Talltorta
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Alt Pirineu | |||
| Comarca | Baixa Cerdanya | |||
| Municipi | Bolvir | |||
| Població humana | ||||
| Població | 20 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.089 m | |||
| Codi INE | 17024000300 | |||
| Codi IDESCAT | 1702420003800 | |||
Talltorta és una entitat de població del municipi cerdà de Bolvir (Baixa Cerdanya), a la dreta del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent.
Al any 2009 tenia 30 habitants, al 2011 tenia 26 habitants.[1]
L'església de Sant Climent del Soler i la de Sant Grau de Talltorta són esmentades per primer cop el 819. L'any 1261 es consigna el mas de Sant Climent i apareix esmentada també l'església que tingué consideració de parròquia des de molt antic. En la visita pastoral de 1312-14 apareix com la única parròquia de Talltorta. Segons J. Martí Sanjaume, a principis del segle xx es coneixen les ruïnes d'aquesta església que encara feien un petit promontori a l'extrem del prat Xicó del Vilar a llevant del pont del Soler. Les últimes dades d'aquesta església que va trobar Martí Sanjaume són del 1568 i del 1592.[2]
L'actual església parroquial de Talltorta es va construir a partir de 1667. Les excavacions realitzades l'any 2008 sota l'absis han posat al descobert els fonaments d'un edifici anterior que podria ser romànic, que segons algunes opinions corresponen a l'església de Santa Fe de Talltorta, un edifici desaparegut el segle xvii. Tampoc no sembla que les restes trobades corresponguin a Sant Climent del Soler. Així, la titularitat de les restes de l'església que hi ha la subsòl de Sant Climent de Talltorta no es poden identificar.[2]
L'església de Sant Climent de Talltorta presenta una planta rectangular d'una sola nau amb tres capelles laterals (dues al mur de tramuntana), una capella petita al mur de ponent, la sagristia i la torre del campanar a migdia que fa de capella lateral. Està capçada a llevant per un absis pentagonal. A ponent trobem el cor que reposa sobre un embigat de fusta. L'absis i la nau estan coberts amb voltes ogivals. L'església també coneguda com a "capella sixtina dels pirineus" pel seu gran nombre de pintures originals barroques conservades, que durant molts anys van restar tapades i se'n desconeixia l'existència fins a les restauracions del 2015.[2]
Les pintures de Sant Climent de Talltorta daten del segle xviii. Cobreixen completament la volta de l'església amb representacions d'escenes del Nou Testament, motius florals i arquitectònics. Han estat completament restaurades i cal dir que són úniques al Pirineu.[2]
Fills i filles il·lustres de Talltorta
[modifica]- Cels Surroca i Salvador (1843-1912): Metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Referències
[modifica]
- ↑ «Talltorta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sant Climent de Talltorta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 desembre 2015].