Vés al contingut

Taquicàrdia sinusal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaTaquicàrdia sinusal
modifica
Tipustaquicàrdia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-9427.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB12135 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013616 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0039239 Modifica el valor a Wikidata

La taquicàrdia sinusal és un ritme sinusal elevat caracteritzat per un augment de la velocitat dels impulsos elèctrics que sorgeixen del node sinoauricular. En adults, la taquicàrdia sinusal es defineix com una freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut (bpm).[1] La freqüència cardíaca normal en repòs és de 60 a 90 bpm en un adult mitjà.[2] Els ritmes cardíacs normals varien amb l'edat i el nivell de forma física, des dels nadons que tenen ritmes cardíacs més ràpids (110-150 bpm) i els ancians tenen ritmes cardíacs més lents.[3] La taquicàrdia sinusal és una resposta normal a l'exercici físic, quan la freqüència cardíaca augmenta per satisfer la major demanda d'energia i oxigen del cos, però la taquicàrdia sinusal també pot indicar un problema de salut. Així, la taquicàrdia sinusal és una troballa mèdica que pot ser fisiològica o patològica.

Signes i símptomes

[modifica]

La taquicàrdia sovint és asimptomàtica. Sovint és un símptoma resultant d'un estat de malaltia primària i pot ser una indicació de la gravetat d'una malaltia.[4] Si la freqüència cardíaca és massa alta, el cabal cardíac pot disminuir a causa del temps d'ompliment ventricular notablement reduït.[5]

Causes

[modifica]

La taquicàrdia sinusal sol ser una resposta a l'estrès fisiològic, com l'exercici, o un augment del to simpàtic amb un augment de l'alliberament de catecolamines, com ara estrès, ensurt, fugida i ira.[4] Altres causes inclouen:

Referències

[modifica]
  1. Current diagnosis & treatment cardiology. 5th. Nova York: McGraw-Hill Education, 2017. ISBN 9781259641268. OCLC 973336660. 
  2. MD, Howard E. LeWine. «Increase in resting heart rate is a signal worth watching» (en anglès), 21-12-2011. [Consulta: 5 abril 2022].
  3. Jameson, J. N. St C.; Dennis L. Kasper; Harrison, Tinsley Randolph; Braunwald, Eugene; Fauci, Anthony S.; Hauser, Stephen L; Longo, Dan L.. Harrison's principles of internal medicine. Nova York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, 2005, p. 1344–58. ISBN 978-0-07-140235-4. 
  4. 4,0 4,1 Lilly, Leonard S. Pathophysiology of heart disease: a collaborative project of medical students and faculty. 6th. Philadelphia: Wolters Kluwer. ISBN 9781469897585. OCLC 925544683. 
  5. Emergency Care And Transportation Of The Sick And Injured. Jones & Bartlett Learning, 2010. ISBN 978-1-4496-1589-5. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Olshansky, Brian; Sullivan, Renee M «Inappropriate sinus tachycardia». EP Europace, 21, 2, 19-06-2018, pàg. 194–207. DOI: 10.1093/europace/euy128. PMID: 29931244.
  7. Lucia A, Martinuzzi A, Nogales-Gadea G, Quinlivan R, Reason S; International Association for Muscle Glycogen Storage Disease study group. Clinical practice guidelines for glycogen storage disease V & VII (McArdle disease and Tarui disease) from an international study group. Neuromuscul Disord. 2021 Dec;31(12):1296-1310. doi: 10.1016/j.nmd.2021.10.006. Epub 2021 Oct 28. Erratum in: Neuromuscul Disord. 2022 Feb 6;: PMID: 34848128.