Tania Lamarca Celada
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1980 (44 anys) Vitòria (Àlaba) |
| Alçada | 1,58 m |
| Activitat | |
| Ocupació | gimnasta rítmica |
| Esport | gimnàstica rítmica |
| Participà en | |
| 1996 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 |
| Premis | |
   
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Gimnàstica rítmica | |||
|
Atlanta 1996 | equips | |
| Campionat del Món | |||
|
|
Viena 1995 | 3 pilotes i 2 cintes | |
|
Viena 1995 | equips | |
|
|
Viena 1995 | 5 cercles | |
|
|
Budapest 1996 | 3 pilotes i 2 cintes | |
|
|
Budapest 1996 | equips | |
| Campionat d'Europa | |||
|
|
Praga 1995 | 3 pilotes i 2 cintes | |
|
Praga 1995 | equips | |
|
|
Praga 1995 | 5 cercles | |
|
|
Patres 1997 | 5 pilotes | |
|
|
Patres 1997 | 3 pilotes i 2 cintes | |
Tania Lamarca Celada (Vitòria, 30 d'abril de 1980) és una exgimnasta rítmica basca, guanyadora d'una medalla olímpica amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta.[1]
L'any 1994 va ser campiona d'Espanya júnior individual amb el Club Aurrera, obtenint la medalla d'or tant en el concurs general com en les finals de cadascun dels quatre aparells (cèrcol, maces, cinta i mans lliures).[2] L'any següent va passar a formar part de la selecció espanyola en la modalitat de conjunts.[3] Des de llavors, totes les medalles que va obtenir en competicions oficials van ser aconseguides com a membre del conjunt espanyol. La seva primera competició important va ser el Campionat Europeu de Praga, en què es va proclamar subcampiona d'Europa en 3 pilotes i 2 cintes, a més d'emportar-se dues medalles més de bronze al concurs general ia la final de 5 cèrcols.[4] Aquell mateix any, al Campionat del Món de gimnàstica rítmica, que es va fer a Viena, va guanyar la medalla d'or en 3 pilotes i 2 cintes, títol que va revalidar l'any següent a Budapest.[5][6]
Als 16 anys, va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta, on aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova per equips en la modalitat de gimnàstica rítmica, en la primera ocasió que aquesta modalitat formava part del programa olímpic. Formava equip amb Marta Baldó, Estela Giménez, Núria Cabanillas, Lorena Guréndez i Estíbaliz Martínez.[7] Aquesta gesta va propiciar la creació del documental Las niñas de oro que, tot i que es va gravar el 2006, no es va estrenar fins al 2013.[8]
Al llarg de la seva carrera ha guanyat cinc medalles en el Campionat del Món de gimnàstica rítmica, entre elles dues medalles d'or, i també cinc medalles en el Campionat d'Europa de la modalitat.
Referències
[modifica]- ↑ «Tania Lamarca» (en anglès). Sports-Reference.com. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 29 maig 2018].
- ↑ Fernández del Valle, Aurora. Gimnasia rítmica deportiva : evolución y aspectos. Madrid: Esteban Sanz Martínez, D.L. 1996. ISBN 84-85977-60-2.
- ↑ Lamarca, Tania. Lágrimas por una medalla : un commovedor testimonio sobre la lucha para alcanzar un sueño. 1. ed. Madrid: Temas de Hoy, 2008. ISBN 84-8460-700-3.
- ↑ «Edición del lunes, 10 julio 1995, página 41 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 13 març 2022].
- ↑ «19. World Championships in Vienna, Austria (19.-24. setembre 1995)». [Consulta: 13 març 2022].
- ↑ «20. World Championships in Budapest, Hungary (21.-23. juny 1996)». [Consulta: 13 març 2022].
- ↑ Sports around the world : history, culture, and practice. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2012. ISBN 978-1-59884-301-9.
- ↑ «Se estrena “Las Niñas de Oro”, el documental de las campeonas olímpicas de rítmica en Atlanta'96 - Otros Deportes | 6CERO», 31-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-31. [Consulta: 13 març 2022].
