TT del Cigne
.svg){kind=small}
TT del Cigne (TT Cygni) és un estel variable de la constel·lació del Cigne.[5] Situada a uns 2.020 anys llum del sistema solar, TT Cygni és un dels escassos estels de carboni observables, sent el seu tipus espectral CV4.[6]
TT Cygni és una gegant vermella 3.050 vegades més lluminosa que el Sol. Té una temperatura efectiva de 2.825 K[6] i des de la seva superfície bufa un fort vent estel·lar. Imatges en ràdio-freqüència mostren que hi es envoltada d'un fi anell de 0,25 anys llum de radi, en realitat una coberta de gas en expansió des de fa 6.000 o 7.000 anys.[7] S'expandeix a una velocitat de 12,6 km/s i el seu centre està desplaçat respecte a l'estel visible.[8] La velocitat relativa de l'estel respecte a l'anell pot explicar-se considerant que TT Cygni és un sistema binari l'acompanyant del qual, de massa semblant a la del Sol, estaria a unes 1.000 ua.[9]
La magnitud aparent de TT Cygni oscil·la entre +7,5 i +8,0. S'han observat almenys tres períodes de 116, 390 i 187 dies.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «A search for cool carbon stars. VII. Vulpecula (l about 60 deg) region». Publications of the National Astronomical Observatory of Japan, 1999, pàg. 149–166.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «TT Cygni» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Bergeat, J.; Chevallier, L. «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics, 429, 2005. pp. 235-246.
- ↑ TT Cygni: Carbon Star. APOD (NASA)
- ↑ Olofsson, H.; Bergman, P.; Lucas, R.; Eriksson, K.; Gustafsson, B.; Bieging, J. H. «A high-resolution study of episodic mass loss from the carbon star TT Cygni». Astronomy and Astrophysics, 353, 2000. p.583-597.
- ↑ Soker, N. «Departure from Axisymmetry in Planetary Nebulae». The Astrophysical Journal, 557, 2001. pp. 256-265.
- ↑ J. Dusek, Z. Mikulasek and J. Papousek «Preliminary analysis of light curves of seven carbon stars». Contrib. Astron. Obs. Skalnaté Pleso, 33, 2003. p. 119-133.
