Paikauhale
Aparença
(S'ha redirigit des de: Tau Scorpii)
Paikauhale (τ Scorpii) és un estel de la constel·lació meridional del zodíac de l'Escorpió. La seva magnitud visual aparent és de +2,8,[9] i les mesures de paral·laxi donen una estimació de distància d'uns 470 anys llum (150 parsecs) de la Terra.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Some spectroscopic characteristics of OB stars: an investigation of the space distribution of certain OB stars and the reference frame of the classification». The Astrophysical Journal Supplement Series, 8-1971, pàg. 257–282. DOI: 10.1086/190239.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 «Present-day cosmic abundances. A comprehensive study of nearby early B-type stars and implications for stellar and Galactic evolution and interstellar dust models» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3-2012, pàg. 143–143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118158.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «Chemical abundances in early B-type stars. V. Metal abundances and LTE/NLTE comparison» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1994, pàg. 867–873.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Gutierrez-Moreno, Adelina; Moreno, Hugo «A Photometric Investigation of the Scorpio-Centaurus Association». Astrophysical Journal Supplement, 15, 6-1968, p. 459. DOI: 10.1086/190168.
- ↑ van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 11-2007, p. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.