Telèfon Grillo
_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D0953_02.jpg)
El telèfon Grillo, el primer telèfon amb factor de forma Clamshell, va ser fabricat a Itàlia per Italtel per a la Società Italiana per l'Esercizio delle Telecomunicazioni, una antiga empresa de telecomunicacions de propietat estatal que ara forma part de Telecom Italia.[1][2] "Grillo" es va introduir el 1967 i va romandre en producció fins al 1979.
Disseny
[modifica]_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D0953_07.jpg)
L'estil modern, el factor de forma compacte i el disseny Clamshell d'obertura automàtica van diferenciar "Grillo" d'altres telèfons que estaven disponibles en aquell moment. Les característiques innovadores que van contribuir a la mida compacta del telèfon inclouen un dial que va substituir el mecanisme de parada del dit giratori convencional per un botó a cadascun dels forats de números que, quan s'accionava, empenyia un passador a través de la part posterior del dial per aturar el mecanisme en el seu correcte funcionament. La incorporació del mecanisme de timbre a l'endoll de la paret en lloc del propi telèfon, i l'ús d'una carcassa fina de plàstic ABS també va ajudar a reduir la seva mida i pes.[3][4] El nom "Grillo", que significa cricket en italià, va ser escollit perquè el timbre del telèfon sonava com un grill.[5]
"Grillo" va ser dissenyat l'any 1965 per Richard Sapper[6] i Marco Zanuso, que, en equip, també van col·laborar amb empreses italianes com Brionvega, Gavina, Kartell i Alfa Romeo al llarg dels anys 60 i 70.[7][8] El disseny va rebre el Compasso d'Or de Milà de 1967 i la Medalla d'Or a la Biennal de Disseny de Ljubljna de 1968 (BIO3).[9][10] Exemples del telèfon es conserven a les col·leccions del Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York, el Centre Pompidou de París, l' it a Milà i el Museu d'Art de Filadèlfia.[11][12][13]
El "Grillo" influiria posteriorment en el disseny de telèfons mòbils "flip phone" desenvolupats durant la dècada de 1990 com el Motorola StarTAC i razr, així com altres dispositius electrònics com ordinadors portàtils i jocs.
En la cultura popular
[modifica]El telèfon "Grillo" apareix en diversos episodis de la sèrie de televisió original de la dècada de 1960 Mission: Impossible.[14]
Patrizia Reggiani (interpretada per Lady Gaga) utilitza un telèfon "Grillo" a la pel·lícula del 2021 House of Gucci.
Referències
[modifica]- ↑ «Grillo Telephone designed by Marco Zanuso and Richard Sapper (1965)». Philadelphia Museum of Art. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Grillo Telefono - Industria, manifattura, artigianato» (en italià). Regione Lombardia - Beni Culturali. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ «Grillo Telefono - Industria, manifattura, artigianato» (en italià). Regione Lombardia - Beni Culturali. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ Magliano, Daniele. «Il Telefono "Grillo" compie 55 anni: il rivoluzionario cambiamento della telefonia.» (en italià). Salerno News 24, 15-11-2020. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ «Vintage Grillo Telephone designed by Richard Sapper and Marco Zanuso» (en italià). Design Market. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Grillo (Cricket) telephone». [Consulta: 5 abril 2023].
- ↑ «Richard Sapper | MoMA» (en anglès). The Museum of Modern Art. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ «Marco Zanuso | MoMA» (en anglès). The Museum of Modern Art. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ «Grillo telephone, Compasso d'Oro (1967)» (en anglès americà). ADI Design Museum. [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ «Ljubljana Biennale of Design (BIO) - About BIO». Museum of Architecture and Design (MAO). [Consulta: 11 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Marco Zanuso and Richard Sapper: Selections from the Design Collection | MoMA» (en anglès). The Museum of Modern Art. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «Téléphone Grillo» (en francès). Centre Pompidou. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ «Grillo Telephone designed by Marco Zanuso and Richard Sapper (1965)». Philadelphia Museum of Art. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Mission: Impossible IMF 'Grillo' Telephone replica TV series prop». www.yourprops.com. [Consulta: 29 novembre 2022].
Enllaços externs
[modifica]