Tel·luromandarinoïta

Tel·luromandarinoïta
Fórmula química	Fe3+₂Te₃O9·6H₂O
Epònim	mandarinoïta i tel·luri
Localitat tipus	mina Tambo, dipòsit El Indio, Província d'Elqui, Coquimbo, Xile
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JM.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,9356(5) Å; b = 7,8955(3) Å; c = 10,1678(3) Å; β = 98,006(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	verd clar
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,372 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,750(3) nβ = 1,807(3) nγ = 1,910(5)
Birefringència	δ = 0,160
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	calculat: 76,9°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-013
Any d'aprovació	2011
Símbol	Tmda
Referències

La tel·luromandarinoïta és un mineral de la classe dels òxids.

Característiques

La tel·luromandarinoïta és un òxid de fórmula química Fe³⁺₂Te₃O₉·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2017. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tel·luromandarinoïta pertany a «04.JM - Tel·lurits sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: keystoneïta, blakeïta, emmonsita, kinichilita, zemannita, graemita i teineïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Tambo, situada al dipòsit El Indio a la província d'Elqui (Coquimbo, Xile), on es troba en forma de cristalls laminats individuals, sovint en agregats. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.