Lleugerament fora del fil de la conversa sobre castellanismes ens trobem amb les edicions d'un usuari que afegeix al començament dels articles les variants lèxiques del valencià (el mateix diccionari normatiu valencià espcifica que no són les formes principals). Vegeu aquesta edició, per exemple. Ho considereu revertible?
Tema de Viquipèdia:La taverna/Ajuda
És perfectament acceptable posar sinònims a l'inici de l'article. Si l'excés de sinònims al principi fos un problema (que podria ser-ho) aquest article no en seria pas un cas greu, que en tenim de molt pitjors amb molts sinònims, alguns d'ells no normatius.
Tot i ser una variant lèxica secundària?
Què vol dir secundària? És menys correcta? L'AVL la desaconsella en molts contextos? Diria que no.
Tenim articles amb sinònims amb variacions encara menors, com ara islandès, i articles amb un reguitzell de sinònims sense referències, incloent variacions menors, com sargantana, rosella i salze. És més, tenim casos molt semblants al que planteges només que referenciats al DIEC en comptes del DNV, com ocells.
Aleshores, si això fos un problema, no té res a veure amb les formes valencianes i si li l'haguéssim de resoldre no hauríem de començar per bellesa, que en seria un cas lleu comparat amb els altres.
Secundària vol dir que no és primària, tal i com reflexa el mateix diccionari. Crec que estem donant un missatge que pot confondre al lector si matenim al mateix nivell els dos termes, com a muntanya.
Els dos termes són sinònims i estan al mateix nivell d'acord amb l'AVL. Els diccionaris no repeteixen la definició als sinònims sinó que un remet a l'altre.
Una altra cosa és si volem informar al lector que l'IEC no accepta montanya i sí muntanya, que pot ser una informació útil.
Quan un diccionari decideix en quin sentit fer la remissió està dient quina és la forma principal i quina la secundària, però les dues continuen sent normatives. Cal dir però, que els criteris de normativització del DIEC i del DNV són diferents. El primer té 68.000 entrades i el segon 100.000. El primer ha incorporat 20 castellanismes en els darrers 20 anys i el segon 500! L'afany exhaustiu del DNV l'allunya d'un diccionari normatiu tradicional quan a més no indica el registre, si és d'àmbit restringit o d'ús col·loquial com correspondria a un diccionari descriptiu.
Sobre "bellea" cal dir que és una paraula antiga actualment només usada en valencià meridional i pràcticament només per la bellea del foc. Tot i que és habitual pronunciar en general -esa com -ea, cal distingir el que és col·loquial d'allò que és formal i adequat per una enciclopèdia. En aquest sentit el DNV no hi ajuda. No m'agradaria acabar veient una introducció inflada com: "La bellesa, bellor, beutat o bellea...", totes vàlides amb la mateixa justificació. Amb això no s'ha de descartar la validesa de bellea, però cal definir uns criteris. Per exemple limitar els sinònims en la frase inicial a màxim dos d'àmbit general reservant la menció als altres més endavant.
I si ens trobem el cas contrari? Edicions que el que fan és eliminar versions col·loquials ben referenciades? O igual no són fonts fiables.
Que en penseu?
Gràcies
En el cas de l'exemple, són formes molt limitades no recollides en cap diccionari normatiu, i unes fins i tot són d'un diccionari històric. Tot això és informació interessant, però no hauria d'anar a la primera línia com a sinònims. En una secció d'etimologia o nom estaria millor.
Una altra cosa és que treure'ls a la brava sense ni discussió tampoc és acceptable.
Jo trobe que Viquipèdia hauria de decantar-se per les formes més comuns i "neutres" possibles. Això és, en el cas d'articles en variant valenciana, considerar d'ús preferent formes com ara "este" davant de "est". Tot i que siga normativa d'acord amb l'AVL, és evident que es tracta de formes poc emprades que dialectitzen encara més un article ja de per si dialectitzat amb formes valencianes.
Un article evidentment estarà dialectitzat, però cal emprar les formes més neutres i comunes de la variant emprada (i evitar castellanismes innecessaris).
D'altra banda, resulta si més no curiós que un usuari de nova creació dedique gairebé el 100% de les seues edicions a modificar en massa les varietat lingüístiques dels articles.
Estic amb tu que la substitució d'este per est, és innecessària, l'ús preferent és este davant d'est.
Altra edició ha estat a l'article de Càlig, que estava redactat en català oriental, i l'ha valencianitzat (cosa a la que no m'opose), però no sé si pertoca just en un municipi que possiblement use aquest, seva,...