Vés al contingut

Teràpia amb cèl·lules mare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La teràpia o tractament amb cèl·lules mare és un tractament mèdic que consisteix a introduir cèl·lules generades fora de l'organisme cap a teixits danyats o alterats per tal de resoldre una malaltia. La capacitat d'aquestes cèl·lules mare de regenerar-se i induir la proliferació cel·lular de més cèl·lules amb petits graus de diferenciació [1] suposa una capacitat de generar teixits que puguin substituir els teixits danyats del cos o afectats per una malaltia, amb un risc mínim de rebuig immunitari i d'efectes secundaris.

Cèl·lula mare mesenquimàtica

Els investigadors ja han avançat que les cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules mare adultes podran aviat tractar el càncer, la diabetis tipus I, la malaltia de Parkinson, la malaltia de Huntington, la celíaca, l'aturada cardíaca, danys musculars, malalties neurològiques i altres.[2] Tanmateix, abans que la teràpia amb cèl·lules mare pugui ser aplicada en un context clínic, és necessària una investigació més profunda per comprendre el comportament de les cèl·lules mare en trasplantaments i els mecanismes d'interacció amb el teixit danyat de l'entorn.[2]

Tractament

[modifica]

Des de la dècada de 1980 s'han utilitzat cèl·lules mare del moll de l'os, i més recentment, cèl·lules mare del cordó umbilical per tractar pacients de leucèmia i limfoma.[3] Durant la quimioteràpia, la majoria de les cèl·lules en creixement moren a causa d'agents citotòxics. Aquests agents no distingeixen entre les cèl·lules canceroses i les cèl·lules mare hematopoètiques del moll de l'os. Aquest és l'efecte secundari de la quimioteràpia convencional que es pretén eliminar mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare. El moll de l'os d'un donant sa permet introduir cèl·lules mare al cos del pacient que substitueixin les cèl·lules mortes durant el tractament.

Lesions neuronals

[modifica]

Els accidents vasculars cerebrals i les lesions traumàtiques del cervell comporten la mort de les cèl·lules degut a la pèrdua de neurones i oligodendròcits del cervell. Els cervells adults que estan sans contenen cèl·lules mare neurals que es divideixen o bé per mantenir el mateix nombre de cèl·lules mare o bé per convertir-se en cèl·lules progenitores (cèl·lules amb la capacitat de diferenciar-se, però que no poden replicar-se indefinidament com les cèl·lules mare). Les cèl·lules progenitores dels animals adults sans migren en el cervell per portar a terme diferents funcions (principalment per mantenir les poblacions de neurones per l'olfacte. Tot i que el sistema de reparació sembla iniciar-se després d'un trauma al cervell, una reparació substancial és molt poc freqüent en adults, el que suggereix una manca de solidesa d'aquest. Les cèl·lules mare també podrien ser utilitzades per al tractament de la degeneració cerebral, com per exemple en les malalties de Parkinson o de l'Alzheimer.[4][5]

Càncer

[modifica]

El càncer cerebral és molt difícil de tractar amb les tècniques convencionals perquè s'estén molt ràpidament. Investigadors del Facultat de Medicina de la Universitat Harvard van trasplantar cèl·lules mare neurals d'humans en el cervell de rosegadors que prèviament havien rebut un tumor intracranial. Amb el pas dels dies, les cèl·lules havien migrat fins a la zona cancerosa i havien produït citosina deaminasa, un enzim que converteix un pro-medicament no tòxic en un agent quimioterapèutic. El resultat va ser que la substància injectada va ser capaç de reduir la massa del tumor en un 81%. Les cèl·lules mare no es van diferenciar ni es tornaren tumorals.[6]

Les actuals teràpies contra el càncer estan dissenyades per matar les cèl·lules canceroses, amb tot, la quimioteràpia convencional no distingeix entre cèl·lules canceroses i altres cèl·lules (és a dir, en la quimioteràpia s'hi maten tant cèl·lules canceroses com cèl·lules no-canceroses). Aquí és on resideix la importància de l'ús terapèutic de les cèl·lules mare en el tractament del càncer (es podria eliminar la font de cèl·lules canceroses matant tan sols les cèl·lules mare que les provoquen). Les teràpies amb cèl·lules mare poden servir com tractaments eficients contra el càncer.[7] Investigacions en el tractament de limfomes utilitzant cèl·lules mare adultes ja s'estan duent a terme i ja s'han provat amb humans. Essencialment, la quimioteràpia s'usa per a destruir completament els limfòcits del propi pacients i les cèl·lules mare injectades, reemplaçant eventualment el sistema immunitari del pacient amb el d'un donant sa.

Lesions a la medul·la espinal

[modifica]

El 25 de novembre del 2003 un equip d'investigadors coreans varen informar del següent procediment que havien realitzat: van trasplantar cèl·lules mare adultes multipotents de la sang del cordó umbilical a una pacient que patia una lesió a la medul·la espinal. Després del procediment es va observar que la pacient va poder caminar pel seu compte sense dificultat després de no haver pogut posar-se en peu durant gairebé 19 anys. Per aquesta prova clínica sense precedents, els científics van aïllar les cèl·lules mare de la sang del cordó umbilical i després les varen injectar a la medul·la espinal on hi era la lesió.[8][9]

Segons el tema publicat a The Week, Universitat de Califòrnia, el 7 d'octubre de 2005, els investigadors del centre Irvine (Universitat de Califòrnia) van trasplantar cèl·lules mare neurals multipotents humanes derivades dels fetus en ratolins prèviament paralitzats. Van observar que la recuperació estava relacionada amb la diferenciació de les cèl·lules trasplantades en noves neurones i oligodendròcits (aquests darrers, els quals formen la beina de mielina que envolta els axons, aïllen els impulsos neuronals i faciliten, per tant, la comunicació amb el cervell).[10]

El gener del 2005, els investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison van diferenciar cèl·lules mare dels blastòcits humans en cèl·lules mare neurals, després en neurones motores prematures i finalment en neurones motores de la medul·la espinal (aquestes darreres són, en el cos humà, les cèl·lules que transmeten missatges des del cervell fins a la medul·la espinal i per tant intervenen en les funcions motor en la perifèria). Aquestes noves neurones motor generades van mostrar una activitat elèctrica, el marcatge de les neurones.

La transformació dels blastòcits cèl·lules mare en neurones motor havia eludit als investigadors durant dècades. Encara que les troballes de Zhang resulten contribucions significatives pel camp d'investigació, l'habilitat de les cèl·lules neurals trasplantades d'establir comunicació amb les cèl·lules veïnes resulta incerta. En conseqüència, els estudis amb embrions de pollastre com un organisme model poden ser una experiència efectiva per la prova de concepte.

Danys cardíacs

[modifica]

Diversos assajos clínics orientats a les malalties del cor han demostrat que la teràpia amb les cèl·lules mare és segur, efectiu i igual d'eficient tractant infarts antics i recents.[11] Les teràpies amb cèl·lules mare adultes pel tractament de malalties cardíaques estaven comercialment disponibles en els cinc continents en l'últim recompte (2007). Els possibles mecanismes per la recuperació inclouen:[4]

  • Generació de cèl·lules dels músculs del cor.
  • Estimulació del creixement de nous vasos sanguinis per repoblar el teixit del cor danyat.
  • Secreció de substàncies que estimulen el creixement cel·lular (factors de creixement).
  • Assistència a través d'altres mecanismes.

És possible obtenir la diferenciació de cèl·lules adultes de la medul·la òssia en cèl·lules musculars del cor.[4]

Hematopoesi

[modifica]

Les malalties de les cèl·lules hematopoètiques es diuen hematopatologies. L'especificitat del repertori humà de cèl·lules immunitàries és el que permet que el cos humà es defensi dels antígens amb una ràpida capacitat d'adaptació. Amb tot, el sistema immunitari es torna vulnerable a la degradació durant la patogènesis d'una malaltia (és a dir, el desenvolupament d'una malaltia). Degut a la rellevància que juga el sistema immunitari sobre la defensa de tot l'organisme, la degradació d'aquest pot resultar fatal per l'organisme sencer.

Tractament amb cèl·lules mare hematopoètiques

L'especificitat de les cèl·lules immunològiques és el que permet el reconeixement d'antígens estranys, el que dona lloc a nous reptes en els tractaments de malalties immunològiques. Per què els resultats d'un trasplantament siguin positius ha d'haver-hi una coincidència total, idèntica, entre donant i receptor. Però una coincidència total és molt poc freqüent, inclús entre membres d'una mateixa família.

Els glòbuls vermells adults humans poden ser generats ex vivo (és a dir, fora de l'organisme però en unes condicions iguals al medi natural) a partir de cèl·lules mare hematopoètiques, les quals són precursores dels glòbuls vermells. En aquests procés, les cèl·lules mare hematopoètiques creixen en conjunt amb les cèl·lules de l'estroma, en un medi creat que té les mateixes condicions de la medul·la òssia, el lloc natural de creixement dels glòbuls vermells. S'afegeix eritropoietina, un factor de creixement, que indueix que les cèl·lules mare completin la diferenciació terminal en glòbuls vermells.[12] Noves investigacions sobre aquesta tècnica podrien aportar importants beneficis en les teràpies gèniques, en la transfusió de sang i en la medicina tòpica.

Calvície

[modifica]

Els fol·licles pilosos també contenen cèl·lules mare. Això fa que alguns investigadors prediguin que la investigació en aquests fol·licles pugui conduir a exitosos tractaments contra la calvície a partir de la “multiplicació del cabell”, també coneguda com la “clonació del cabell”. El mecanisme d'aquest tractament consistiria a obtenir cèl·lules mare a partir de fol·licles ja existents, multiplicar els fol·licles en cultiu i després implantant aquests fol·licles nous en el cuir cabellut. Tractaments posterior podrien ser capaços de senyalitzar les cèl·lules mare fol·licles perquè alliberessin senyals químics a les cèl·lules fol·licles del voltant, les quals han anat desapareixent durant els procés d'envelliment, i aquestes respondrien a aquests senyals regenerant-se i tornant a produir cabell sa.[13]

Pèrdua de la dentadura

[modifica]

El 2004, científics del King's College London van descobrir una manera de cultivar una dent sencera en ratolins[14] i també van aconseguir que creixessin de manera independent al laboratori. Els investigadors confien en que aquests descobriments podran servir per fer créixer una dentadura viva en els pacients humans. Amb tot, encara persisteixen molts reptes que s'han superar abans que les cèl·lules mare es puguin utilitzar com reemplaçament en el cas de la pèrdua d'una dent.[15]

Sordesa

[modifica]

L'investigador Stefan Heller ha informat que l'ús de cèl·lules mare embrionàries pot ser eficient en el creixement de les cèl·lules ciliades de la còclea.[16]

Ceguesa i danys visuals

[modifica]

Des de l'any 2003, alguns investigadors han trasplantat amb èxit cèl·lules mare de la còrnia a teixits oculars danyats per recuperar la visió. Utilitzant cèl·lules embrionàries, els investigadors han pogut fer créixer una fina capa de cèl·lules mare totipotents al laboratori. Quan aquestes capes eren trasplantades sobre el teixit danyat de còrnia, les cèl·lules mare estimulen nova reparació, reparant així la visió.[17] L'últim desenvolupament semblant va ser el 2005, en què els investigadors del Queen Victoria Hospital de Sussex, Anglaterra, van poder reparar la visió de quaranta pacients utilitzant aquesta tècnica. El grup, dirigit pel Dr. Sheraz Daya, va utilitzar amb èxit cèl·lules mare adultes obtingudes dels mateixos pacients, de familiars, o fins i tot de cadàvers.[18]

A l'abril del 2005, al Regne Unit es van trasplantar cèl·lules mare de la còrnia d'un donant d'òrgans a la còrnia de la pacient Deborah Catlyn, una dona que era cega d'un ull perquè li havien llançat àcid en una discoteca. La còrnia, que és la part transparent de l'ull, és un perfecte objecte de trasplantament. De fet, el primer trasplantament amb èxit fou de còrnia. L'absència de vasos sanguinis a la còrnia permet que aquesta sigui fàcil de trasplantar. La majoria dels trasplantaments de còrnia duts a terme avui dia són deguts a unes malalties degeneratives anomenades queratocons.

L'Hospital universitari de Nova Jersey va declarar que la freqüència d'èxit en el creixement de noves cèl·lules a partir d'un trasplantament de cèl·lules mare varia del 25% al 75%.[19]

L'any 2009, al centre mèdic de la Universitat de Pittsburgh es va demostrar que cèl·lules obtingudes de còrnia humana poden reparar la transparència sense provocar una resposta de rebuig en còrnies de ratolins.[20]

Esclerosi lateral amiotròfica

[modifica]

Les cèl·lules mare han donat ha importants millores locomotores en rates amb una malaltia similar a l'Esclerosi lateral amiotròfica (ELA). En un model per a rosegadors que imita la forma humana de l'ALS, els animals van ser injectats amb un virus per a matar els nervis motors de la medul·la espinal que donen lloc al moviment. Els animals van rebre després cèl·lules mare a la medul·la, les quals van migrar als llocs danyats, contribuint a la regeneració dels nervis destruïts i a la restauració de la funció locomotora.[21]

GVHD i síndrome de Crohn

[modifica]

La companyia Osiris Therapeutics va dur a terme assagos clínics, esperats per a mitjans de 2008, amb la intenció de provar el seu fàrmac Prochymal, un derivat de la medul·la òssia dissenyat per a tractar principalment el GVHD i la malaltia de Crohn.[22]

Diabetis

[modifica]

Els pacients de diabetis perden la funció de les cèl·lules beta productores d'insulina al pàncrees. Es poden cultivar cèl·lules mare humanes i estimular-les perquè es desenvolupin amb la funció de produir insulina. Aquestes cèl·lules productores poden ser trasplantades al pacient. Tot i això, l'èxit clínic en aquesta mena de tractament depèn molt encara del desenvolupament dels següents procediments.[4]

  • Les cèl·lules trasplantades han de poder proliferar.
  • Les cèl·lules trasplantades es diferencien de forma específica a la seva posició.
  • Les cèl·lules trasplantades han de sobreviure a l'organisme del pacient receptor.
  • Les cèl·lules trasplantades s'han d'integrar al teixit-objectiu i al funcionament intern del pacient per a recuperar la seva funció.

Ortopèdia

[modifica]

Fins ara, la literatura científica centrada en el tractament de l'aparell locomotor s'ha concentrat en les cèl·lules mare mesenquimàtiques. Centeno et al. han publicat proves de RMN en les que es demostra l'augment en volum del cartílag i el menisc en diversos individus.[23][24] Els resultats dels estudis demostren que aquest tipus de tractament és molt segur, ja que les plicacions associades són mínimes.[25]

Wakitani també ha publicat una petita sèrie de casos clínics que cobreixen nou defectes còndrics en cinc genolls diferents el tractament dels quals va implicar trasplantaments quirúrgics de cèl·lules mesenquimàtiques.[26]

Procés natural de curació de les ferides

[modifica]

Les cèl·lules també poden utilitzar-se per a estimular el creixement dels teixits humans. En un adult, el teixit danyat és molt sovint reemplaçat per una cicatriu. La cicatriu es caracteritza per una estructura desendreçada de col·lagen, per la pèrdua de fol·licles pilosos i per l'estructura vascular irregular. En el cas del teixit fetal danyat, però, la ferida és reemplaçada per teixit normal gràcies a l'activitat de les cèl·lules mare.[27] Un possible mètode per a la regeneració de teixits en adults consisteix a posar aquestes cèl·lules mare de manera que facin de “llavors” dins un substrat tissul·lar que actuï com a “sòl”. El teixit “sòl” es trobaria a la ferida, i l'objectiu del tractament seria estimular la diferenciació de les cèl·lules mare perquè es tornessin cèl·lules similars a les del teixit danyat. Aquest mètode dona lloc a una resposta regenerativa més similar a la curació de ferides en el fetus que al procés de curació típic d'un adult, amb la corresponent formació de cicatriu.[27] Encara s'investiga en diferents aspectes del teixit “sòl”, de tal manera que aquest condueixi a la regeneració en cas que sigui necessari.[27]

Infertilitat

[modifica]

Gràcies a l'anàlisi genòmica, se sap que els cultius de cèl·lules embrionàries humanes en fibroblasts ovàrics porcins (POF – porcine ovarian fibroblasts) desactivats mitòticament provoquen la diferenciació cap a cèl·lules germinals, precursores dels gàmetes.[28] Ja s'ha estimulat cèl·lules humanes embrionàries per a formar cèl·lules similars als espermatozoides. Aquestes cèl·lules encara neixen deformades i danyades, però tenen el potencial de tractar l'azoospèrmia en un futur.[29]

Assajos clínics

[modifica]

El 23 de gener de 2009, l'Administració de Drogues i Aliments (FDA) dels EUA, autoritzà a Geron Corporation per a iniciar el primer assaig clínic d'una teràpia per a éssers humans basada en cèl·lules mare embrionàries. L'assaig avaluarà el GRNOPC1, cèl·lules progenitores dels oligodendròcits derivades de cèl·lules mare embrionàries, en pacients amb lesions medul·lars greus.[30] A mitjans de 2010 ja s'havien registrat centenars d'assajos clínics que haguessin implicat l'ús de cèl·lules mare.[31]

Ús de cèl·lules mare en animals

[modifica]

Aplicacions en veterinària

[modifica]

Contribucions potencials a la medicina veterinària

[modifica]

Les investigacions que s'estan donant actualment en cavalls, gossos i gats pot beneficiar el desenvolupament de tractaments amb cèl·lules mare en medicina veterinària i pot estar dirigida a una gran diversitat de malalties i lesions com ara infarts de miocardi, ictus cerebral, problemes als tendons i als lligaments, artrosi, osteocondrosi i distròfia muscular tant en animals grans com en persones.[32] [33][34] [35] Tot i que la investigació en teràpies basades en les cèl·lules generalment reflecteix necessitats mèdiques humanes, l'alt grau de freqüència i la severitat de certes lesions en cavalls de carreres ha posat la veterinària al front d'aquest nou apropament a la medicina des del punt de vista regeneratiu.[36] Els animals de companyia serveixen com a models clínics rellevants per la seva similitud als malalts humans pel que fa a la seva condició.[37] [38]

Desenvolupament de models de tractament regeneratiu

[modifica]

Les aplicacions veterinàries de les teràpies amb cèl·lules mare com a mitjà per a la reparació de teixits han estat molt condicionades per la recerca que s'inicià amb l'ús de cèl·lules mare mesenquimàtiques per a tractar animals amb lesions o defectes que afectessin l'os, el cartílag, els lligaments i/o els tendons.[39] [40] [41] Com que les cèl·lules mesenquimàtiques es poden diferenciar en cèl·lules que donin lloc a os, cartílag, tendons i lligaments (i a músculs, greix i altres teixits), aquestes són el tipus majoritari de cèl·lules mare estudiades en el tractament de malalties que afectin aquests teixits.[40] [42] Les cèl·lules mesenquimàtiques es deriven majoritàriament del teixit adipós o de la medul·la òssia. Ja que l'elevada resposta immunitària pot acabar comportant el rebuig de cèl·lules exògenes en trasplantaments (excepte en el cas de cèl·lules derivades d'individus pròxims genèticament), les cèl·lules mesenquimàtiques normalment es deriven del pacient abans de la injecció en un procés conegut com a autotrasplantament.[43] La reparació quirúrgica de fractures òssies en gossos i ovelles ha demostrat que els empelts de cèl·lules mesenquimàtiques derivades d'un donant genèticament diferent de la mateixa espècie, anomenat trasplantament al·logènic no provoca una resposta immunitària en l'animal receptor i pot ser un mitjà per regenerar l'os en fractures i defectes ossis de caràcter major.[44][45] Les cèl·lules mare poden accelerar la reparació d'ossos en fractures i defectes que normalment requeririen un empeltament extensiu, donant a pensar que l'ús de cèl·lules mesenquimàtiques també pot proveir una alternativa molt útil a les tècniques d'empelt convencionals.[44][45] Tractar lesions de tendons i lligaments en cavalls utilitzant cèl·lules mare, tant derivades de teixit adipós com de medul·la, té molt de suport en la literatura veterinària.[46] [47] Malgrat que encara són necessaris més estudis per a caracteritzar l'ús de teràpies basades en les cèl·lules per a tractar fractures, es creu que les cèl·lules mare poden aconseguir reparar el teixit ossi per cinc mecanismes primaris: 1) proporcionant un efecte antiinflamatori, 2) dirigint-se cap als teixits danyats i “reclutant” altres cèl·lules, com ara les cèl·lules progenitores cèl·lules endotelials que són necessàries per al creixement del teixit. 3) afavorint la remodelació tissul·lar per sobre de la formació de cicatrius, 4) inhibint l'apoptosi i 5) diferenciant-se en os, cartílag, tendó i lligament.[47][48]

Significació dels microentorns de cèl·lules mare

[modifica]

El microentorn en què es trasplanten les cèl·lules mare altera significativament la capacitat de les cèl·lules empeltades de recuperar-se i reparar-se. El microentorn proporciona factors de creixement i altres senyals químics que guien la diferenciació adient de les poblacions de cèl·lules trasplantades i les dirigeixen als llocs afectats per la malaltia o la lesió que es pretén curar. La reparació i recuperació pot estar mediada per tres mecanismes primaris: 1) formació i “reclutament” de noves cèl·lules sanguínies cap a la zona danyada; 2) prevenció de l'apoptosi i 3) supressió de la inflamació.[2][43][45] Per enriquir encara més el subministrament de sang a les zones afectades i regenerar-ne el teixit, el plasma ric en plaquetes es pot utilitzar conjuntament amb el trasplantament de cèl·lules mare.[43][49] L'eficàcia d'algunes poblacions de cèl·lules mare també pot estar afectada pel mètode de subministrament, per exemple, per a regenerar teixit ossi les cèl·lules mare normalment són introduïdes en una plataforma on ja han produït els minerals necessaris per a la generació d'ossos funcionals.[2][43][45][49]

Fonts de cèl·lules mare autòlogues (derivades del mateix pacient)

[modifica]

Les cèl·lules autòlogues que es destinen a teràpia regenerativa són generalment aïllades de la medul·la òssia del pacient o del seu teixit adipós. El nombre de cèl·lules mare trasplantades als teixits danyats pot afectar l'eficàcia del tractament. Així, cèl·lules mare derivades d'aspiracions de medul·la, per exemple, són cultivades en laboratoris especials fins que s'expandeixen a milions de cèl·lules.[45][49] Tot i que el teixit derivat de teixit adipós també requereix un processament a priori, el seu mètode de cultiu no és tan extensiu com per al cas de cèl·lules derivades de la medul·la.[50][51] Malgrat que es pensi que les cèl·lules de medul·la són preferibles per a la reparació d'os, cartílag, lligament i tendó, un sector de la comunitat científica creu que els mètodes de recol·lecció més senzills i el microentorn multicel·lular present en les fraccions de cèl·lules mare adiposes ja fa que aquestes siguin preferibles per a l'autotrasplantament en la teràpia regenerativa.[43]

Tracaments disponibles per a cavalls i gossos patint de condicions ortopèdiques

[modifica]

Les cèl·lules mare, tant autòlogues com al·logèniques, ja s'utilitzen com a teràpia adjunta a la reparació quirúrgica d'alguns tipus de fractures en gossos i cavalls.[45][52] Tractaments amb cèl·lules mare autòlogues per a lesions en lligaments, tendons, artrosi, osteocondrosi i quists ossis subcondrals són disponibles comercialment per al tractament de cavalls des del 2003 als EUA i des del 2006 al Regne Unit. Tractaments autològics amb cèl·lules mare per al tractamen de lesions dels tendons, lligaments i artrosi en gossos han estat disponibles pels veterinaris estadounidencs des del 2005. Més de 3000 cavalls i gossos de propietat privada han estat tractats amb cèl·lules mare derivades del seu propi teixit adipós. L'eficàcia d'aquests tractaments ha estat demostrada en assajos clínics de doble cec per a gossos amb artrosi al maluc i al colze i per a cavalls amb danys als tendons.[53] [54] L'eficàcia de l'ús de cèl·lules mare, tant adiposes com medul·lars, per al tractament de lesions als tendons i lligaments està recolzada per la literatura veterinària.[46][47]

Desenvolupament de tractaments amb cèl·lules mare en medicina interna veterinària

[modifica]

S'estan conduint investigacions destinades al desenvolupament de tractaments cel·lulars per a: 1) cavalls que pateixin MPOC, malalties neuronals i laminitis; 2) gats i gossos que pateixin de malalties al cor, fetge i ronyons o de trastorns neurològics i immunitaris.

Controvèrsia davant l'ús de cèl·lules mare embrionàries

[modifica]

Hi ha una controvèrsia molt estesa pel que fa a l'ús de cèl·lules mare embrionàries humanes. Aquesta controvèrsia se centra principalment en les tècniques que s'utilitzen per a derivar noves línies de cèl·lules mare embrionàries, la qual cosa passa per la destrucció del blastocist. L'oposició a l'ús de les cèl·lules embrionàries en la investigació es basa normalment en objeccions filosòfiques, morals o religioses. En aquests moments, s'han trobat fonts alternatives per a cèl·lules mare que han assolit un èxit considerable quan han estat utilitzades com a teràpies mèdiques. Aquests alternatives no requereixen la destrucció d'un embrió, i inclouen l'ús de sang del cordó umbilical, de cèl·lules mare de la dentadura de llet i de la medul·la òssia, i l'ús de cèl·lules mare pluripotents induïdes.

Tractaments amb cèl·lules mare arreu del món

[modifica]

Xina

[modifica]

S'està duent a terme molta investigació I tractaments a nivell clínic en la República Popular de la Xina. El Ministeri de Sanitat de la República Popular ha aprovat l'ús d'aquestes teràpies en condicions que van més enllà de les aprovades a països occidentals com els EUA, el Regne Unit i Austràlia. El món occidental ha observat amb molta atenció la Xina pel seu fracàs a l'hora d'acomplir amb els estàndards en la documentació d'aquests assajos i procediments, malgrat el gran nombre de resultats positius i anecdòtics.[55]

Les teràpies per cèl·lules mare que es proveeixen a la Xina utilitzen una varietat de tipus cel·lulars, incloent-hi cèl·lules del cordó umbilical i cèl·lules glials olfactives. Les cèl·lules mare són després expandides en bancs de sang centralitzats abans de ser utilitzades en tractaments de cèl·lules mare. Companyies fundades per l'Estat amb seu a la zona industrial d'alta tecnologia Shenzhen tracten els símptomes de nombrosos trastorns amb tèrapies per cèl·lules mare adultes. Alguns hospitals a l'Est de la Xina proporcionen nombroses teràpies als pacients en coordinació amb els proveïdors de cèl·lules. Les teràpies d'aquestes companyies a hores d'ara estan centrades en el tractament de trastorns neurodegeneratius i cardiovasculars. Els èxits més radicals de les teràpies amb cèl·lules mare adultes xineses han estat en tractaments al cervell. Aquestes teràpies administren cèl·lules mare directament en aquest òrgan per a promocionar millors funcions motores i cerebrals en pacients amb paràlisi cerebral, Alzheimer i lesions cerebrals. Tot i així, estudis retrospectius demostren que l'ús de teixit cerebral derivat de fetus en humans amb lesions a la medul·la no són tan prometedors com es pensava: el fenotip i el destí de les cèl·lules trasplantades, descrites com a cèl·lules glials olfactives són desconeguts. A més, la morbiditat perioperativa i la manca de benefici funcional han sigut identificats com als inconvenients clínics més seriosos.[55] De fet, l'extensió de la política reguladora en l'ús de teràpies amb cèl·lules mare a la Xina no és clara.[56] En absència d'un protocol vàlid per als assajos clínics i una supervisió més regulada, les agències reguladores occidentals recomanen precaució als pacients i metges quan seleccionen un centre de teràpies amb cèl·lules mare xinès.[55]

Mèxic

[modifica]

Actualment s'estan realitzant tractaments amb cèl·lules mare a nivell clínic a Mèxic, requerint un permís del International Health Department (COFEPRIS). Aquest document permet utilitzar més tipus de cèl·lules mare que els que són aprovats en altres països occidentals com ara els EUA o els països europeus. A Mèxic, les cèl·lules mare proporcionades al pacient provenen del texit adipós, de la medul·la òssia o de placenta de donants.[57]

Corea del Sud

[modifica]

El 2005, científics coreans van anunciar que havien generat cèl·lules mare dissenyades per a ser compatibles amb el receptor. Cada una de les 11 noves línies de cèl·lules mare va ser desenvolupada utilitzant tecnologia de transferència de cèl·lules somàtiques (SCNT). Es pensava que les cèl·lules resultants tindrien el mateix material genètic que el receptor, suggerint així un rebuig mínim o nul.[58] L'estudi, però, va ser desacreditat quan l'investigador principal, el Dr. Woo Suk Hwang, va admetre que havia utilitzat cèl·lules obtingudes del seu personal de recerca. Al Desembre de 2005, es van presentar demandes dient que la seva investigació havia estat manipulada per a indicar falsament resultats positius. Un consell acadèmic va confirmar que aquestes demandes eren certes.[59]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Weissman IL (January 2000). "Stem cells: units of development, units of regeneration, and units in evolution". Cell 100 (1): 157–68. doi:10.1016/S0092-8674(00)81692-X. PMID: 10647940. as cited in Gurtner GC, Callaghan MJ, Longaker MT (2007). "Progress and potential for regenerative medicine". Annu. Rev. Med. 58: 299–312. doi:10.1146/annurev.med.58.082405.095329 PMID: 17076602
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Singec I, Jandial R, Crain A, Nikkhah G, Snyder EY (2007). "The leading edge of stem cell therapeutics". Annu. Rev. Med. 58: 313–28. doi:10.1146/annurev.med.58.070605.115252 PMID: 17100553
  3. ↑ Bone Marrow trasplantation and Peripheral Blood Stem Cell trasplantation In National Cancer Institute Fact Sheet web site. Bethesda, MD: National Institutes of Health, U.S. Department of Health and Human Services, 2010. Cited August 24, 2010
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cell Basics: What are the potential uses of human stem cells and the obstacles that must be overcome before these potential uses will be realized?. In Stem Cell Information World Wide Web site. Bethesda, MD: National Institutes of Health, U.S. Department of Health and Human Services, 2009. cited Sunday, April 26, 2009
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.sciencedaily.com/releases/2009/07/090720190726.htm
  6. ↑ Stem Cells Tapped to Replenish Organs thescientist.com, Nov 2000. By Douglas Steinberg
  7. ↑ Philipkoski, Kristen. «Cancer Stem Cells Hint at Cure» (en anglès). wired, 08-11-2004. [Consulta: 20 gener 2015].
  8. ↑ Kang KS, Kim SW, Oh YH, et al. (2005). "A 37-year-old spinal cord-injured female patient, trasplanted of multipotent stem cells from human UC blood, with improved sensory perception and mobility, both functionally and morphologically: a case study". Cytotherapy 7 (4): 368–73. doi:10.1080/14653240500238160. PMID: 16162459
  9. ↑ team co-headed by researchers at Chosun University, Seoul National University and the Seoul Cord Blood Bank (SCB) Umbilical cord cells 'allow paralysed woman to walk' By Roger Highfield, Science Editor. Last Updated: 1:28AM GMT 30 Nov 2004
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16172374
  11. ↑ Strauer BE, Schannwell CM, Brehm M (April 2009). "Therapeutic potentials of stem cells in cardiac diseases". Minerva Cardioangiol 57 (2): 249–67. PMID: 19274033
  12. ↑ Giarratana MC, Kobari L, Lapillonne H, et al. (January 2005). "Ex vivo generation of fully mature human red blood cells from hematopoietic stem cells". Nat. Biotechnol. 23 (1): 69–74. doi:10.1038/nbt1047 PMID: 15619619
  13. ↑ Hair Cloning Nears Reality as Baldness Cure WebMD November 2004
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.telegraph.co.uk/connected/main.jhtml?view=DETAILS&grid=P8&targetRule=10&xml=%2Fconnected%2F2004%2F02%2F17%2Fecntee15.xml Arxivat 2008-05-30 a Wayback Machine. The Daily Telegraph (London).
  15. ↑ Yen AH, Sharpe PT (January 2008). "Stem cells and tooth tissue engineering". Cell Tissue Res. 331 (1): 359–72. doi:10.1007/s00441-007-0467-6. PMID: 17938970
  16. ↑ Gene therapy is first deafness 'cure' - health - 14 February 2005 - New Scientist
  17. ↑ Fetal tissue restores lost sight MedicalNewsToday. Article Date: 28 Oct 2004 - 10:00 PDT
  18. ↑ BBC NEWS | England | Southern Counties | Stem cells used to restore vision
  19. ↑ The University Hospital of New Jersey, 2002
  20. ↑ "Stem Cell Therapy Makes Cloudy Corneas Clear, According To Pitt Researchers". Medical News Today. 13 April 2009. Consultat 2009-06-04.
  21. ↑ Vastag B (April 2001). "Stem cells step closer to the clinic: paralysis partially reversed in rats with ALS-like disease". JAMA 285 (13): 1691–3. doi:10.1001/jama.285.13.1691. PMID: 11277806
  22. ↑ Querida Anderson (2008-06-15). "Osiris Trumpets Its Adult Stem Cell Product". Genetic Engineering & Biotechnology News (Mary Ann Liebert, Inc.): p. 13. Consultat 2008-07-06. "(subtitle) Procymal is being developed in many indications, GvHD being the most advanced"
  23. ↑ Centeno CJ, Busse D, Kisiday J, Keohan C, Freeman M, Karli D (December 2008). "Regeneration of meniscus cartilage in a knee treated with percutaneously implanted autologous mesenchymal stem cells". Med. Hypotheses 71 (6): 900–8. doi:10.1016/j.mehy.2008.06.042. PMID: 18786777
  24. ↑ Centeno CJ, Busse D, Kisiday J, Keohan C, Freeman M, Karli D (2008). "Increased knee cartilage volume in degenerative joint disease using percutaneously implanted, autologous mesenchymal stem cells". Pain Physician 11 (3): 343–53. PMID: 18523506
  25. ↑ Centeno CJ, Schultz JR, Cheever M, Robinson B, Freeman M, Marasco W (March 2010). "Safety and complications reporting on the re-implantation of culture-expanded mesenchymal stem cells using autologous platelet lysate technique". Curr Stem Cell Res Ther 5 (1): 81–93. doi:10.2174/157488810790442796. PMID: 19951252
  26. ↑ Wakitani S, Nawata M, Tensho K, Okabe T, Machida H, Ohgushi H (2007). "Repair of articular cartilage defects in the patello-femoral joint with autologous bone marrow mesenchymal cell trasplantation: three case reports involving nine defects in five knees". J Tissue Eng Regen Med 1 (1): 74–9. doi:10.1002/term.8. PMID: 18038395
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Gurtner GC, Callaghan, MJ and Longaker MT. 2007. Progress and potential for regenerative medicine. Annu. Rev. Med 58:299-312
  28. ↑ Richards M, Fong CY, Bongso A (December 2008). "Comparative evaluation of different in vitro systems that stimulate germ cell differentiation in human embryonic stem cells". Fertil. Steril. 93 (3): 986–94. doi:10.1016/j.fertnstert.2008.10.030 PMID: 19064262
  29. ↑ Ledford H (7 July 2009). "Sperm-like cells made from human embryonic stem cells". Nature News. doi:10.1038/news.2009.646.[dead link]
  30. ↑ [enllaç sense format] http://www.geron.com/products/productinformation/spinalcordinjury.aspx Arxivat 2010-12-11 a Wayback Machine.
  31. ↑ [enllaç sense format] http://www.clinicaltrials.gov/ct2/results?term=stem+cell&phase=2
  32. ↑ Chen J, Li Y, Wang L, et al. (April 2001). "Therapeutic benefit of intravenous administration of bone marrow stromal cells after cerebral ischemia in rats". Stroke 32 (4): 1005–11. PMID: 11283404
  33. ↑ Assmus B, Schächinger V, Teupe C, et al. (December 2002). "trasplantation of Progenitor Cells and Regeneration Enhancement in Acute Myocardial Infarction (TOPCARE-AMI)". Circulation 106 (24): 3009–17. doi:10.1161/01.CIR.0000043246.74879.CD PMID: 12473544
  34. ↑ Murphy JM, Fink DJ, Hunziker EB, Barry FP (December 2003). "Stem cell therapy in a caprine model of osteoarthritis". Arthritis Rheum. 48 (12): 3464–74. doi:10.1002/art.11365 PMID: 14673997
  35. ↑ Sampaolesi M, Blot S, D'Antona G, et al. (November 2006). "Mesoangioblast stem cells ameliorate muscle function in dystrophic dogs". Nature 444 (7119): 574–9. doi:10.1038/nature05282 PMID: 17108972
  36. ↑ Taylor SE, Smith RK, Clegg PD (March 2007). "Mesenchymal stem cell therapy in equine musculoskeletal disease: scientific fact or clinical fiction?". Equine Vet. J. 39 (2): 172–80. doi:10.2746/042516407X180868 PMID: 17378447
  37. ↑ Tecirlioglu RT, Trounson AO (2007). "Embryonic stem cells in companion animals (horses, dogs and cats): present status and future prospects". Reprod. Fertil. Dev. 19 (6): 740–7. doi:10.1071/RD07039. PMID: 17714628
  38. ↑ Koch TG, Betts DH (November 2007). "Stem cell therapy for joint problems using the horse as a clinically relevant animal model". Expert Opin Biol Ther 7 (11): 1621–6. doi:10.1517/14712598.7.11.1621. PMID: 17961087
  39. ↑ Young RG, Butler DL, Weber W, Caplan AI, Gordon SL, Fink DJ (July 1998). "Use of mesenchymal stem cells in a collagen matrix for Achilles tendon repair". J. Orthop. Res. 16 (4): 406–13. doi:10.1002/jor.1100160403. PMID: 9747780
  40. ↑ 40,0 40,1 Awad HA, Butler DL, Boivin GP, et al. (June 1999). "Autologous mesenchymal stem cell-mediated repair of tendon". Tissue Eng. 5 (3): 267–77. doi:10.1089/ten.1999.5.267. PMID: 10434073
  41. ↑ Bruder SP, Kraus KH, Goldberg VM, Kadiyala S (July 1998). "The effect of implants loaded with autologous mesenchymal stem cells on the healing of canine segmental bone defects". J Bone Joint Surg Am 80 (7): 985–96. PMID: 9698003
  42. ↑ Nathan S, Das De S, Thambyah A, Fen C, Goh J, Lee EH (August 2003). "Cell-based therapy in the repair of osteochondral defects: a novel use for adipose tissue". Tissue Eng. 9 (4): 733–44. doi:10.1089/107632703768247412. PMID: 13678450
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 Kane, Ed (May 2008). Stem cell therapy shows promise for soft-tissue injury, disease. DVM Newsmagazine. 6E-10E.
  44. ↑ 44,0 44,1 Kraus KH, Kirker-Head C (April 2006). "Mesenchymal stem cells and bone regeneration". Vet Surg 35 (3): 232–42. doi:10.1111/j.1532-950X.2006.00142.x. PMID: 16635002
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 Zachos TA, Smith TJ (September 2008). Use of adult stem cells in clinical orthopedics. DVM Newsmagazine. 36-39.
  46. ↑ 46,0 46,1 Smith RKW (2008). "Principles of stem cell therapy in the horse – the science behind the technology". Pferdeheilkunde 24 (4): 508.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Richardson LE, Dudhia J, Clegg PD, Smith R (September 2007). "Stem cells in veterinary medicine—attempts at regenerating equine tendon after injury". Trends Biotechnol. 25 (9): 409–16. doi:10.1016/j.tibtech.2007.07.009. PMID: 17692415
  48. ↑ Csaki C, Matis U, Mobasheri A, Ye H, Shakibaei M (December 2007). "Chondrogenesis, osteogenesis and adipogenesis of canine mesenchymal stem cells: a biochemical, morphological and ultrastructural study". Histochem. Cell Biol. 128 (6): 507–20. doi:10.1007/s00418-007-0337-z. PMID: 17922135
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Yamada Y, Ueda M, Naiki T, Takahashi M, Hata K, Nagasaka T (2004). "Autogenous injectable bone for regeneration with mesenchymal stem cells and platelet-rich plasma: tissue-engineered bone regeneration". Tissue Eng. 10 (5-6): 955–64. doi:10.1089/1076327041348284. PMID: 15265313
  50. ↑ Fraser JK, Wulur I, Alfonso Z, Hedrick MH (April 2006). "Fat tissue: an underappreciated source of stem cells for biotechnology". Trends Biotechnol. 24 (4): 150–4. doi:10.1016/j.tibtech.2006.01.010. PMID: 16488036
  51. ↑ Nakagami H, Morishita R, Maeda K, Kikuchi Y, Ogihara T, Kaneda Y (April 2006). "Adipose tissue-derived stromal cells as a novel option for regenerative cell therapy". J. Atheroscler. Thromb. 13 (2): 77–81. PMID: 16733294.[dead link]
  52. ↑ [enllaç sense format] http://www.thehorse.com/ViewArticle.aspx?ID=13171 Arxivat 2012-06-16 a Wayback Machine.
  53. ↑ Black LL, Gaynor J, Adams C, et al. (2008). "Effect of intraarticular injection of autologous adipose-derived mesenchymal stem and regenerative cells on clinical signs of chronic osteoarthritis of the elbow joint in dogs". Vet. Ther. 9 (3): 192–200. PMID: 19003780
  54. ↑ Nixon AJ, Dahlgren LA, Haupt JL, Yeager AE, Ward DL (July 2008). "Effect of adipose-derived nucleated cell fractions on tendon repair in horses with collagenase-induced tendinitis". Am. J. Vet. Res. 69 (7): 928–37. doi:10.2460/ajvr.69.7.928 PMID: 18593247
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 PMID: 16467274
  56. ↑ PMID: 19444176
  57. ↑ Stem Cell Treatment Institute
  58. ↑ "Stem cells tailored to patients". BBC News. May 20, 2005. Consultat May 24, 2010.
  59. ↑ «Hwang's Stem Cell Claims Further Discredited». Arxivat de l'original el 2010-10-15. [Consulta: 13 desembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teràpia_amb_cèl·lules_mare&oldid=34191238»