Tema de Viquipèdia:La taverna/Ajuda/Arxius/Flow

Com molts altres editors, el meu pas per les votacions d'esborrament és esporàdica. Tampoc vaig al jutjat a veure quins delictes es fan i si els judicis són correctes. Confio que la societat té mecanismes per detectar i mirar de corregir disfuncions. Però ahir vaig anar i em va sorprendre una llarga discussió per esborrar un article sobre la biblioteca Can Coromines. No us demano el vot en cap sentit, però la lectura del debat em va portar a reflexionar sobre el model que tenim i que potser no atenem prou. M'explico:

Estem segurs que la discussió sobre aquest cas mereix tot el temps i l'adrenalina esmerçada ?. Segur que la suma d'hores dedicada per persones de gran experiència hauria permès trobar arguments per la seva admissibilitat.

Quan finalment tinguem un veredicte, haurem enriquit sòlidament els arguments com per evitar que torni a passar amb el següent que arribi del mateix tipus? o haurà sigut fruït del karma que tenien els votants que han passat per allà i que si hagués entrar una setmana més tard, hauria estat diferent?.

A més, perquè ara i aquest ?, com prioritzem l'interès per posar-lo a judici?, per antiguitat?, per facilitat?, per animadversió cap el tema o l'autor?.

Aquest article és del 2021, probablement l'ha fet un novell i la causa argumentada -tot i estar prevista i ser lícita- no forma part de les que fan perillar la imatge de qualitat, com segur que es podrien trobar entre el 444 que tenim pendents pel mateix motiu des del 2015, o els 663 des del 2016, etc.. Segur que entre aquests, trobaríem molts que amb igual pecat i contingut que aquest, pertanyen a editors passavolants que mai més han pensat a tornar a editar, o que atresoren altres patologies de format o similars, o que simplement, corresponen a temes que ja compten amb quorum sobre la seva inadmissibilitat i la votació serà fàcil, ràpida i poc traumàtica.

Haig de reconèixer que fent una lectura en diagonal, la meitat d'aquests antics pertanyen a temàtiques sense consens no ja per esborrar, sinó ni tant sols per etiquetar. Però com que no abordem els temes espinosos, les llistes creixen i els actes de depuració, com aquest, es fan amb qui no té recursos per debatre que primer calla i després marxa.

De tant en tant, apareixen discussions com aquesta que s'allarguen perquè alguns rondinem contra el que considerem una disfunció del sistema. Ja sabem com acaben, la majoria -que habitualment fa amb dedicació admirable funcions de supervisió, organització, manteniment i neteja- guanya, però el coneixement de grup no millora, perquè no som capaços d'aprendre del debat i el poc que haguem après no es consolida dins les nostres calcificades normatives perquè cadascú prefereix seguir amb la feina que fa sempre.

Per mirar de iniciar un petit canvi, demanaria que el resultat d'aquesta singular discussió -acabi com acabi- es reculli de forma que la propera vegada que hi hagi un cas similar, comptem amb arguments més sòlids que eviten la crispació i la pèrdua de temps que suposa.

Com aquells que Goya va il·lustrar, hem de mirar d'alliberar-nos del fang on estem atrapats abans d'arribar a l'autodestrucció.

Gràcies.

Jo passo sovint per les discussions d'esborrat i diria que no van tan malament. Les etiquetes són una altra cosa. M'explico.

Crec que sí que aquestes discussions serveixen per aprendre'n, perquè després d'un temps els participants habituals sabem com acabaran les discussions abans que comencin i això estalvia feina.

S'haurien de mirar els arxius però una gran part de les propostes són gairebé burocràtiques, en el sentit que hi ha un consens molt clar per esborrar o per conservar i que es tanquen per unanimitat d'un parell de participants o tres, perquè els altres no tenim res més a dir-hi, i només si apareix un vot discordant (clarament contrari a les polítiques i als usos habituals) aleshores hi anem tots. Aquests són els casos que ja ens hem après (i en alguns casos, ens en hem convençut), i per això no cal discutir-los.

Una altra part de les propostes són els de l'ampla zona grisa. Aquest són els que les discussions s'allarguen i les votacions són renyides, i són els que serveixen per aprendre casos nous amb l'esperança que algun dia estiguin clars. Segons com acabi la discussió actual de l'article d'una biblioteca fet pel bibliotecari, podria ser que el proponent comenci a proposar biblioteques en el mateix cas una darrera l'altra o pot ser que no en proposi cap més, igual que pot ser que en aquestes propostes els mateixos tornem a votar amb molts menys arguments perquè ja els coneguem. Ho hauria de buscar, però diria que hi ha tipus d'articles que abans eren polèmics però que ara ja no es presenten, i d'altres que es presenten i el consens és ràpidament en una direcció o l'altra amb poca discussió.

Naturalment, també hi ha presentadors tossuts que presenten de tant en tant coses que es veu d'una hora lluny que no tindran consens per esborrar, i editors (sovint autors novells) que defensen l'indefensable. Entenc que totes dues coses són maneres de temptejar quin és el consens.

O sigui, diria que sí, que les discussions d'esborrat serveixen per aprendre a millorar el procés.

Sobre com prioritzem els esborrats, som voluntaris, de manera que els prioritzem segons el que li sembli a l'editor que estigui motivat per fer la proposta. Qui vulgui prioritzar l'esborrat d'alguna cosa, que en faci la proposta.

L'altre tema són les etiquetes. Fa anys en vam eliminar o amagar moltes perquè no tenien cap interès per al lector. Jo sóc dels que vam defensar que les plantilles de fusió, FR i sobretot FVA s'havien de deixar visibles perquè eren l'avant-sala de l'esborrat. Veient la situació actual crec que ens vam equivocar i que la immensa majoria d'aquestes etiquetes s'hauria de treure.

Gràcies @Pere prlpz. No esperava una resposta perquè no li estava passant comptes a ningú en concret, i moltes de les meves preguntes eren retòriques apel·lant a la reflexió col·lectiva. Agraeixo, per tant, que tu que ets habitual aportis unes dades que jo no tenia per compartir.

Dius que sí que s'aprèn, es consensua i, permetem dir, "es crea doctrina". Perfecte, és el que desitjava. On està recollit ? Algú fa l'esforç de descriure de forma comprensible pels no habituals i pels que han perdut l'article, quines són les bones pràctiques a les que s'arriba amb l'experiència?. Deixam dir, fer "transferència de coneixement".

També dius que sovint es tanquen de forma burocràtica amb el vot de 2 o 3 persones, però que, cito: "si apareix un vot discordant (clarament contrari a les polítiques i als usos habituals) aleshores hi anem tots".

• On són els usos habituals?
• Es pot exigir el mateix coneixement fruit de l'experiència a un veterà amb desenes de milers d'edicions que a un novell ?.
• Com cal entendre "aleshores, hi anem tots"?. Després de llegir-la en tot el seu context, només em venen interpretacions poc edificants. O sigui que seria bo que tu mateix ens l'expliquis una mica millor.

Gràcies, altre cop.

Probablement sigui molt més informatiu fer una repassada a VP:EP/H que llegir el resum que en pugui fer jo.

Començo pels casos de tots contra un: Alguns exemples recents que he trobat: Viquipèdia:Esborrar_pàgines/Historial/2021/06#Dolors_Nonó, Viquipèdia:Esborrar_pàgines/Historial/2021/06#José_Luis_Pablo_Sánchez. Jo no hi veig res de poc edificant. Que aquests casos atreguin participació és normal, perquè d'acord amb les nostres normes un sol participant bloqueja el consens si hi ha menys de quatre participants.

Sobre on són els usos habituals i el que aprenem, no estic segur de seguir-te. Si la idea és documentar la conclusió de les discussions d'esborrat i elevar-les a norma, aleshores el que estaríem fent és crear un gran nombre de normes detalladíssimes que els novells haurien d'aprendre i seguir, en comptes de les actuals que són molt poques, bàsicament "no incorporar a la Viquipèdia res que no hagi sortit en un llibre o com a mínim al diari" i "no editar mai l'article d'un conegut teu o entitat amb la que tinguis relació".

De fet, el problema greu són tots els novells i no novells que volen estirar aquestes poques normes clares i elementals per entrar en el camp en "que la resposta no és ni clara, ni binaria, ni contundent. És "depèn"", com tu deies molt bé en un altre fil. I per gestionar aquest camp del "depèn" només hi veig tres possibilitats:

• Ser estrictes i eliminar-lo. Bàsicament, consisteix en agafar tots aquests articles amb FVA i etiquetes similars, que estrictament se salten la política, i esborrar-los.
• Detallar exactament què es pot fer i què no perquè qualsevol novell estudiant-se uns quants centenars de normes pugui arribar a decidir si pot escriure sobre la seva biblioteca, el canari del seu veí i els altres membres de la seva associació.
• Mirar cas per cas, intentar aplicar els precedents i fer servir les polítiques amb sentit comú i ser fidels al seu esperit. Aquesta ve a ser la situació actual, que té molt de caòtic i aleatori perquè cadascú té un sentit comú diferent.

Posats a triar em quedo amb la tercera, tot i que veig que seria molt més clara la primera.

Gràcies altre cop.

Tot el que em dius reforça la meva idea que ens cal una reflexió sobre que fem i com ho fem, que diuen les normes i que haurien de dir, fins on ha d'estar detalladísim i fins on ha d'arribar la interpretació i, qui té la potestat per "interpretar" i qui per "sentenciar". Però, no ho arreglarem aquí a la taverna. Jo només volia incitar a la reflexió i, perquè no, a la revisió de moltes coses que penso que comencen a estar desfasades al moment que vivim.

Ja trobarem l'espai i el moment, segur.