Tamborer

Tamborer
Symphodus cinereus
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	187714
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Labridae
Gènere	Symphodus
Espècie	Symphodus cinereus ; Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims	Crenilabrus cinereus (Bonnaterre, 1788); Crenilabrus griseus (Gmelin, 1789); Crenilabrus staitii (Nordmann, 1840); Labrus cinereus (Bonnaterre, 1788); Labrus griseus (Gmelin, 1789); Symphodus cinereus cinereus (Bonnaterre, 1788); Symphodus cinereus staitii (Nordmann, 1840);

El tamborer, porquet o tord (Symphodus cinereus) és una espècie de peix osteïcti de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud màxima.
Color de fons bru groguenc, cendrós o verdós, amb una taca blau negrosa a la base de l'aleta caudal i una altra al primer radi espinós de la dorsal.
Els mascles en lliurea nupcial presenten ratlles blaves als opercles, una taca negra a les pectorals, i la dorsal i l'anal vorejades de blau.
Les femelles presenten color de fons gris arenós o verdós sense dibuixos a l'opercle. També tenen dues línies longitudinals marrons a l'opercle.
El cos és allargat, ovalat i comprimit.
La línia lateral és quasi recta.
El cap és allargat.
La boca és petita amb els llavis molsuts.
Les mandíbules són extensibles.
El preopercle és dentat.
Té una aleta dorsal llarga i la caudal és bastant ampla.^[1]^[2]

Reproducció

Té lloc entre maig i juny. Són nidificants: els mascles fan els nius amb algues a la sorra i protegeixen la posta.^[3]

Alimentació

Menja gambes, amfípodes, isòpodes, petits gastròpodes i bivalves.^[4]

Hàbitat

Viu a les praderies de posidònies i zosteres, on els mascles construeixen nius per a la posta.^[5] És una espècie molt litoral que es pot trobar a l'interior de cales i ports fins als 20 m de fondària màxima. També pot aparèixer a fons sorrencs.^[6]

Distribució geogràfica

Es troba a la Mediterrània i a l'Atlàntic oriental (des d'Arcachon fins a Gibraltar).^[5]

Observacions

Pot tindre una longevitat de 6 anys.^[4]

Referències

↑ «Tamborer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 204.
↑ ^4,0 ^4,1 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
↑ ^5,0 ^5,1 FishBase (anglès)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 203.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tamborer

[1] «Tamborer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.

[3] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 204.

[Quignard-4] 4,0 ^4,1 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.

[fishbase-5] 5,0 ^5,1 FishBase (anglès)

[6] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 203.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]