Taylor Phinney
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
Campionat del Món en ruta 
| |||
|
Geelong 2010 | ruta sub-23 | |
|
Melbourne 2010 | contrarellotge sub-23 | |
|
Valkenburg 2012 | contrarellotge | |
| Representa: BMC Racing Team | |||
|
|
Valkenburg 2012 | Contrarellotge per equips | |
|
|
Richmond 2015 | Contrarellotge per equips | |
|
|
Doha 2016 | Contrarellotge per equips | |
| Campionat del Món en pista
| |||
|
|
Pruszków 2009 | Persecució individual | |
|
|
Pruszków 2009 | Quilòmetre contrarellotge | |
|
|
Ballerup 2010 | Persecució individual | |
|
|
Ballerup 2010 | Òmnium | |
Taylor Phinney (Boulder, Colorado, 27 de juny de 1990) és un ciclista estatunidenc, professional entre el 2009 i el 2019.
Biografia
[modifica]Taylor Phinney és fill de dos antics ciclistes: Connie Carpenter, campiona del món de persecució el 1983 i campiona olímpica en ruta el 1984, i de Davis Phinney, campió dels Estats Units en ruta, medallista als Jocs Olímpics de 1984 i primer vencedor estatunidenc d'una etapa al Tour de França.
El 2009 fitxà per l'equip Trek Livestrong i guanyà el Campionat del món de persecució, títol que revalidaria l'any següent.
Les seves qualitats de rodador i esprintador li han permès guanyar la París-Roubaix sub-23 el 2009 i 2010, així com la classificació final de l'Olympia's Tour i quatre etapes del 2010. A finals d'aquell any es proclamà Campió del món de contrarellotge sub-23, així com medallista de bronze en la cursa en línia.
El 2011 fitxà pel BMC Racing Team, aconseguint la seva primera victòria a l'UCI World Tour a l'Eneco Tour. El 2012 guanyà la primera etapa del Giro d'Itàlia, una contrarellotge individual pels carrers de Herning, que a més li serví per vestir la maglia rosa durant 4 dies.
El 2014 va patir una greu lesió durant la disputa dels campionats nacionals en ruta, amb fractures a la tíbia, ròtula i el lligament rotular de la cama esquerra[1][2] que l'obligaren a estar un any aturat.[3] Mai tornaria a tenir el nivell d'abans de la lesió i a finals del 2019, amb tan sols 29 anys, va decidir retirar-se.[4]
Palmarès en pista
[modifica]- 2007
Campió dels Estats Units de persecució
- 2008
Campió del món júnior en Persecució- Campió dels Estats Units del quilòmetre
- Campió dels Estats Units de persecució
- Campió dels Estats Units de persecució per equips, amb Daniel Holloway, Colby Pearce i Charles Bradley Huff
- 2009
- Campió del món de persecució a Pruszkow
- Campió dels Estats Units de persecució
- Campió dels Estats Units de persecució per equips, amb Justin Williams, Ian Moir i Julian Kyer
- Campió dels Estats Units per punts
Medalla d'argent al Campionat del Món de ciclisme en pista en el quilòmetre, de Pruszkow
- 2010
- Campió del món de persecució a Ballerup
Medalla de bronze al Campionat del Món de ciclisme en pista en òmnium a Ballerup
Resultats a la Copa del Món
[modifica]- 2007-2008
- 1r a Los Angeles, en Persecució
- 2008-2009
- 1r a Copenhaguen, en Persecució
- 1r a Copenhaguen, en Quilòmetre
Palmarès en ruta
[modifica]- 2007
Campió del món júnior en contrarellotge- 1r al Tour de l'Abitibi i vencedor d'una etapa
- 2008
- Vencedor d'una etapa al Tour del País de Vaud
- Medalla de bronze al Campionat del món junior contrarellotge
- 2009
- 1r a la París-Roubaix sub-23
- Vencedor d'una etapa a la Fletxa del Sud
- 2010
- Campió del món de contrarellotge sub-23
- Campió dels Estats Units en contrarellotge
- 1r a l'Olympia's Tour i vencedor de 4 etapes
- 1r a la París-Roubaix sub-23
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- Vencedor d'una etapa al Triptyque des Monts et Châteaux
- Vencedor d'una etapa al Tour of the Gila
- Vencedor d'una etapa al Tour de Utah
- Medalla de bronze al Campionat del món en ruta sub-23
- 2011
- Vencedor d'una etapa a l'Eneco Tour
- 2012
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- 2013
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Polònia
- 2014
- Campió dels Estats Units en contrarellotge
- 1r al Tour de Dubai i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Califòrnia
- 2015
- Campió del món en contrarellotge per equips
- Vencedor d'una etapa a l'USA Pro Cycling Challenge
- 2016
Resultats a la Volta a Espanya
[modifica]- 2011. Abandona (11a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia
[modifica]- 2012. 155è de la classificació general. Vencedor d'una etapa.
Porta la maglia rosa durant 4 dies - 2013. Abandona (16a etapa)
Resultats al Tour de França
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ setembre 2014, Pat Malach 12. «Phinney hopes to recover in time for Tour de France and Worlds in 2015» (en anglès). [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ «Dura caída de Taylor Phinney». Marca, 26-05-2014. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ «Taylor Phinney de retour - Cyclisme - T. Utah» (en francès). [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ octubre 2019, Pat Malach 17. «Phinney: There's power in recognising you no longer have passion for what you do» (en anglès). [Consulta: 25 setembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]
1946: Peters • 1947: Coppi • 1948: Schulte • 1949: Coppi • 1950-1951: Bevilacqua • 1952-1953: Patterson • 1954-1955-1956: Messina • 1957-1958-1959: Rivière • 1960-1961: Altig • 1962: Nijdam • 1963: Faggin • 1964: Bracke • 1965-1966: Faggin • 1967: Groen • 1968: Porter • 1969: Bracke • 1970: Porter • 1971: Baert • 1972-1973: Porter • 1974-1975: Schuiten • 1976: Moser • 1977-1978: Braun • 1979: Oosterbosch • 1980: Doyle • 1981-1982: Bondue • 1983: Bishop • 1984-1985: Ørsted • 1986: Doyle • 1987: Ørsted • 1988: Piasecki • 1989: Sturgess • 1990: Iekímov • 1991: Moreau • 1992: McCarthy • 1993: Obree • 1994: Boardman • 1995: Obree • 1996: Boardman • 1997-1998: Ermenault • 1999: Bartko • 2000: Lehmann • 2001: Simonenko • 2002: McGee • 2003: Wiggins • 2004: Escobar • 2005-2006: Bartko • 2007-2008: Wiggins • 2009-2010: Phinney • 2011: Bobridge • 2012-2013: Hepburn • 2014: Edmondson • 2015: Küng • 2016: Ganna • 2017: Kerby |
_pictogram.svg){kind=small}