1999, p. 539-540.
  13. ↑ Kaufman, 2001, [6].
  14. ↑ Mithun, 1999.
  15. ↑ Uto-aztecan languages in Ethnologue
  16. ↑ Campbell, 1979, "Middle American Languages", pp. 906-913.
  17. ↑ Whorf, Benjamin Lee. 1946. The Hopi Language, Toreva Dialect. In Cornelius Osgood, ed., Linguistic structures of native America. New York: Wenner-Gren Foundation pp. 902-1000. Viking Fund Publications in Anthropology; 6.
    Hopi Dictionary Project. Hopi Dictionary: Hopìikwa Lavàytutuveni: A Hopi–English Dictionary of the Third Mesa Dialect With an English–Hopi Finder List and a Sketch of Hopi Grammar. Tucson: University of Arizona Press, 1998. 
    LaVerne Masayesva, Jeanne. MIT, dissertation. Aspects of Hopi grammar, 1978. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, pp. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8
  19. ↑ Ethnologue report for language code: Hopi.
  20. ↑ C.F. Voegelin. 1935. Tübatulabal Grammar. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 34/2. Berkeley: University of California Press.
    C.F. Voegelin. 1958. "Working Dictionary of Tubatulabal," International Journal of American Linguistics 24:221–228.
  21. ↑ Ethnologue report for language code: Tübatulabal.
  22. ↑ David Iannucci. 1972. "Numic historical phonology," Cornell University PhD dissertation.
    Michael Nichols. 1973. "Northern Paiute historical grammar," University of California, Berkeley PhD dissertation
    Wick R. Miller. 1986. "Numic Languages," Handbook of North American Indians, Volume 11, Great Basin. Ed. by Warren L. d'Azevedo. Washington: Smithsonian Institution. Pages 98–106.
  23. ↑ Lila Wistrand Robinson & James Armagost. 1990. Comanche Dictionary and Grammar. Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington Publications in Linguistics Publication 92. Dallas, Texas: The Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington.
    Jean O. Charney. 1993. A Grammar of Comanche. Studies in the Anthropology of North American Indians. Lincoln, Nebraska: University of Nebraska Press.
  24. ↑ Ethnologue report for language code: Comanche.
  25. ↑ John E. McLaughlin. 2012. Shoshoni Grammar. Languages of the World/Meterials 488. Meunchen: LINCOM Europa.
    Richley H. Crapo. 1976. Big Smokey Valley Shoshoni. Desert Research Institute Publications in the Social Sciences 10. Reno: University of Nevada Press.
    Beverly Crum & Jon Dayley. 1993. Western Shoshoni Grammar. Boise State University Occasional Papers and Monographs in Cultural Anthropology and Linguistics Volume No. 1. Boise, Idaho: Department of Anthropology, Boise State University.
    Wick R. Miller. 1972. Newe Natekwinappeh: Shoshoni Stories and Dictionary. University of Utah Anthropological Papers 94. Salt Lake City: University of Utah Press.
    Wick R. Miller. 1996. "Sketch of Shoshone, a Uto-Aztecan Language," Handbook of North American Indians, Volume 17, Languages. Ed. Ives Goddard. Washington, D.C.: Smithsonian Institution. Pages 693–720
    Drusilla Gould & Christopher Loether. 2002. An Introduction to the Shoshoni Language: Dammen Daigwape. Salt Lake City, Utah: The University of Utah Press.
    D.B. Shimkin. 1949. "Shoshone, I: Linguistic Sketch and Text," International Journal of American Linguistics 15:175–188.
    D. B. Shimkin. 1949. "Shoshone II: Morpheme List," International Journal of American Linguistics 15.203–212.
    Malinda Tidzump. 1970. Shoshone Thesaurus. Grand Forks, North Dakota.
  26. ↑ Ethnologue report for language code: Shoshoni.
  27. ↑ Jon P. Dayley. 1989. Tümpisa (Panamint) Shoshone Grammar. University of California Publications in Linguistics Volume 115. Berkeley, California: University of California Press.
    Jon P. Dayley. 1989. Tümpisa (Panamint) Shoshone Dictionary. University of California Publications in Linguistics Volume 116. Berkeley, California: University of California Press.
  28. ↑ Ethnologue report for language code: Timbisha.
  29. ↑ Maurice L. Zigmond, Curtis G. Booth, & Pamela Munro. 1991. Kawaiisu, A Grammar and Dictionary with Texts. Ed. Pamela Munro. University of California Publications in Linguistics Volume 119. Berkeley, California: University of California Press.
  30. ↑ Ethnologue report for language code: Kawaiisu.
  31. ↑ Un recent consens considera que el Paiute meridional, l'ute y el Chemehuevi poden ser considerata como el mateix idioma (Goddard 1996:7; Miller 1983:121; Mithun 1999:539).
  32. ↑ Margaret L. Press. 1979. Chemehuevi, A Grammar and Lexicon. University of California Publications in Linguistics Volume 92. Berkeley, California. University of California Press.
    Laird, Carobeth. 1976. The Chemehuevis. Malki Museum Press, Banning, California
    Edward Sapir. 1930. Southern Paiute, a Shoshonean Language. Reprinted in 1992 in: The Collected Works of Edward Sapir, X, Southern Paiute and Ute Linguistics and Ethnography. Ed. William Bright. Berlin: Mouton deGruyter.
    Edward Sapir. 1931. Southern Paiute Dictionary. Reprinted in 1992 in: The Collected Works of Edward Sapir, X, Southern Paiute and Ute Linguistics and Ethnography. Ed. William Bright. Berlin: Mouton deGruyter.
    Pamela A. Bunte. 1979. "Problems in Southern Paiute Syntax and Semantics," Indiana University Ph.D. Dissertation.
    Talmy Givón. 2011. Ute Reference Grammar. Culture and Language Use Volume 3. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company.
    Jean O. Charney. 1996. A Dictionary of the Southern Ute Language. Ignacio, Colorado: Ute Press.
  33. ↑ Ethnologue report for language code: Ute-Southern Paiute.
  34. ↑ Sidney M. Lamb. 1957. "Mono Grammar," University of California, Berkeley Ph.D. dissertation.
    Rosalie Bethel, Paul V. Kroskrity, Christopher Loether, & Gregory A. Reinhardt. 1993. A Dictionary of Western Mono. 2nd edition.
    Evan J. Norris. 1986. "A Grammar Sketch and Comparative Study of Eastern Mono," University of California, San Diego Ph.D. Dissertation.
  35. ↑ "Mono". Survey of California and Other Indian Languages. University of California, Berkeley.
  36. ↑ Ethnologue report for language code: Mono.
  37. ↑ Anonymous. 1987. Yerington Paiute Grammar. Anchorage, Alaska: Bilingual Education Services.
    Arie Poldevaart. 1987. Paiute–English English–Paiute Dictionary. Yerington, Nevada: Yerington Paiute Tribe.
    Allen Snapp, John Anderson, & Joy Anderson. 1982. "Northern Paiute," Studies in Uto-Aztecan Grammar, Volume 3, Uto-Aztecan Grammatical Sketches. Ed. Ronald W. Langacker. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics Publication Number 57, Volume III. Dallas, Texas: Summer Institute of Linguistics and The University of Texas at Arlington. Pages 1–92.
    Timothy John Thornes. 2003. "A Northern Paiute Grammar with Texts," University of Oregon Ph.D. dissertation.
    Sven Liljeblad. 1966–1967. "Northern Paiute Lessons," manuscript.
    Sven Liljeblad. 1950. "Bannack I: Phonemes," International Journal of American Linguistics 16:126–131
  38. ↑ Ethnologue report for language code: Paiute, Northern.
  39. ↑ Hansjakob Seiler. 1977. Cahuilla Grammar. Banning, California: Malki Museum Press.
    Hansjakob Seiler and Kojiro Hioki. 1979. Cahuilla Dictionary. Banning, California: Malki Museum Press.
  40. ↑ Ethnologue report for language code: Cahuilla.
  41. ↑ Jane H. Hill & Rosinda Nolasquez. 1973. Mulu'wetam, the First People: Cupeno Oral History and Language. Banning, California: Malki Museum Press.
    Jane H. Hill. 2005. A Grammar of Cupeño. University of California Publications in Linguistics. Berkeley: University of California Press.
  42. ↑ Alfred L. Kroeber & George William Grace. 1960. The Sparkman Grammar of Luiseño. University of California Publications in Linguistics 16. Berkeley: The University of California Press.
    William Bright. 1968. A Luiseno Dictionary. University of California Publications in Linguistics 51. Berkeley: University of California Press.
    Villiana Hyde. 1971. An Introduction to the Luiseño Language. Banning, California: Malki Museum Press.
    Eric Bryant Elliott. 1999. "Dictionary of Rincon Luiseno," University of California, San Diego PhD dissertation.
  43. ↑ Ethnologue report for language code: Luiseño.
  44. ↑ Alice J. Anderton. 1988. The Language of the Kitanemuks of California, University of California, Los Angeles, PhD dissertation.
  45. ↑ Kenneth C. Hill. 1967. A Grammar of the Serrano Language, University of California, Los Angeles, PhD dissertation.
  46. ↑ Ethnologue report for language code: Serrano.
  47. ↑ Beatrice Bagola, Hans-Josef Niederehe (2000). La lingüística española en la época de los descubrimientos[Enllaç no actiu]. Hamburgo: Buske Verlag, pp. 179. ISBN 3-87548-242-5
  48. ↑ Ethnologue report for language code: Aztec.
  49. ↑ Jeffrey L. Gould & Aldo A. Lauria-Santiago (2008). To Rise In Darkness: Revolution, Repression, and Memory in El Salvador, 1920. Durham: Duke University Press, pp. 315, nota 18. ISBN 978-0-82234-228-1
  50. ↑ Lyle Campbell (1985). The Pipil Language of El Salvador. Berlín: Walter de Gruyter, pp. 2. ISBN 3-11-010344-3
  51. ↑ Ethnologue report for language code: Pipil.
  52. ↑ Ethnologue report for language code: Huichol.
  53. ↑ Ethnologue report for language code: Cora, El Nayar.
  54. ↑ Ethnologue report for language code: Cora, Santa Teresa.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 55,4 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 324. ISBN 0-19-508116-1
  56. ↑ Ethnologue report for language code: Huarijío.
  57. ↑ William C. Sturtevant (1983). Handbook of North American Indians. Tomo X. Washington D. C.: Government Printing Office, pp. 121. ISBN 978-0-16004-579-0
  58. ↑ Ángel Acuña Delgado (2006). La Construcción Cultural Del Cuerpo en la Sociedad Rarámuri de la Sierra Tarahumara. Quito: Editorial Abya Yala, ISBN 978-9-97822-647-6
  59. ↑ Anita Herzfeld & Yolanda Lastra de Suárez (1999). Las Causas Sociales de la Desaparición y Del Mantenimiento de Las Lenguas en Las Naciones de América: Trabajos Presentados en el 49avo Congreso Internacional de Americanistas, Quito, Ecuador, Julio 7-11, 1997. Tomo I. Hermosillo: Universidad de Sonora (USON). División de Humanidades y Bellas Artes, pp. 38. ISBN 978-9-68771-370-0
  60. ↑ Ethnologue report for language code: Tarahumara, Western.
  61. ↑ Ethnologue report for language code: Tarahumara, Central.
  62. ↑ Ethnologue report for language code: Tarahumara, Southeastern.
  63. ↑ Ethnologue report for language code: Tarahumara, Northern.
  64. ↑ Ethnologue report for language code: Tarahumara, Southwestern.
  65. ↑ Ethnologue report for language code: Mayo.
  66. ↑ Ethnologue report for language code: Yaqui.
  67. ↑ Ethnologue report for language code: Tohono O’odham.
  68. ↑ Ethnologue report for language code: Pima Bajo.
  69. ↑ Ethnologue report for language code: Tepehuan, Northern.
  70. ↑ Ethnologue report for language code: Tepehuan, Southeastern.
  71. ↑ Ethnologue report for language code: Tepehuan, Southwestern.

Bibliografia

[modifica]
  • Campbell, Lyle. (1979). "Middle American languages" In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 902-1000). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
  • Miller, Wick. (1983). Uto-Aztecan languages. In W. C. Sturtevant (Ed.), Handbook of North American Indians (Vol. 10, pp. 113-124). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Steele, Susan, (1979). "Uto-Aztecan: An assessment for historical and comparative linguistics". In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 444-544). Austin: University of Texas Press.
  • Súarez, Jorge. (1983). The Mesoamerican Indian languages. Cambridge University Press.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uto-asteca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Uto-asteca&oldid=34076522»